Joan Pellisa (guitarrer): 'Fem les guitarres a la mida del músic'

El constructor musical Joan Pellisa és constructor d’instruments de corda i col·labora amb el Festival Internacional de Guitarra amb homenatge a María Luisa Anido que es du a terme a l’Hospitalet de l’Infant fins al 6 d’agost. El dia 5 durà a terme a partir de les 20 hores a la Sala Bonet Castellana una conferència sobre la figura del també lutier Antonio de Torres. El festival també inclou concerts, conferències i exposicions.

- Quines activitats oferirà al Festival Internacional de Guitarra de l’Hospitalet de l’Infant? 
- Com que em guanyo la vida fent guitarres i al certamen s’hi treballen diferents tipus i èpoques, la setmana passada vaig dur a terme l’exposició ‘Instruments històrics’ a la Sala Bonet Castellana. Allà es van exposar diferents models històrics amb els quals treballo. Des del segle XVI, que crec que és el model més antic que tinc, fins a finals del XIX. Vaig portar diferents instruments antics, previs a la guitarra clàssica actual, és a dir, del segle XVI, XVII i el primer terç del XIX. Són exemples el llaüt renaixentista, la guitarra barroca o de romàntiques. 

- I aquest dissabte torna...
- A la Sala Bonet Castellana de l’Hospitalet de l’Infant, duré a terme una conferència (20 h) sobre la figura del lutier Antonio de Torres, el famós guitarrer d’Almeria. De qui es podria dir que va ser l’inventor de la guitarra actual. Em basaré en la seva figura i la seva vida. Potser portaré còpies de guitarres fetes per Torres i una d’original, encara no ho sé. 

- Com és que va decidir ser guitarrer?
- Arran de deixar els estudis d’oboè per una sèrie de problemes musculars força greus, vaig fer un curset bàsic per aprendre’n. En poques setmanes, vaig improvisar un banc de treball, vaig comprar quatre enformadors molt dolents i algun ribot més en condicions. Vaig tancar la primera caixa de ressonància i sí, vaig veure que allò que havia fet no sonava ni per casualitat. 

L'ambient musical el tinc i l'he viscut a casa desde sempre. Tinc formació de músic, però la construcció d'instruments l'he apresa de grans mestres

- Però es va especialitzar...
- Sí. Vaig continuar la meva formació com a guitarrer de mans del mestre i gran amic Jaume Bosser, de Raül Yagüe, entre altres. Però qui sense dubte va marcar un punt d’inflexió important en la meva preparació va ser José Luis Romanillos. 

- Va saber redreçar, doncs, la seva afició per la música.
- Per aquell temps va coincidir que es va posar en contacte amb mi en Romà Escalas, director del Museu de la Música de Barcelona, per proposar-me fer alguna feina de documentació en aquella col·lecció d’instruments. Ho vaig poder compaginar. Em van passar per les mans centenars d’instruments de tot tipus, des de clavicordis del segle XVII a caixes de música del XIX, passant per llaüts, trompetes, orgues… Aquesta experiència em va aportar una informació que cap llibre o escola pot donar: aprendre directament dels instruments històrics. 

- Aquest món artesanal és ampli? Hi ha recorregut?
- L’ambient musical el tinc i l’he viscut a casa. Tinc formació de músic, però la construcció d’instruments l’he apresa de grans mestres. Vaig provar-ho sense saber on em ficava i d’això gairebé ja en fa 17 anys. És una feina que funciona a través d’encàrrecs i intentem fer els instruments a mida de cada músic i de quines són les seves necessitats. 

El procés de creació d'una guitarra depèn del model, la decoració i el material que facis servir. Pots trigar unes 150 hores aproximadament. 

- Què ha après després de tants anys de dedicació?
- Que el meu ofici té dos objectius. D’una banda, he d’aconseguir el so més bonic que hi hagi i, en segon lloc, he de facilitar la vida al músic. Sé que es tracta d’una eina que necessita ell per expressar-se. Per això, he d’aconseguir que se la senti seva, que sigui eficient i còmode. 

- No sembla gens fàcil...
- Si ho fos, hi hauria dos guitarrers a cada poble. Som pocs.

- Quan es triga a crear una guitarra?
- Depèn del model, la decoració i el material que facis servir. Pots trigar unes 150 hores més o menys. Jo treballo amb un parell d’instruments a la vegada, perquè del contrari acabaria boig. És una pràctica molt absorbent i t’has de concentrar molt. S’ha de pensar que hi ha parts de la guitarra que tenen un mil·límetre de gruix, i si et passes una mica, et pots carregar l’instrument i pots fer que no funcioni. 

- Quantes guitarres ha fet al llarg de la seva trajectòria?
- M’ho pregunten molt sovint i no ho sé mai. No les he numerat. Evidentment, totes duen data. Durant una temporada, no dedicava tot el meu temps a això exclusivament. Era al Museu de la Música. Podríem dir que ara que m’hi dedico més exclusivament, puc fer entre 10 i 12 instruments a l’any aproximadament. Tot equival al còmput d’hores d’una persona que treballa tota sola i de forma completament artesanal.

Els lutiers fem més fàcil i  còmoda la vida de l'artista

- Fa més instruments a banda de guitarres? 
- Puc fer diversos, però em centro en diferents models de guitarra: històriques, com ara renaixentistes, barroques model Massaguer o andalús; clàssiques, com el model Torres popular o el 1865; altres instruments, com la bandúrria barroca, el guitarró actual o, fins i tot, unes castanyoles. Al meu web, www.guitarrer.cat, n’hi ha més. Vaig fer de vent, però la corda em motiva molt més. 

- Es cuina a foc lent això...
- Des del dia que es talla l’arbre fins que es pot treballar amb la fusta, ha d’assecar-se. Per fer-ho han de passar 10 anys. Nosaltres, els lutiers fem música d’una altra manera.