Núria Graham: 'No sóc gens metòdica'

- La cataloguen de cantant folk però diu que és guitarrista pop.

- No m’agraden les etiquetes, ni sé què són. Tampoc és la meva feina posar-ne. Folk no m’hi considero, i dic que faig pop perquè engloba moltes coses.

- Hi ha moments musicals molt llargs, amb pedals i ecos que no són gaire habituals en el pop…

- Des que he agafat la guitarra elèctrica experimento molt. Em caracteritza molt el delay i m’ho he fet molt meu. Em va agradar mentre provava coses i ha acabat quedant després de practicar hores i hores.

- Però a la vegada tot té un aire molt minimalista.

- Sí, ha sortit així perquè quan fèiem el disc la idea va ser buscar sons per vestir les cançons, més que no pas fer grans produccions.

- Ja es comença a atrevir amb el piano als directes…

- Més que piano són teclats. Divendres passat a l’Auditori va ser el primer cop que ho vaig fer en directe i va sortir tot molt bé. Vaig començar a tocar jo sola fa quatre o cinc anys per experimentar. Amb el teclat poden sortir coses molt xules i diferents que amb la guitarra.

- Es veu fent un disc únicament instrumental?

- La veu no la deixaré de banda, perquè per mi és un instrument més i m’hi sento còmoda. Però potser més endavant els temes seran més instrumentals.

- Li molesta que tothom li digui allò de «que bé que canta aquesta nena»?

- Una mica sí. És que no només canto, també estic amb la guitarra, que és el que més m’agrada.

- Però com surten les cançons?

- És que per mi és molt natural fer-ne. Mai m’assec en una taula a pensar i a escriure lletres o música. A vegades estic al metro i em ve una melodia al cap, arribo a casa i la toco amb la guitarra. Faig cançons des dels 13 anys, és com part de mi. No sóc gens metòdica, en realitat.

- Component amb 13 anys la gent deuria al·lucinar.

- Els meus pares deien: «Que fort!» I si ho ensenyava a algun col·lega de l’institut em deia: «però això ho has fet tu?»

- A la primera cançó del disc, Prelude, diu: «He oblidat com fer cançons». Està de conya, no?

- (Riu). Tinc moments de sequera! I llavors faig cançons sobre que no sé fer cançons.

- Però si amb 18 anys ja ha fet un disc i una maqueta!

- Bé, sí, és una sequera relativa! Però tinc moments de tot.

- Quines diferències creu que hi ha entre la ‘demo’ First Tracks i el disc Bird Eyes?

- Hi ha quasi dos anys entre una cosa i l’altra. Amb aquest temps he anat tenint més inquietuds i ara he sigut més ambiciosa amb el so. La maqueta la vam gravar molt ràpidament i en canvi amb el disc tot ha estat més elaborat i he pogut buscar més el so que buscava.

- I l’ha trobat, aquest so?

- Crec que un músic mai acaba de trobar el seu so. I jo amb 19 anys encara molt menys. Malament aniríem si ja l’hagués trobat!