Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Lluïsa Vinyes: ‘Després de 18 anys, hem viscut molta música’

El Diari entrevista a la pianista manresana, també organitzadora i integrant del XVIII Festival Internacional de Música de Prades que començarà aquest dissabte 22 fins al 29 de juliol 

Cristina Valls

Whatsapp
Alguns dels components del concert inaugural. Foto: Cedida.

Alguns dels components del concert inaugural. Foto: Cedida.


Un any més se celebrarà una nova edició del Festival Internacional de Música de Prades, un certamen que fa enguany 18 anys i que arrencarà amb el seu concert inaugural a la mateixa Església aquest dissabte, 22 de juliol (19 h). El Diari parla amb una de les organitzadores i integrants d’aquest recital de violí, veu, clarinet i piano, Lluïsa Vinyes. La pianista també s’encarrega del XVIII Curs Internacional de Clarinet.

- Com porten els preparatius musicals a Prades?
- Anem amb molt de ritme i energia. En el meu cas, no només sóc la pianista del concert inaugural del XVIII Festival Internacional de Música de Prades, sinó que també faig de professora de piano al XVIII Curs Internacional de Clarinet Joan Plaja. 

- Els professors del curs sempre col·laboren al festival?
- Sempre. Cada any tots fan curs i concert, perquè així ens donem a conèixer. Això als alumnes els interessa molt. Juntament amb el clarinetista Francesc Navarro, som els organitzadors del curs de clarinet i, de fet, estarem al concert inicial juntament amb la mezzo Mireia Pintó i el violinista Raúl Garcia, que és l’assistent de violins de l’OBC, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. 

- Què veurà el públic?
- Doncs som quatre components. Per tant, farem trios i duets amb els instruments. És a dir, trio de piano, veu i clarinet; trio de piano, veu i violí; duets de piano i clarinet, piano i veu, i piano i violí; en definitiva, diferents formacions. Abordarem obres de Schubert i Schumann. Creiem que és un programa excel·lent pel públic i pels músics, perquè són tots compositors romàntics. És positiu revifar aquestes peces.

- Què suposa que Mireia Pintó participi en el recital inaugural?
- Tenim la gran sort de comptar amb la seva presència, té molt de renom. A banda que és professora a l’Escola Superior de Barcelona, també estrena una òpera al Festival de Peralada, on actuen figures molt professionals. Gràcies a l’amistat que tenim amb el Francesc Navarro i jo, s’ha pogut aconseguir. És un tret molt important. 

- Això es valora?
- En la majoria dels casos, fem un esforç notori per poder dur fins a Prades a aquest tipus de professionals. No se li acostuma a donar molta importància. Que el primer violinista de l’OBC vingui fins a Prades és tot un mèrit. I l’assumpte no queda aquí. Diumenge 23 de juliol (19 h) també hi haurà el Quintet Gradiva, on tres dels instrumentistes també toquen a l’OBC, una orquestra on no entra tothom, ja que passen per unes oposicions d’allò més difícils. Val a dir que hi ha aquesta i la del Liceu només. No hi ha cap més de professional a Catalunya. És equiparable a l’Orquestra Simfònica (OSM). 

La primera clarinetista que vam tenir al Festival va ser Joey Farrell

- Des de quan hi són Navarro i vostè a l’organització?
- Des que es va constituir, ara fa 18 anys. Ell és clarinetista i toca també a l’OBC, tot s’ha de dir. Sempre hem estat al Curs de Clarinet de Prades i cada any fem concerts, perquè són tota una proposta. Després de 18 anys, podem dir que hem viscut molta música. Pel curs han passat alumnes de nivell superior, un detall que no podem complir cada any, perquè no comptaríem amb el pressupost suficient per poder sufragar-ho. Malgrat tot, hem tingut vertaders artistes del clarinet. També s’ha de dir que si no arriba a ser per amistat, no els haguéssim tingut a Prades per fer una setmana de curs i un concert. 

- Com van ser els inicis?
- Els que vam començar ens platejàvem en què acabaria tot. Érem tres professors organitzadors. Vam començar el curs, vam fer publicitat i vam iniciar algun concert. Si no cobràvem, cap problema. Hi havia 20 alumnes al principi, molt pocs. El normal era tenir entre 40 i 50. Si hi havia més, es complicava tot. 

El normal en el Curs Internacional de Clarinet és tenir prop de 40 i 50 alumnes. Enguany en tindrem 54'

- I què va passar?
- Es va veure des del principi que era un curs molt seriós. L’Ajuntament, però, va estar a l’aguait. Malgrat tot, les figures que portàvem eren bones i l’any següent vam augmentar en alumnes. De mica en mica, hi va haver més ressò i vam generar confiança. Aquest any són 54 alumnes i l’any passat 43, una bona dada que es controla molt bé, tant per la quantitat de professors com d’espais lliures a Prades. No vam trigar gaire a engrescar-nos i portar artistes internacionals. 

- Qui va ser el primer clarinetista que van portar de fora?
- La primera clarinetista que va venir a Prades va ser la Joey Farrell. Després han vingut clarinetistes tan coneguts com Hanz Dainzer, Michael Rusinek, Alan Hacher, Eduard Brunner o Anton Weinberg.

Hi ha molts alumnes del curs que han  començat des de la primera edició i d'altre que, fins i tot, han esdevingut professors

- Tota una oportunitat per a l’alumnat, oi?
- Potser si no fos pel festival, molts d’aquests estrangers no els haguessin vist mai. Els alumnes acostumen a repetir curs per perfeccionar la tècnica i n’hi ha que hi són des de la primera edició. D’altres han esdevingut professors. El que més ens agrada és que hi hagi petits que comencen. Enguany hi ha 6 de nous. És un bon gruix. També ve gent de fora: Palma de Mallorca, Galícia o Castelló. 

- Es potencia molt la música. 
- Navarro i jo venim de Manresa i la comarca del Bages és molt de música i coral. Cada poble té una escola i es fa una inversió extraordinària en la formació. Potser a Manresa hi ha unes 7 o 8 corals amateurs.

Comentarios

Lea También