Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'M'emociona despertar sentiments'

Entrevista a Cari Ariño (escriptora)
Whatsapp
Cari Ariño presenta el seu llibre ´El batec del temps´, aquest divendres dia 12, al Centre de Lectura de Reus. foto: DT

Cari Ariño presenta el seu llibre ´El batec del temps´, aquest divendres dia 12, al Centre de Lectura de Reus. foto: DT

-El batec del temps és la seva primera novel·la. Què la va portar a posar-se davant de l’ordinador i escriure?

- El motiu va ser el desig de reflectir una part de la trajectòria de l’univers femení al llarg del segle XX. No volia, però, que fos un relat exclusivament de la dona amb relació a la intimitat de la llar sinó que ho fos també amb relació al món circumdant on allò social, econòmic i polític estan relacionats i afecten el viure de tots els personatges.

 

- Quina mecànica de treball ha utilitzat per escriure?

- Primer, decidir què vull contar i per què. La segona reflexió és si allò que contaré pot interessar al lector. Tot seguit defineixo l’argument, la trama, trio el narrador i faig el repartiment de personatges. A continuació ve la feina més feixuga però interessant com és buscar la documentació històrica. Finalment arriba el moment que veritablement gaudeixo com és la creació del món fictici en què viuran els personatges.

 

- Per què un relat cronològic i històric a través de la mirada de tres dones?

- A El batec del temps hi ha un personatge implícit que és el propi temps. Volia que el pas dels anys també reproduís com avança la trajectòria vital de cada personatge. Vaig optar per fer aquest camí cronològic, amb moments que retornen al passat en forma de records per fer la sensació que la vida és un continu caminar cap al futur amb històries del passat que condicionen el present. Jo sóc una escriptora de mons interns i què hi ha més íntim que la llar? I aquest és un dels universos atorgats a les dones. Però no en tenia prou perquè la vida no passa només dins de casa i allà estan els meus personatges masculins , que reflecteixen el món exterior on també ells han de lluitar.

 

- Què sent quan sap que la seva novel·la ha estat capaç de despertar sentiments?

- El primer que sento és emoció i agraïment. Després ve la satisfacció d’haver aconseguit que altres trobin en El Batec del temps el que jo busco en la literatura: catarsi. Sentir que s’estoven emocions, que descobreixo sabors que desconeixia, que aprenc a entendre’m millor a partir de la lectura.

 

-En què s’inspira?

- En allò que és quotidià. Les petites heroïcitats. Aquelles tragèdies íntimes que no surten a les grans gestes però que configuren la veritable història de la humanitat. A El batec del temps hi ha amors, odis, enveges, complexes, desventura i alegries, amb personatges amb frustracions internes que governen les seves vides.

 

-És un homenatge als herois anònims?

- Sí. És un homenatge a les persones que pateixen la història malgrat que no han fet res per patir-la. També a les mares cuidadores. Aquelles que a vegades estimen més que les pròpies mares biològiques.

 

- Hi ha una mica de vostè en els tres personatges (àvia, filla i néta)?

- Tots els personatges són ficció. A la vegada jo hi sóc en tots ells perquè els he creat. Extrec del meu propi univers intern aquelles emocions que els donaran cor a ells. No es pot transmetre allò que no s’ha sentit mai. Jo m’identifico més amb la Violeta pel temperament fantàstic i com juga amb la realitat i la ficció.

 

- Hi haurà una segona novel·la?

- Tinc una segona novel·la en marxa que sense ser-ne una continuació, sí que ho és d’una època que hi surt.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También