Joan Roig i Solé, un artista versàtil i polifacètic

La Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus acull fins al 16 de juny una exposició dedicada a l’obra del reusenc amb motiu del centenari del seu naixement. Hi ha escultures, relleus i dibuixos 

09 junio 2018 11:57 | Actualizado a 09 junio 2018 12:09
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

A mitjans maig la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus va inaugurar una mostra d’una trentena d’obres de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé, amb motiu del centenari del seu naixement. L’exposició, que inclou escultures, relleus i dibuixos de l’artista, ha estat coorganitzada pel Centre de Lectura i pel Museu de Reus i es podrà veure fins al 16 de juny. 

«El seu centenari, en part, serveix per reivindicar la figura de Joan Roig i Solé. A la llista de Fills Il·lustres no hi apareix, tot i que durant la Guerra Civil, l’any 1937, el Consell Municipal va publicar una sèrie de bitllets en els quals apareixien aquests Fills Il·lustres de la ciutat, lloc on també va sortir Roig i Solé. L’assumpte podria haver quedat pendent arran del bombardeig de la guerra i va quedar en l’oblit», diu per començar l’explicació el president de l’ateneu reusenc i investigador, Jaume Massó. 

Entre els objectes que es poden trobar a l’exposició, es pot observar totes i cadascuna de les fases artístiques de l’autor: des dels seus inicis amb els dibuixos plens d’observacions fins a treballs més madurs. «Roig i Solé va ser un escultor molt realista, que no tancava les portes a cap temàtica. Podia fer des d’escultures religioses fins a paganes. Podia esculpir un déu o reproduir la cara de Velázquez, Cervantes, Fortuny o Clavé.

Val a dir, però, que la majoria de gent coneix el reusenc per obres tan importants com Laboremus o la famosa Dama del paraigua, del parc de la Ciutadella. El seu llegat artístic d’àmbit funerari també fou d’allò més representatiu, malgrat la desaparició de moltes obres per la guerra», assenyala Massó. N’és el cas de treballs dedicats a les famílies Abelló, Casas-Bley, Rué-Iglesias i Boule als cementiris de Reus.

Joan Roig i Solé, «persona de caràcter difícil», va ser un escultor molt hàbil i perfeccionista. Sabia calcular proporcions i mesures sense fer gaires càlculs. «Tenia bona relació amb arquitectes i els seus acords eren molt acurats. Habitualment, treballava per encàrrec i la seva obra és àmplia. Ha arribat a indrets com Barcelona i Vilanova i la Geltrú, i també diverses ciutats espanyoles com Saragossa, Madrid o Santander, entre altres», apunta el president del Centre de Lectura.

Un dels objectes artístics més emblemàtics que complementa la mostra és el retrat pòstum de l’artista, el qual encapçala la selecció. Elaborat per Macià Auqué al voltant del 1935, representa molt bé la mirada de l’artista reusenc, «a més, homenatja el seu lloc de naixement quan col·loca Laboremus al fons», observa Massó. 

I és que tot i viatjar força, Roig i Solé sempre va dur la ciutat al cor. «Malgrat tot, els escultors no acostumaven a moure’s tan habitualment com podien fer-ho els pintors, potser més visibles a la ciutat», conclou Jaume Massó. 

Comentarios
Multimedia Diari