Josep M. Forns: 'El somni català és la llibertat'

-Deixant la pel·lícula a banda, quin creu que és el somni català?

- Per dir-ho d’una manera clara, des del meu punt de vista seria la independència. En realitat, el somni català és la llibertat. En època de la Mancomunitat, col·lectivament es demanava l’autonomia. A mesura que ha avançat la història, el somni català ha evolucionat.

-Ara sí, què hi trobem en l’obra El somni català?

- És una crònica dels últims 110 anys de la història de Catalunya ficcionada en part i en una altra part amb base realista en què es demostra quina ha estat la trajectòria de l’anhel del poble català des del 1904 fins a l’any passat.

-Així doncs, no és un documental pur i dur.

- No, no, no, al contrari. Hi ha més ficció que documental. En aquesta obra, he aprofitat d’altres pel·lícules que he anat fent al llarg de la meva vida i les entrellaço. Ara bé, hi ha una cosa que afegeixo en aquesta pel·lícula i que per mi és nou: la poesia de Ventura Gassol, llegida per Montserrat Carulla. De Ventura Gassol coneixia només una poesia que m’agradava molt, Les tombes flamejants, que parlen de les morts dels catalans patriotes. Però llavors vaig descobrir més poesia d’aquest poeta i va ser a partir d’això que vaig vertebrar el guió de la pel·lícula.

-Hi ha algun moment clau de la pel·lícula?

- Els espectadors m’han dit que per a ells és el moment en què afusellen Lluís Companys i de fons s’escolta la poesia de Ventura Gassol. Hi ha gent que fins i tot m’ha confessat que, en aquest punt, han arribat a plorar. Aquest episodi està reproduït exactament tal com va passar. La documentació escrita de l’exèrcit i la policia van ser claus per escriure aquest passatge.

-Aquesta obra la dedica als seus néts. Per què?

- La dedico als meus néts perquè aquesta pel·lícula és possible que sigui la meva última obra. És per això que la dedico a ells i a les generacions que vindran. Coincideixo amb altres companys de la meva generació que asseguren tenir un sentiment cap aquestes generacions. Concretament, sento la necessitat de deixar als meus néts alguna cosa que valgui la pena. La tesi de la pel·lícula, però, és una altra: passi el que passi en el futur, tenim una història al darrere que es repetirà en un futur.

-En declaracions passades ha deixat entendre que aquest és el seu testament cinematogràfic i polític.

- És possible que sigui així, no estic en condicions de fer més pel·lícules. Jo ja tinc 87 anys i cal que vagi amb cura. Fer cinema avui en dia és molt dur. Però si puc, encara en faré més, malgrat que això ja es veurà. Estic d’acord que aquest sigui el meu testament cinematogràfic, ja que fa un repàs a la meva trajectòria professional.

-Un moment com l’actual es mereix una pel·lícula com aquesta?

- Totalment. Tot i que ara mateix no està tenint el ressò que hauria de tenir. Però ja estic acostumat a això. Ara mateix, TV3 té els drets d’antena de la pel·lícula El somni català, i és possible que en un futur l’emetin en funció de com estigui el panorama polític.

-Com valora que la seva pel·lícula no es projecti a Tarragona capital?

- Tarragona sempre ha tingut fama de ser la capital menys independentista. No em sorprèn, en canvi a Girona sí que s’ha projectat amb bona acollida.