'No hem de tenir quimiofòbia'

-Com neix la combinació entre una fotògrafa i un estudiant de química?

Imma Jiménez:- El fotògraf Lorenzo Sanz va posar-nos en contacte. Va ser el nexe d’unió entre nosaltres dos.

Miguel Bernus:- En Lorenzo, a banda de presentar-me l’Imma, em va endinsar en els laboratoris fotogràfics. El fet d’estar estudiant segon curs del Grau de Química és molt útil a l’hora de treballar els processos antics de fotografia analògica.

-‘C4H6’ és el nom del vostre projecte. Què significa?

I. J.: -El nom va sorgir quan ens van demanar un títol per a les obres que s’exposarien a Madrid. Em va semblar prematur, de manera que vam mirar un nom genèric que no fos en va. Per aquest motiu vam decidir utilitzar la nomenclatura del butadiè, arran dels alts nivells que es va detectar al mes d’abril d’aquest element.

-La iniciativa en si va començar ara fa cinc anys...

I. J.: -Exacte, vaig iniciar el projecte quan encara estudiava a Tarragona. L’objectiu inicial era documentar el perfil de la petroquímica de Tarragona quan construïen la A-27 i mostrar com era viure a Tarragona amb tota la indústria al voltant. Amb el temps, ha evolucionat a un objectiu més reivindicatiu, mostrar què hi ha darrere la química i recordar la importància de complir les normes de seguretat. Però durant una temporada vaig deixar el projecte estancat. I després vaig conèixer en Miguel i vam decidir continuar junts.

M. B.: -Ara, la intenció de les fotografies és donar un punt de vista objectiu a la situació existent per tal que sigui l’espectador l’encarregat de jutjar basant-se en els seus propis criteris.

-Us ha resultat contradictori fotografiar l’horitzó que ofereixen les químiques i petroquímiques per mostrar tot allò que representen?

M. B.: -Tampoc no hem de veure les empreses químiques com a ‘monstres’. De fet, aporten molta riquesa a la zona, llocs de treball i financen projectes culturals i educatius del territori. No volem mostrar una imatge de les químiques com a negatives, perquè no és certa. Tampoc no volem fomentar la quimiofòbia, la por sistemàtica a les empreses químiques. El que no és tolerable és que aquestes puguin contaminar o perjudicar el medi ambient.

-Per quin motiu heu escollit la fotografia analògica per realitzar aquest treball?

I. J.: -Considero que la diferència entre analògic i digital és abismal. Al treballar amb la càmera de plaques, em vaig adonar que la qualitat era molt diferent. És cert que es tracta d’una càmera amb un format molt gran, però també molt interessant.

- Ara exposeu a Madrid. Creieu que el missatge s’entén igual que a Tarragona?

I. J.: - En un primer moment no n’estava segura. Però durant la inauguració de divendres passat vaig poder veure com les fotografies rebien una molt bona acollida i que la gent entenia el missatge que volíem transmetre.

-Teniu pensat seguir documentant la situació en altres localitats envoltades per indústries?

I. J.: -Tot i que hi hagi una mostra exposada a Madrid, ‘C4H6’ encara no està acabat. La idea és documentar altres localitats que visquin la mateixa situació. En el cas de Tarragona, encara ens queden coses per fotografiar en un futur.