Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

Montserrat Carulla: 'Tinc una memòria d'elefant'

Entrevista a l'actriu catalana, que serà a Constantí el 16 de gener presentant 'Iaia!!'
Whatsapp
Montserrat Carulla en una escena de 'Iaia!!'. L'obra que presentarà divendres a Constantí. Foto: Cedida

Montserrat Carulla en una escena de 'Iaia!!'. L'obra que presentarà divendres a Constantí. Foto: Cedida

- Iaia!! és una obra especial per molts motius. El principal és que suposa el seu comiat dels escenaris.

- Sí. Això no vol dir que no pugui seguir fent coses puntuals. Me’n vaig amb tristesa però quan encara estic en plenes facultats. Penso que la meva tasca en el món del teatre ha estat prou important i vull marxar abans que em facin fora.

 

- Després de tants anys, s’imagina la seva vida lluny dels teatres?

- Sí! Ja tinc la meva vida programada. Seguiré fent col·laboracions especials i tinc alguns projectes. No em quedaré a casa asseguda al sofà mirant el televisor. Tinc unes lectures preparades sobre poemes, records, narratives... Seguiré actuant, però d’una altra manera. No fiant-me tant de la memòria.

 

- Una altre dels motius que fan especial l’obra és que la dirigeix el seu fill (Roger Peña) i el seu nét (Aleix Peña) forma part del repartiment. Com es porta això de treballar en família?

- Som una família que ens estimem molt, sense problemes. És molt gratificant i agradable. Treballar amb el meu nét m’agrada molt i a més hi ha el fet que l’obra la dirigeix i l’hagi escrit el meu fill. Però quan faig teatre m’oblido d’aquests aspectes. Sobre l’escenari només veig personatges, m’oblido fins i tot de la persona, tinc la facultat de fer aquest trencament entre la persona i el personatge.

 

- Es podria dir que amb aquesta ‘Iaia’ li han fet un personatge a mida?

- M’han fet un personatge a mida com actriu. Vaig acceptar ràpidament la proposta quan el meu fill me la va enviar. És un personatge que té molt a a veure amb la meva mare. Les seves reaccions, la manera de ser, de comportar-se... per tant, és un altre motiu agradable, perquè quan l’interpreto em veig molt reflectida en la meva mare.

 

- A més, l’acollida que ha tingut l’obra ha estat excel·lent.

- Ha estat meravellosa. Hi ha llocs on hem hagut de tornar perquè hi ha gent que s’ha quedat fora. És una obra divertida, especial. La gent s’ho passa bé perquè riu i desconnecta. Els actors som feliços fent-la, l’empresari del teatre també perquè omple el teatre... el balanç és molt satisfactori.

 

- El teatre ha estat una part fonamental de la seva carrera professional. Què té d’especial davant del cinema i la televisió?

- Té la màgia que no el fan només els actors. Ho fan els actors i el públic. Es crea una comunicació entre el pati de butaques i l’escenari que fa que l’obra sigui d’una determinada manera. Cada representació és diferent.

 

- Aquesta emoció és el més important, suposo que més enllà dels nombrosos premis i reconeixements públics què ha rebut?

- I tant. Em quedo amb aquesta sensació. A la vida s’han d’aprofitar els moments bons. I recordo tots aquests moments perquè tinc una memòria d’elefant. No val la pena recordar les coses dolentes, desagradables i tristes. Sóc feliç amb el que faig i miro sempre endavant. Els premis s’agreixen molt, m’han fet molt feliç. Però jo em quedo amb la feina i en mirar endavant. Estimant la gent i a veure què em depara el futur. Estic molt agraïda a la gent d’aquest món.

 

- Com veu la situació del teatre català en un moment especialment complicat per la cultura en general?

- És un moment delicat i decebedor. Vaig començar en una època on a Barcelona hi havia dotze teatres i s’han anat tancant. Hi ha molts actors que s’han de dedicar a altres feines. Un 21% d’IVA cultural és un disbarat. Però sóc optimista i si un dia tenim un ministeri de cultura català es veurà quina importància té la cultura. Als governs no els agrada gaire la cultura perquè obre els ulls a la gent. Interessa que hi hagi gent resignada, però no se’n sortiran.

 

- Com li agradaria que el seu públic la recordés?

- Montserrat Carulla era una dona treballadora, al servei de Catalunya i de la cultura.

Temas

  • CULTURA

Comentarios

Lea También