Montserrat Forcadell: 'Tothom és vàlid pel patchwork'

Entrevista a la professora de patchwork

Ariadna Escoda

Whatsapp
Montserrat Forcadell ha estat reconeguda per segon any al Festival Internacional de Patchwork Sitges. foto: Pere Ferré

Montserrat Forcadell ha estat reconeguda per segon any al Festival Internacional de Patchwork Sitges. foto: Pere Ferré

- Com va entrar en el món del patchwork?

- A casa tenia un grup de tall i confecció que es va anar a fent gran fins al punt que vaig haver de buscar un local, que es va convertir en una escola i alhora una merceria. A l’obrir la botiga, un viatjant em va explicar una nova moda nord-americana anomenada patchwork i a partir d’allí em vaig apuntar a un curs setmanal a Barcelona per aprendre les tècniques d’aquest art fins arribar on sóc ara.

- En què es diferencia el quilt del patchwork?

- Ajuntar bocinets de roba seria el que coneixem com patchwork, parlant col·loquialment diríem que és fer l’estampació del dibuix. El quilt, en canvi, és quan aquest dibuix s’encoixina i s’obté el resultat final.

- Quines qualitats són necessàries per practicar l’art d’unir teles?

- Considero que qualsevol persona és vàlida per fer patchwork. Personalment, m’agrada quan a les classes s’apunta gent que desconeix com funciona el món de la confecció. Noto diferència entre gent més jove, que es desenvolupa fàcilment amb els dibuixos previs a l’obra i la gent més gran, a qui els esquemes la molesta més. En canvi, aquesta gent més gran es desenvolupa millor amb l’agulla, ja que estan més acostumats a cosir, sobretot si anteriorment han fet punt de creu.

-Qualsevol tela pot servir per fer patchwork?

- No, de la mateixa manera que no tots els fils són útils per fer punt de creu. En patchwork, calen certes textures i brillantors que només un tipus de teles de cotó de qualitat tenen. No tot val en aquest sector.

- Per què va escollir aquest art i no un altre per desenvolupar la seva creativitat?

- Perquè aquesta modalitat és molt divertida i permet moltes possibilitats creatives. Els tactes, colors i combinacions possibles que donen les teles són quasi infinites.

- No només elabora obres, sinó que també ensenya a fer-ne a d’altres persones.

- Sí, en aquests moments l’escola de patchwork compta amb una trentena d’alumnes. El perfil és molt variat, des dels onze anys fins als vuitanta. Però majoritàriament són dones a partir de la quarantena.

- El públic continua sent majoritàriament femení?

- Sí, encara que de vegades també ve algun home a les classes. És un fet puntual, però l’home quan s’apunta a les classes s’ha de reconèixer que és bo amb el fil i l’agulla.

- A Sitges va rebre el premi Accèssit per l’obra La Gota. Què representa aquest premi per la seva trajectòria?

- Tenir un premi a Sitges és un fet molt important per mi, ja que considero que és un dels millors festivals que hi ha avui en dia a Sitges. Poder fer una cosa que t’agrada i veure reconeguda la teva feina és una cosa que no té preu.

-Què li queda per aprendre?

- Moltíssim! Qui digui que ho té tot après en patchwork menteix; sempre es pot aprendre més i més. Hi ha mil maneres de crear, en el meu cas m’agradaria molt poder plasmar fotografies de paisatges en quilts.

- Quins projectes futurs té ara mateix entre mans?

- El 7 de maig exposarem a Cambrils una mostra per l’Arjau amb quilts de temàtica marinera.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También