Joan Miquel Oliver: ´Tenia moltes opcions de fracassar´

- Abans de treure el nou disc ja tenia concerts pactats. Dóna tranquil·litat això?

- Sí, i tant. En aquesta professió mai se sap. Ets optimista però realista, sabent que sempre costa i és difícil. Amb el Bombón mallorquín [disc anterior] va costar més. La resposta ara ha estat unànime i explosiva. Tenia moltes opcions de fracassar! Al públic només li arriba el que funciona i he viscut moltes etapes difícils.

- Però el seu públic, tot i no ser majoritari, és molt fidel...

- Penso que, si hagués fet un disc normalet, la cosa no hauria anat així. En aquesta professió en cada disc i en cada concert te la jugues. Jo crec que em segueixen perquè sóc responsable amb la meva feina. En el moment que et relaxes això s’ha acabat. A mi m’ha anat molt bé i ja sé com gestionar la feina.

- Quines diferències hi ha entre ‘Pegasus’ i ‘Bombón mallorquín’?

- La principal és la qualitat de la proposta. En l’àmbit de la composició i producció tenia els mateixos mitjans. Però no m’he dedicat a gravar 200 pistes. Vuit i que totes siguin atractives per si mateixes. Pegasus està, en definitiva, més aconseguit. Al Bombón hi havia coses ben aconseguides i altres que no tant. A Pegasus el percentatge d’encert és més alt.

- Per què ‘Pegasus’, el nom d’un animal mitològic?

- Més que a l’animal mitològic es refereix a la constel·lació. El nom ve d’una trobada amb en Quimi Portet. Li vaig tocar alguna cançó i en principi el disc s’havia de dir Marès a radial, que és el primer tema. Però em va dir: «Joan Miquel, aquest disc serà important i amb aquest nom no anem bé». I llavors li vaig proposar Pegasus i em va respondre: «Aquest sí, és increïble!». I així va quedar (riu).

- Sempre ha cuidat molt les melodies. Com les gesta?

- La part cantada a vegades és senzilla i està bé que sigui així. En l’àmbit d’arranjaments m’agrada treballar la polifonia amb vocació melòdica. Amb una melodia per a teclats m’hi puc passar dies! A vegades és intuïtiu i en altres és més de composició. Tinc certa vocació de compositor. Els meus coneixements de música són limitats, però quant a construcció de melodies sí que faig feina.

- Hi ha possibilitats que torni Antònia Font?

- Ara ja estem a la quarantena, tenim fills i projectes personals cada cop més importants i potents. Antònia Font ha format part dels millors moments de la nostra vida i a la mínima ens podríem tornar a ajuntar en qualsevol moment. Sempre hem sigut molt espontanis amb tot el que hem fet.

- Forma part del Col·lectiu Eternity, juntament amb Quimi Portet i Jaume Sisa. Segueix endavant el projecte?

- El Col·lectiu Eternity és una espècie de regal per a nosaltres. La idea inicial era fer només un concert a Vic, però va anar molt bé i no vam resistir la temptació de fer una gira. Si ens ve de gust i quadrem agendes més endavant quan jo hagi acabat la gira del Pegasus, i si els altres no tenen projectes, podríem fer un disc amb cançons noves i una gira. Hi ha opcions de seguir fent coses i tots tres la veritat és que ens ho passem molt bé.

- Es diu que amb Portet, Sisa, Pla o Riba és un dels més esbojarrats de la música en català. El qualificatiu li agrada, el molesta...?

- La nostra música, feina i cançons són d’allò més normal, crec jo. Som creadors! Som lliures, no tenim caps. Això pot cridar l’atenció però no crec que a partir de les cançons es pugui fer un patró psiquiàtric nostre. Com a pares i cònjuges som els més normals del món.