Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Naltros TEATRE

"L'Electe vol esbrinar què porta una persona a voler ser president"

Entrevista a Ramon Madaula, que aquest dissabte (21h) actua al Teatre Auditori del Morell amb l'obra 'L'Electe'

Iñaki Delaurens

Whatsapp
Imatge de Madaula (esquerra) junt amb Roger Coma, el president de L´Electe. Foto: David Ruano

Imatge de Madaula (esquerra) junt amb Roger Coma, el president de L´Electe. Foto: David Ruano

Ramon Madaula (Sabadell, 1962) es va formar en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha fet d’actor de teatre, cinema i televisió, i productor teatral. Aquest dissabte, a les 21 h, arriba al Teatre Auditori del Morell amb L’Electe, escrit per ell mateix, on actua amb Roger Coma. És una comèdia sobre un president electe el dia del seu discurs d’investidura a qui li entra un atac de pànic abans de sortir al faristol.

- Com va sorgir la idea d’escriure L’Electe?

- M’ho van proposar per al Torneig de Dramatúrgia del festival de teatre Temporada Alta. Vaig anar passant fases fins a arribar a la final i estic satisfet de com va anar. Però l’obra només durava mitja hora, aleshores vaig parlar amb el director Jordi Casanovas i ho vam allargar per fer una obra de teatre.

- Quin és el gran què de l’espectacle?

- L’Electe parteix d’una pregunta que sempre m’ha intrigat. Per què hi ha algú en aquest món que vol ser president d’un govern? Intento trobar les raons que porten una persona a voler estar en aquesta posició tan incòmoda. Alguns dirien que per millorar les coses o l’anhel de poder. Però crec que al darrere hi ha alguna cosa més, ja sigui una necessitat d’amor o mancances vitals que fan que aquestes persones estiguin disposades a suportar el que sigui.

- Quin és el plantejament de l’obra?

-Tot passa en un sol dia, quan un president que acaba de guanyar les eleccions de la Generalitat ha de fer el discurs d’investidura. Està al seu despatx i li entra un atac de pànic i ràpid i corrent cal portar un psiquiatra. A poc a poc es descobreix què ha portat aquella persona a ser president. Però vull deixar clau que és una comèdia. No hi ha cap missatge, es tracta d’un hipotètic president i en cap cas se sap el seu color polític.

- És clar, algú ho podria veure com una crítica als polítics?

- No ho és. Fent un paral·lelisme m’he preguntat a mi mateix què du algú a ser actor. Per què a una persona li agrada sortir davant d’un públic que el mirin? No és perquè li agrada la cultura, sinó alguna cosa més personal que tenim dins. A partir d’aquí l’obra és un viatge introspectiu a través d’anècdotes que succeeixen al llarg de la vida.

- Quin és el paper del psiquiatra que interpreta vostè?

- Té una hora per esbrinar què li passa al president abans que comenci el discurs. Fa preguntes insidioses i aconsegueix que el pacient verbalitzi coses que mai ha dit en veu alta. Desmunta el president que diu el que amaga al subconscient. Tot allò que l’ha permès al llarg de la vida menjar-se tants gripaus.

- L’obra és una interacció entre el dos, el diàleg ha de ser potent.

- Però també hi ha acció. El psiquiatra és una mena de bruixot i fa fer coses al president. Hi ha un moviment constant, no estan asseguts tota l’estona.

- La política entra millor amb humor.

- Com millor arriben les coses a les persones és amb ironia, sobretot a la ficció, a la vida és més difícil. En aquest sentit, em nego a fer una ficció catastrofista, sempre m’agrada que fins i tot dintre del negatiu hi hagi esperança. Si la gent ha de pagar una entrada per sentir que tot és una merda, al final no anirà al teatre. Es pot explicar un drama però amb un bàlsam, alguna cosa positiva.

- Votaria al president de L’Electe?

- Molta gent que ha vist l’obra diu que sí, perquè tot i que necessita un reconeixement públic a causa d’una mancança d’amor, no té per què ser mal polític.

Temas

  • NALTROS

Comentarios

Lea También