Josep Maria Cartanyà: 'La clau és estimar-se el mercat'

- Quan decideix instal·lar-se al mercat?

- El 21 de març de l’any que ve farà 25 anys que hi sóc. La que sempre ha estat al mercat és la meva dona, l’Antònia, que ja en porta 40 i va entrar-hi amb tan sols 14 anys. Jo venia del món de la carn i quan ens vam casar, com que ella era carnissera, vam decidir instal·lar-nos amb parada pròpia. Vam ser molt emprenedors perquè després d’un any de casats vam engegar el negoci.

- Sempre els hem sentit a dir que el mercat és diferent. Per què?

- Som una àrea tradicional. Encara tallem el bistec a mà, el corder i les mitjanes amb el tallant, no fem servir la serra, fem les hamburgueses a mà i conec la clienta. Sé com es diu, li pregunto pel fill, per la sogra. I m’agrada dir-los bon dia pel seu nom.

- I què aporta això?

- Seguretat. A la meva dona li diuen: posa’m aquests bistecs. I ella sap el pes que els ha de posar, perquè sap que són tres, que les hamburgueses els agraden amb all i julivert, que a l’altre no li agrada el formatge... És la nostra obligació saber que és el que tu vols.

- Els joves compren al mercat i valoren aquest tracte?

- I tant! És un client que ve a última hora del migdia, quan plega. I com que tanquem a les dues, el dissabte a dos quarts de tres i el dissabte a les 3 poden venir. Ara, el cap de setmana tens quinze hamburgueses diferents, diverses carns, ecològiques, cuixes farcides... Els programes de cuina de televisió donen idees i el cap de setmana es veu jovent al mercat. I ve gent de La Canonja, de la Selva, de Castellvell, Riudoms... A Reus no som 100.000 habitants. Som més!

- I com combat la crisi el mercat?

- Venem amb els mateixos preus de fa cinc i sis anys enrere. Fem moltes més coses però no apugem els preus. Ni tan sols per Nadal. Així, aguantem les vendes però guanyem menys. Si abans guanyàvem un 30%, ara en guanyem un 20.

- I malgrat tot, la seva feina li continua apassionant...

- Som al mercat perquè ens agrada el mercat. Quan el Carles Borrull, el primer president del Mercat Central, es va involucrar en una època que s’estaven remodelant les instal·lacions i que, per tant, hi havia molta feina, li vaig preguntar: per què ho fas? I ell em va dir: tu t’estimes el mercat? Doncs ja està. La clau és estimar-se’l. Fer la feina que t’agrada.

- Però s’ha de ser d’una pasta especial per servir darrere d’un taulell?

- Si no t’agrada parlar amb la gent, és millor que no t’hi posis perquè has de tractar bé els clients, amb alegria i entusiasme. I nosaltres, pensa que treballem junts marit i muller, si ens discutim a casa, al mercat mai ho notaràs.

- Això li ha portat, fins i tot, a fer amics entre els clients?

- I tant! Es creen amistats. I el més curiós de tot és quan nosaltres ens vam casar, que la meva dona era encarregada d’una carnisseria, vam rebre més regals de les clientes que no pas de la resta de família.

- Imagino que també hi ha una vessant negativa?

- El pitjor de la nostra feina és que estem 12 hores, com a mínim, d’atenció al públic. Tots tenim varius que darrere del taulell no es veuen, contractures musculars, artrosis... Però, mira, al cap i a la fi, els fisioterapeutes que anem també atenen treballadors d’oficina!