Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Miquel Bonet Pinyol (guanyador del premi narrativa Vila Marítima de Cambrils 2015): 'El premi em va marcar una fita'

Miquel Bonet Pinyol (Reus, 1977) és llicenciat en Filologia Catalana. Recentment ha publicat la seva primera novel·la, que ha estat guardonada amb el Premi Narrativa Vila Marítima de Cambrils. 'El dia de l'escórpora' neix a partir de la pel·lícula d'Steven Spielberg 'Tiburón' i narra una història fictícia en clau d'humor. Cos-setània Edicions n'és l'editorial
Whatsapp
Miquel Bonet és l'autor de l'obra premiada 'El dia de l'escórpora', publicada per Cossetània Edicions. foto: Pere Ferré

Miquel Bonet és l'autor de l'obra premiada 'El dia de l'escórpora', publicada per Cossetània Edicions. foto: Pere Ferré

-La pel·lícula Tiburón inspira el llibre El dia de l’escórpora. Com?

- Feia temps que tenia un embrió d’una novel·la que mai havia acabat. Llavors em vaig assabentar de la convocatòria del Premi Narrativa Vila Marítima de Cambrils. Després d’introduir un rerefons marítim a la història se’m va encendre la bombeta i vaig veure oportúfer un paral·lelisme entre la història de Tiburón i El dia de l’escórpora.

 

-Què pot trobar el lector en aquesta novel·la?

- Bàsicament, una història similar a la pel·lícula Tiburón, especialment en l’estructura, però ambientada en una localització clarament mediterrània. La narració mescla elements de Cambrils, Salou i altres pobles de la zona de la Costa Daurada. Tot això, explicat amb claus d’humor. La part més crítica ataca a les polítiques que s’han dut a terme respecte a la massificació de les platges i segons quin tipus de turisme que s’ha promocionat.

 

-Per què va escollir la figura de l’escórpora per emular el tauró d’Spielberg?

- Era improbable escriure una història ambientada al Mediterrani amb un tauró com a protagonista, de manera que vaig escollir un peix escórpora. A més, coincideix que tant el peix com el protagonista de la història comparteixen caràcter: solitari, marginal, covard i cínic. La novel·la gira entorn dels atacs d’aquests peixos que pateix una població costanera.

 

-Com ha viscut el procés d’elaboració de l’obra?

- El premi em va marcar una fita, una data de venciment per tenir la novel·la acabada. Però si deixo de banda el termini per presentar el resultat final davant d’un jurat, reconec que van ser uns mesos d’intens treball. No només en documentació, sinó també en treball lingüístic. Quan una persona escriu la seva primera novel·la, acostuma a voler impressionar. És per aquest motiu que potser utilitzen paraules que en un altre context ni tan sols mencionaria, però en aquella ocasió vol quedar bé. Suposo que en el meu cas també és així, encara que vaig intentar controlar-ho al màxim. D’altra banda, he de reconèixer que sóc un lector pèssim. Mentre escrivia El dia de l’escórpora no vaig obrir cap altre llibre. Això, encara que sembli un element contradictori, em va servir per evitar copiar cap altre autor i a la vegada trobar el meu propi estil.

 

-Té nous projectes literaris en ment?

- La veritat és que sí. Per una banda, he deixat el final d’aquesta novel·la obert per si de cas el públic en reclama una segona part, no se sap mai. Tot i això, crec que si torno a escriure ho faré sobre un altre tema totalment diferent.

 

-Esperarà que es convoquiun altre premi literari per acabar aquest hipotètic segon llibre?

- Qui sap! (riu) En el meu cas em va ser molt útil que el premi em delimités temporalment, em va servir per planificar millor la feina que calia fer.

 

-El fet d’haver escrit el primer llibre li comporta pressió per escriure’n un segon?

- No, al contrari. Molts companys em deien justament això, que tindria un sentiment de responsabilitat per escriure el segon. En el meu cas no ha estat així. En canvi, sí que després de publicar l’obra he notat que m’he tret un pes de sobre. En el fons sabia que era capaç d’escriure una novel·la, però el fet de publicar-la i acabar-la m’ho ha acabat de confirmar.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También