Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

L'encís del riu Gaià

Des dels turons de Santa Coloma de Queralt, fins a la seva desembocadura a les platges d'Altafulla, el riu Gaià forma a través del Tarragonès un agradable mosaic de paisatges rurals i forestals

Redacció

Whatsapp
Imatge del riu Gaià quan arriba a la localitat del Catllar, on s´eixampla al pantà que porta el nom de la població del Tarragonès. FOTO: REPSOL

Imatge del riu Gaià quan arriba a la localitat del Catllar, on s´eixampla al pantà que porta el nom de la població del Tarragonès. FOTO: REPSOL

Sant Salvador dels Pallaresos és un monument del municipi dels Pallaresos protegit com a bé cultural d’interès local. És una església de planta de tres naus sense creuer, la qual cosa fa que les naus laterals quedin retallades al creuer i aquest espai sigui ocupat per la sagristia.

La nau està coberta amb volta de canó i llunetes amb aresta. Les dimensions de l’església són petites si es té en compte que el nombre d’arcades laterals només és de tres. L’altar major presenta un sagrari obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol, construït l’any 1944. També va projectar els nous altars laterals de l’església entre els anys 1945-47. El més important és l’altar del Sant Crist, que té als costats a Sant Antoni i la Immaculada. També la cúpula del creuer presenta uns frescos de pobre factura, però ben conservats, i un ull de bou a la façana de l’església presenta certs elements decorativistes propis de la mà de Jujol. L’ull de bou està decorat per la part interior que dóna a l’església i per la part exterior mostra la data de la consagració de l’església: 1796, la mateixa data de la casa Solé que es troba al costat (podrien ser del mateix arquitecte).

L’exterior de l’església presenta la porta d’accés elevada per una escalinata. La porta és senzilla, de forma rectilínia, i es tanca amb un arquitrau motllurat i pilastres de granit gris que contrasten molt amb el color ocre i blanc dels esgrafiats de la façana. Damunt aquesta porta hi ha una fornícula amb la imatge del Salvador, protector de l’església. Als costats de la fornícula hi ha decoració esgrafiada. Damunt la cornisa hi ha una rosassa a manera d’ull de bou, senzilla i, a sobre, un frontó triangular emmarcat per ratlles blanques esgrafiades.

El mossèn diu que hi ha una creu processional gòtica del segle XVI.

El riu Gaià neix a Santa Coloma de Queralt i s’endinsa per tota la serralada prelitoral, formant congostos passant també per l’Alt Camp fins a arribar al Tarragonès. Entra per Salomó i Vespella, i al Catllar es troba el seu embassament.

Es té constància de l’emplaçament d’una resclosa en aquest punt des del segle XIII, per tal de reaprofitar l’aigua que els diferents usos industrials que històricament s’hi han establert retornaven al riu, per a altres usos aigües avall. Apareix citada per primer cop, al costat d’un molí fariner el 1341. L’estructura que resta actualment de la resclosa es va formigonar l’any 1964 i derivava l’aigua a la séquia de la comunitat de regants de la Riera de Gaià.

Passat aquest punt que divideix el riu, el curs baix del riu Gaià es modula per una plana uniforme d’onze quilòmetres. Fins que desemboca de forma tímida a la platja de Tamarit, als peus del castell medieval, a tocar d’Altafulla. Aquest camí d’onze quilòmetres del curs baix del riu fins al Mediterrani és una mina de valors naturals i d’elements del patrimoni històric i cultural.

La desembocadura del Gaià va ser inclosa el 1992 dins del Pla d’Espais d’Interès Natural, considerada dins de la xarxa de zones humides de la Catalunya meridional. Posteriorment, i per la seva riquesa faunística, va ser declarada Reserva Natural de fauna salvatge, el 1995.

S’engloba en tot un seguit de petites zones humides del litoral tarragoní, algunes de les quals es troben pràcticament desaparegudes. Constitueix un illot de paisatge natural amb zones perimetrals inundades, refugi per a alguns elements faunístics i punt de repòs per als ocells migratoris. L’últim tram del riu es converteix en un agradable passeig adaptat que mena al mar. S’hi pot conèixer la natura que envolta l’espai mentre es gaudeixen d’unes vistes inèdites del riu.

Tot i ser un espai natural protegit ben conservat, està sotmès a una desmesurada freqüentació, sobretot els mesos estivals. Per això, enmig d’aquest entorn, s’hi amaga la seu d’una organització que defensa la preservació i recuperació dels valors perduts d’aquest riu, es tracta de l’Associació Mediambiental La Sínia. Són diversos els projectes que s’han dut a terme a l’espai, entre els quals destaquen la vigilància, informació i manteniment de l’espai, la creació d’un centre d’informació i educació ambiental, estudis de seguiment de fauna, un projecte de reintroducció d’òlibes i camps de treball, entre altres.

Temas

  • NALTROS

Comentarios

Lea También