Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Núria Palau: 'La UOC permet enriquir-te'

Entrevista a l'ex-estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya
Whatsapp
Núria Palau, que va estudiar la carrera de Psicopedagogia, a la seu de la UOC a Tortosa. foto: Joan Revillas

Núria Palau, que va estudiar la carrera de Psicopedagogia, a la seu de la UOC a Tortosa. foto: Joan Revillas

- Va ser de les primeres a estudiar a la UOC, ja fa 20 anys. Què recorda d’aquella època?

- Des que em vaig començar a establir a Tortosa, el tema de retornar als estudis universitaris estava pendent. Jo havia fet una llicenciatura, vaig realitzar la tesina i vaig seguir amb els crèdits de doctorat, però la feina i les distàncies van fer que en aquells moments s’aturessin allí els meus estudis més continuats. El tema de la UOC me’l vaig mirar més per curiositat que per altra cosa, però s’oferien algunes noves propostes molt interessants i una metodologia innovadora.

- Què va estudiar?

- A la UOC vaig estudiar Psicopedagogia. Jo era llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació i, per tant, se m’obria una possibilitat importantíssima d’actualitzar-me i profunditzar en la temàtica educativa. Va suposar també posar en pràctica allò de l’ortodòxia i l’ortopraxi, tan important en el tema educatiu; el fet de compaginar feina i estudis, et portava d’una manera quasi inconscient a fer-ho. La pràctica professional se’n va beneficiar, i això mateix ens motivava a continuar estudiant. També ens va permetre entrar de ple en tot el món multimèdia.

- Què ha canviat des d’aleshores en la forma d’aprendre en línia? Abans s’utilitzaven disquets, no?

- Tecnològicament han canviat moltes coses. Parlem de fa 20 anys i això en aquest món són molts anys. La UOC ha crescut també territorialment parlant i en relació als estudis, cosa que també ha fet canviar, segur, aspectes metodològics. En tot cas recordo que la manera en què treballàvem els crèdits ja tenia un component molt competencial i, per tant, bastant d’acord amb els canvis que la universitat presencial ha fet més tard.

- Imaginava que estudiar a través de la xarxa seria la solució per a molts estudiants que no poden desplaçar-se?

- Abans crec que no ho havia pensat, però realment és una opció, tot i que n’hi ha d’altres. De fet abans de la UOC ja hi havia formació a distància per exemple a través de la UNED i el que ha fet el desenvolupament tecnològic ha estat que tothom des de la seva posició i metodologia hagi incorporat la xarxa per a millorar la seva oferta en diferents sentits. Estudiar de manera no presencial és una opció més d’estudis.

- Coneix persones que van estudiar a la UOC a la mateixa època i també d’altres que estudien ara mateix...

- Sí, i com em va passar a mi, estan satisfets de l’oportunitat de poder estudiar compaginant altres ocupacions o no havent-se de desplaçar, per exemple. També del grau d’exigència i l’enriquiment personal que se n’emporten.

- L’entitat on treballa també té relació amb la UOC...

- Com a entitat ens hem ofert a poder acollir alumnes en procés de formació, per a realitzar pràctiques tant curriculars com no curriculars. Ara mateix hi ha dues alumnes que es troben finalitzant ja els seus estudis i que estan col·laborant amb nosaltres en diferents projectes.

- Com creu que evolucionarà la UOC en el temps?

- La UOC no hauria de perdre aquell caràcter de seguir sent una opció diferent d’accessibilitat a aquelles persones que poden mostrar més dificultats per a realitzar estudis superiors. Cal seguir estant oberts a les noves necessitats i interessos i, sense perdre el rigor, arribar al més enllà possible

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También