Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Lluís Maria Todó: 'Vivim envoltats de traducció'

Entrevista al traductor català i escriptor

Carmina Marsiñach

Whatsapp
Lluís Maria Todó, amb la seva darrera publicació com a escriptor, ´L´últim mono´. foto: Alba Mariné

Lluís Maria Todó, amb la seva darrera publicació com a escriptor, ´L´últim mono´. foto: Alba Mariné

-Es pot dir la mateixa cosa en dues llengües diferents?

-No crec que tingui una resposta teòrica. Hi ha els partidaris que creuen que el pensament és llenguatge i d’altres defensen que una cosa és el pensament i l’altra és el llenguatge. Davant d’un problema pràctic de traducció l’has de solucionar.

 

-Com per exemple?

-Als amics de fora de Catalunya els intentes explicar què és un poca-solta i és molt difícil perquè diuen: «¿Es alguien que es soso?, ¿Es alguien que tiene poca sustancia?», i no. Si l’has de traduir al castellà has de trobar un equivalent perquè és la llei del mercat. En tota traducció sempre hi ha una pèrdua i és una pena pel traductor.

 

-Llegir un llibre traduït és llegir un altre llibre?

-Sí, i tant.

 

-No sé si la gent n’és molt conscient...

-No. És un altre llibre i és un llibre amb data de caducitat. En un llibre original la llengua pot envellir, però l’original queda. Les traduccions s’han d’anar repetint. Es diu que cada generació ha de tenir el seu Shakespeare i això suposa un desgast humà, econòmic i social.

 

-És una professió que quedaa la penombra?

-Sí, una de les lluites dels traductors és per la visibilitat. Intentem que el nom no surti a la pàgina de crèdits o a la tercera pàgina sinó a la coberta. En les ressenyes de traduccions, a més de parlar del llibre haurien de parlar de la traducció. Vivim envoltats de traducció.

 

-S’hauria de traduir tant?

-És un enriquiment i és feina per als traductors (riu). Per tant, és positiu.

 

-La traducció en pel·lícules és una pràctica força criticada.

-Sí, bé això és una altra cosa. Si parlem de pel·lícules estic absolutament en contra del doblatge i a favor del subtitulat. El subtitulat és una traducció. Les pel·lícules s’han de traduir perquè la gent no les entén.

 

-Quina traducció li ha resultat més difícil?

-La que m’ha costat més segurament és la pitjor de totes. Per interès econòmic he traduït molts catàlegs de fundacions, de la fundació Tàpies o la fundació del Macba. Els textos dels catàlegs d’exposicions generalment estan molt mal escrits, molt pedants i molt buits. Els crítics d’art, suposo que hi ha excepcions, són gent que els paguen per no dir res.

 

-Traduir un llibre deu ser més gratificant.

-Hi ha traduccions molt difícils però que et donen molta satisfacció. Ara estic traduint una trilogia d’un autor francès que es diu Abeille. Té una prosa molt barroca, però és molt bo. Em costa moltíssim però m’agrada molt.

 

-Ha traduït del català al francès?

-Mai de la vida. Un només tradueix o només hauria de traduir a les llengües pròpies, per molt francès que sàpiga, ni que fins i tot de vegades em sorprengui a mi mateix pensant o somiant en francès.

 

-Quant es tarda a traduir un llibre?

-Depèn de l’atenció que hi posis i de la dificultat del llibre. Es tarda una mitja de 4 o 5 mesos.

 

-Gaudeix més com a traductor o escriptor?

Escrivint gaudeixes i pateixes. Has de trobar l’argument, perfilar els personatges. Ho explico a la meva novel·la, L’últim mono. Traduir és un plaer perquè escrius sense les responsabilitats de l’escriptor.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También