Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Maleïda bàscula

És a l’estiu que venen de gust els gelats i un bon grapat de tapes, es clar 
Whatsapp
A l’estiu són molts els que aposten per apropar-se a les tapes. Foto: A.Caralt

A l’estiu són molts els que aposten per apropar-se a les tapes. Foto: A.Caralt

Semblaria que l’estiu és l’època idònia per obtenir una victòria, encara que pírrica, a la temuda bàscula digital que descansa al lavabo. Fa calor, humitat, la gent sua, s’eviten els dinars de llarga digestió...moment ideal per afrontar una dieta i deixar anar aquell maleït sobreprès cada cop més perillós.

Però no hi ha res a fer, allò que sembla vençut acabat de despertar-se és una dolorosa derrota abans d’anar a dormir.
És un misteri. He caminat els 7.400 passos diaris que m’imposa l’aplicació ‘Salut’ del meu mòbil i no he abusat de res de menjar. Els metges sempre prescriuen que no s’han de cometre excessos, que s’ha de menjar una miqueta de tot. I doncs?

Admeto la qüestió dels gelats. És ara quan venen de gust, de postres, estirat al sofà de casa, a la taula amb els amics o en una terrassa al costat de la platja. 

Un d’aquests gelats untuosos, on la llet és omnipresent. D’acord, són artificials, excessivament calòrics i definitivament no són massa bons si et vols exigir una dieta.

Ep!, però sempre hi ha l’opció del gelat artesanal fet a la nevera de casa amb els estris estrambòtics que ara es poden adquirir a les botigues d’electrodomèstics, un gran objecte de regal. 

Un gelat de veritat, d’aquells d’abans, elaborat amb productes naturals i sobretot poc sucre. Mirant les instruccions, el procés es demora hores i hores, fins arribar a un dia. El sabor tampoc acaba de convèncer. Deixem-ho estar.

Després hi ha l’assumpte del menjar. Amb la cuina gairebé apagada  -encesa desprèn una terrible escalfor en plena calorada d’agost- s’imposa l’aposta pel menjar fresc, lleuger, d’elaboració senzilla. 

I si ens fem unes tapes? A casa...o millor fora, en aquell bar que els hi surten tan bé i no surten cares de preu. I de passada acomplirem una part important dels passos, uns 3.000 entre l’anada i la tornada, que m’imposa la ditxosa aplicació.

Uf, quina calor i no passa l’aire encara. Una de calamars a la romana, una de croquetes casolanes, farem un premi i una xoricets i ho arrodonirem amb unes braves. I tot ben regat amb una cervesa o un refresc de cola. I després, el gelat, es clar. És a l’estiu que venen de gust els gelats!

La bàscula riu. Abans d’anar de dormir, sempre riu. L’endemà hi ha l’opció de castigar-te a la bicicleta estàtica utilitzada de penja-robes...però amb aquesta calor! És contraproduent.

Al fons de la nevera roman la solució. Fruita de temporada i verdura, molta verdura. És la dieta espartana d’aquest agost: ‘ensaladilla’ russa, amb molt poca maionesa, amanida pelada o esqueixada -això és un premi- i  fruita dolça a dojo.

No només això, per guanyar  a la maleïda bàscula un s’ha d’aixecar ben d’hora, quan el sol encara no regna, i imposar-se com a una fita diària superar de llarg els 10.000 passos, caminant amunt i avall del passeig, ràpid, com un autòmat,  com aquell president de Govern.

Després de l’esforç, aigua i més aigua, i una peça de fruita. I sobretot no trobar-te ningú que t’inciti i et porti pel mal camí, cap municipi  o agrupació de restauradors que promocioni la seva ruta de tapes ni tampoc que siguin festes majors al teu poble o ciutat perquè la dieta, llavors,  és una batalla perduda.

Però i la tradició de fer el vermutet abans de dinar? Es remunta a generacions i generacions i ningú ha dit que s’hagi d’abolir sense més.  La dieta no ha de ser una esclavitud.

Podem fer una excepció a la setmana i gaudir de les meravelloses tapes, no deixen de ser un dels principals motius pels quals ens visiten milions i milions de turistes. I no cal trepitjar cada dia el mateix  monòton passeig marítim, amunt i avall. Amb tres o quatre dies a la setmana n’hi ha prou, sempre que no siguin festes o no sorgeixi un assumpte urgent que s’hagi d’atendre o que la nit anterior s’hagi anat a dormir massa tard.
La bàscula torna a  guanyar, superar-la esdevé un repte dur, desagradable però encara ho és més no deixar anar aquell maleït sobreprès cada cop més perillós. Com més aviat millor. Et guanyaré, maleïda!  

Temas

Comentarios

Lea También