Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

Josep Maria Guix (Músic i compositor): 'Sense art som menys lliures'

Josep Maria Guix va començar les seves passes musicals a Reus i s'ha convertit en un gran compositor convençut de la funció social de la música. Actualment, ho compagina amb la docència i el seu pensament humil i serè l'han portat fins aquí. Dijous passat va estrenar la seva obra Wind...Chimes! a l'Auditori del Conservatori del Liceu i ja pensa en gravar un disc propi
Whatsapp

-Va començar a endinsar-se en la música a Reus, oi?

- Sí, de la mà de la meva primera professora, la Maria Bartolí, que em va ensenyar els rudiments del piano i va permetre que explorés nous territoris. A força de tocar va anar despertant-se en mi el neguit per intentar composar. Després vaig passar pel Conservatori de Tarragona, Badalona, l’Escola de Música de Barcelona, on vaig conèixer Benet Casablancas, figura cabdal per a mi, pel Laboratori Phonos, per l’IRCAM parisenc, i vaig visitant en Joan Guinjoan per rebre el seu consell, com ho faig també amb en Ramon Humet, excel·lent amic.

 

-I ara ha estrenat la seva obra Wind...Chimes! a l’Auditori del Conservatori del Liceu?

- Certament, dijous passat vam poder escoltar per primer cop aquesta obra per a dos pianos en una sala d’acústica immillorable. Ha estat una sort poder tenir a l’abast uns intèrprets com l’Emili Brugalla i en Vesko Stambolov, tan bons i implicats amb la música contemporània. Sóc conscient que l’obra no és gens fàcil de conjuntar, i ells han treballat magníficament i amb fe cega.

 

-La seva música és la que li agradaria sentir com a oient?

- Quan escric em converteixo en el primer oient de la meva música. Sóc un espectador extremadament crític amb l’autor. Per això la paperera sovint acaba plena de gom a gom. La intuïció és per a mi una eina fonamental, tot i que sempre conviu amb els processos racionals que comporta l’ofici.

 

-És difícil viure de la música clàssica?

- Dependrà sempre del teu grau de renúncia. Com en tots els àmbits, hi ha les estrelles que condicionen les programacions d’arreu. I ja sabem que la poesia no serà mai un best-seller. Potser intèrprets i directors d’orquestra ho tenen una mica més fàcil que els compositors i entre aquests tindrà més sortida l’artífex d’un musical ensucrat sobre un tema d’actualitat que l’autor d’un quartet de corda cuinat a foc lent. Gairebé es fa imprescindible, cosa bona d’altra banda, dedicar-se a l’ensenyament per poder finançar la creació. Potser el més decebedor és veure com tots els joves formats en escoles superiors no semblen tenir futur en el nostre país.

 

- De fet, és també docent d’institut i universitat. Què li agrada més d’ensenyar?

- Si hi ha algú, després d’una classe, en els ulls del qual hi descobreixes l’espurna del neguit per saber-ne més, aleshores sents una grata satisfacció. Perquè una societat sense poesia, sense art, sense música és, al meu entendre, una societat més empobrida, menys crítica i menys lliure. No és aquesta la raó per la qual tots els totalitarismes acaben cremant llibres i enderrocant escultures?

 

- Com s’ha d’apropar la música clàssica als més joves?

- Prohibint-la? No tinc una fórmula màgica i sóc força crític davant de propostes que rebaixen el llistó per acostar-nos òperes ‘en texans’. Sí penso, tanmateix, que tenim a casa nostra uns joves intèrprets cada cop més bons i amb moltes ganes de tocar. Ningú ha pensat en crear grups de cambra i passejar-los per tota la xarxa d’auditoris i teatres catalans? Això no és car, només cal voluntat política i algú que ho coordini.

 

- I els seus projectes de futur?

- Estrenar dues composicions de cambra a l’agost i tirar endavant la gravació d’un CD interpretat per la London Sinfonietta i enregistrat per Neu Records. Tot és a punt però les subvencions no arriben mai.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También