Maleïda bàscula

És a l’estiu que venen de gust els gelats i un bon grapat de tapes, es clar 

13 agosto 2017 19:16 | Actualizado a 13 agosto 2017 19:18
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Semblaria que l’estiu és l’època idònia per obtenir una victòria, encara que pírrica, a la temuda bàscula digital que descansa al lavabo. Fa calor, humitat, la gent sua, s’eviten els dinars de llarga digestió...moment ideal per afrontar una dieta i deixar anar aquell maleït sobreprès cada cop més perillós.

Però no hi ha res a fer, allò que sembla vençut acabat de despertar-se és una dolorosa derrota abans d’anar a dormir.
És un misteri. He caminat els 7.400 passos diaris que m’imposa l’aplicació ‘Salut’ del meu mòbil i no he abusat de res de menjar. Els metges sempre prescriuen que no s’han de cometre excessos, que s’ha de menjar una miqueta de tot. I doncs?

Admeto la qüestió dels gelats. És ara quan venen de gust, de postres, estirat al sofà de casa, a la taula amb els amics o en una terrassa al costat de la platja. 

Un d’aquests gelats untuosos, on la llet és omnipresent. D’acord, són artificials, excessivament calòrics i definitivament no són massa bons si et vols exigir una dieta.

Ep!, però sempre hi ha l’opció del gelat artesanal fet a la nevera de casa amb els estris estrambòtics que ara es poden adquirir a les botigues d’electrodomèstics, un gran objecte de regal. 

Un gelat de veritat, d’aquells d’abans, elaborat amb productes naturals i sobretot poc sucre. Mirant les instruccions, el procés es demora hores i hores, fins arribar a un dia. El sabor tampoc acaba de convèncer. Deixem-ho estar.

Després hi ha l’assumpte del menjar. Amb la cuina gairebé apagada  -encesa desprèn una terrible escalfor en plena calorada d’agost- s’imposa l’aposta pel menjar fresc, lleuger, d’elaboració senzilla. 

I si ens fem unes tapes? A casa...o millor fora, en aquell bar que els hi surten tan bé i no surten cares de preu. I de passada acomplirem una part important dels passos, uns 3.000 entre l’anada i la tornada, que m’imposa la ditxosa aplicació.

Uf, quina calor i no passa l’aire encara. Una de calamars a la romana, una de croquetes casolanes, farem un premi i una xoricets i ho arrodonirem amb unes braves. I tot ben regat amb una cervesa o un refresc de cola. I després, el gelat, es clar. És a l’estiu que venen de gust els gelats!

La bàscula riu. Abans d’anar de dormir, sempre riu. L’endemà hi ha l’opció de castigar-te a la bicicleta estàtica utilitzada de penja-robes...però amb aquesta calor! És contraproduent.

Al fons de la nevera roman la solució. Fruita de temporada i verdura, molta verdura. És la dieta espartana d’aquest agost: ‘ensaladilla’ russa, amb molt poca maionesa, amanida pelada o esqueixada -això és un premi- i  fruita dolça a dojo.

No només això, per guanyar  a la maleïda bàscula un s’ha d’aixecar ben d’hora, quan el sol encara no regna, i imposar-se com a una fita diària superar de llarg els 10.000 passos, caminant amunt i avall del passeig, ràpid, com un autòmat,  com aquell president de Govern.

Després de l’esforç, aigua i més aigua, i una peça de fruita. I sobretot no trobar-te ningú que t’inciti i et porti pel mal camí, cap municipi  o agrupació de restauradors que promocioni la seva ruta de tapes ni tampoc que siguin festes majors al teu poble o ciutat perquè la dieta, llavors,  és una batalla perduda.

Però i la tradició de fer el vermutet abans de dinar? Es remunta a generacions i generacions i ningú ha dit que s’hagi d’abolir sense més.  La dieta no ha de ser una esclavitud.

Podem fer una excepció a la setmana i gaudir de les meravelloses tapes, no deixen de ser un dels principals motius pels quals ens visiten milions i milions de turistes. I no cal trepitjar cada dia el mateix  monòton passeig marítim, amunt i avall. Amb tres o quatre dies a la setmana n’hi ha prou, sempre que no siguin festes o no sorgeixi un assumpte urgent que s’hagi d’atendre o que la nit anterior s’hagi anat a dormir massa tard.
La bàscula torna a  guanyar, superar-la esdevé un repte dur, desagradable però encara ho és més no deixar anar aquell maleït sobreprès cada cop més perillós. Com més aviat millor. Et guanyaré, maleïda!  

Comentarios
Multimedia Diari