L’ADN de la passió

Emoció intensa, inclinació viva i vehement de l’ànim envers una cosa. Aquesta és la definició de passió. Paraules escrites que tenen més sentit quan les persones les converteixen en projectes, idees i il·lusions. La meva feina em concedeix el privilegi de conèixer ànimes apassionades per la feina ben feta. De nord a sud i d’est a o est hi ha rostres que exemplifiquen aquesta manera de fer.

El cap de setmana passat vaig poder assistir a la presentació dels productes de cosmètica natural i ecològica Nina Priorat. La Teresa Giral i la Gemma Peyrí rebien amb un somriure tots els assistents. No m’imagino una manera millor de donar les gràcies, i la benvinguda, a tots aquells que creuen en el seu projecte. 

Arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil, però ara ja trepitgen sobre terreny segur després de gairebé deu anys d’ençà que van emprendre la iniciativa. La crisi no els va fer por a aquestes dues emprenedores del Priorat que han trobat en els fruits d’aquesta comarca l’essència del seu projecte.

Cultura de l’esforç
«A Catalunya la cultura del vi és molt variada i gran. Hi ha molta sorpresa!», reconeixia el sommelier François Chartier en una entrevista, a principis d’any, amb la periodista i sommelier Ruth Troyano a la publicació digital Gastrotalkers. I és ben cert que la cultura vitivinícola catalana amplia la seva empremta dia rere dia. Arriscar i innovar forma part del seu ADN. I només així és possible comprendre el tarannà de projectes com els que impulsa Cellers Tarroné (Batea) amb el seu vi A part. 
A la mateixa entrevista l’expert en vi argumentava que «és impossible pensar en el futur sense fer-ho abans en el passat. I crec que és una filosofia molt clara a Catalunya i a Espanya, l’exploració... Hi ha una necessitat de comprendre el territori, l’origen, les vinyes velles, i, al sommelier, aquest moviment li agrada». L’aprenentatge és continu i ningú ha dit que sigui fàcil.

La Marta Domènech, gerent de l’Hotel Hostal Sport (Falset), ho té molt clar. L’establiment celebra aquest mes de setembre el desè aniversari d’ençà que va reobrir les instal·lacions després d’un fatídic incendi el 3 de setembre de 2007. «El 1923 el besavi Jaume va obrir l’establiment i des de llavors seguim sent igual d’autèntics i la filosofia de servei s’ha mantingut intacta, així ho feien els meus besavis i així ho continuem fent ara», assegura. «A casa nostra sempre diem que tenim arrels però no tenim fronteres», assegura l’empresària. 
Amb aquesta responsabilitat, professionalitat i il·lusió pel territori és fàcil contagiar-se d’aquesta passió.