Marià Hispano: 'Un arxiu robat és il·legítim'

-Com ha estat el procés de recuperació dels papers de Salamanca?

-Ha estat en tres fases. La primera a finals de 2010 i l’última fa uns mesos. En aquest sentit el que són entitats privades i particulars ja han recuperat els documents. Ara hi ha una reclamació d’altres arxius com el d’Àvila. Així mateix també hi ha una reivindicació de la documentació corresponen als ajuntaments, i en aquest cas el litigi continua.

-Quin ha estat l’objectiu principal en la recuperació dels documents?

- Inicialment ens vam proposar rebre documents per després ingressar-los a l’Arxiu Nacional de Catalunya per garantir l’ús públic de la informació. L’altre objectiu és tornar la dignitat a la gent que apareix en aquests documents i refer aquest arxiu, en el sentit de relacionar tots els noms dels militants del PSUC i del JSUC perquè els familiars puguin fer petició d’una còpia dels documents. Hi ha una relació amb més de 22.000 afiliats. És una manera d’estar en pau amb les persones que van lluitar per la República.

-Quina documentació fa referència a Reus?

- En aquests moments tenim analitzada un 70% de la documentació i ens apareixen uns 80 noms de reusencs, a través de carnets d’afiliació política, correspondència, informes de persones del PSUC, etc. Aquests són els documents que posem a disposició de la ciutadania perquè els recuperi. També es conserven documents de la Unió Socialista de Catalunya de Reus, com a precedent del PSUC.

-Entre el que s’ha recuperat recentment hi ha la bandera de l’any 1937 del Radi de Reus del PSUC.

- És un miracle que s’hagi conservat, perquè és l’única que s’ha recuperat del fons del PSUC i del JSUC. El que hagués estat normal és que la cremessin i ha estat casual recuperar-la fa mig any amb l’últim retorn dels papers de Salamanca.

-Quin és el document més antic que es conserva del PSUC de la ciutat?

- El de la Unió Socialista de Catalunya de Reus, que correspon al 1934. N’hi ha un que recull la discussió que va haver-hi abans de la fundació del PSUC, entre un sector de la Unió Socialista que dialogava amb Esquerra Republicana i un altre que tendia més a fusionar-se amb un partit de tall més comunista.

Un altre document recuperat recentment descriu com des de l’organització de la Unió Socialista de Catalunya de Reus es fa un clam a les persones afiliades al partit perquè s’estan confeccionant els carnets del nou partit.

-Quina inquietud li desperten com a historiador aquests documents?

- Una de les qüestions que em pregunto és perquè no es van fer desaparèixer els carnets polítics d’afiliats que no havien recollit la documentació, un cop se sabia que les tropes franquistes buscaven aquests documents. És un fet que es produeix a Reus i a altres poblacions. Molta gent no va pensar en la violència que significava que aquesta documentació es quedés als locals.

-Quina ha estat la raó ‘menys creïble’ que ha sentit com a arxiver per justificar la retenció d’aquesta documentació?

- Descaradament s’ha fet referència a una teoria de l’arxivística que defensa no trencar la procedència d’un arxiu. Però en aquest cas l’origen d’aquests documents són el PSUC i la seva gent, o qualsevol altra entitat. No entenc com es pot esgrimir que no s’ha de trencar l’origen d’un arxiu creat a punta de pistola i robat, ja que és il·legítim.

-Era necessari iniciar la via judicial?

- Les vies polítiques són infinites però aquest arxiu té una edat biològica, és a dir, les persones que apareixen en aquests documents no poden esperar cent anys a recuperar la documentació.