Núria Solsona (escriptora): 'Volem educar sense marques de gènere'

Núria Solsona (Sabadell, 1953) és professora i investigadora, experta en coeducació i en història de la ciència. Reivindica el reconeixement del saber científic de les dones i la necessitat que s’incorpori a la formació a les aules. És membre de grups de treball per la igualtat i la coeducació, i també ha estat consultora internacional i responsable de programes, cursos i màsters universitaris en aquest àmbit.

-Per què va decidir parlar de coeducació amb ‘Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nenes en llibertat’?
- Penso que és un tema bàsic per tirar endavant amb una educació igualitària entre nens i nenes i nois i noies. Presentaré el volum el dia 4 de setembre a Tarragona. En molts casos, el terme es confon amb l’escola mixta. La gent es pensa que per barrejar-los, ja s’educa de forma coeducativa, i no és així. He intentat escriure-ho de manera fàcil i entenedora. 

- Elabora preguntes i explica com aprendre a mirar d’una altra manera...
- És important. El primer que s’ha de fer és analitzar la situació. Què es fa amb les joguines, el contes i els colors. És veritat que s’associa el color rosa amb les nenes? Què cal fer per canviar aquesta situació? 

El que jo proposo és que els professors es passin un any observant un problema concret, al segon que intervinguin i al tercer que avaluin els canvis introduïts

- Es pot parlar d’un termini de quan es pot aplicar aquesta coeducació?
- Si parlem dels centres escolars, el que jo proposo és que els professors es passin un any observant un problema concret, al segon any es farà la intervenció i al tercer any, l’avaluació dels canvis introduïts. Per tant, es tracta d’un procés lent. S’ha de pensar que cada problemàtica que vulguem abordar, necessitarà tres anys. Tot plegat significa que és una actuació constant al llarg del temps, perquè aniran sorgint moltes qüestions noves. Estic prop de 20 anys estudiant aquest tema, i cada vegada hi ha indicadors diferents que cal estudiar i analitzar per conèixer millor.

- En quin moment ens trobem? S’aconsegueix implantar la igualtat a les aules?
- Hi ha moltes escoles en aquests moments que analitzen la seva situació. A la ciutat de Barcelona, hi ha centres d’educació infantil i primària que estan analitzant els patis de joc, capítol que també tracto al llibre nou.

Hi ha professorats que estan treballant per canviar tots els rols que hem observat des de sempre al pati de jocs

- El fet que les nenes ocupin la perifèria del pati i els nens el centre és com un patró...
- Hi ha professorats que estan treballant per canviar això. Que les nenes es trobin a la perifèria del pati de jocs i que els nens ocupin la part central, diu molt de la societat pública actual. En ser grans, els homes estan acostumats a ocupar el centre, l’espai públic. En canvi, les dones ens conformem a ser als espais perifèrics de la societat. El pati explica com serà l’evolució dels homes i les dones a la vida pública.

- Un cop adults, això afecta més o menys nivell?
- Sí. Li hem de donar molt de pes. A l’escola secundària és igual d’important, perquè quan són adults, les coses ja són difícils de canviar. Les administracions haurien d’afavorir que escoles i famílies facin de la coeducació quelcom més conegut, perquè quan volem canviar coses en relació a actes de violència masclista potser és massa tard. De fet, des de petits s’han d’ensenyar els nens a manifestar les seves emocions, però no a través de la violència. Les nenes també han d’estar ben entrenades per tenir principis i saber defensar-se. En definitiva, la coeducació obre tot un ventall de possibilitats. La tria després d’estudis també serà més diversa si s’aplica a totes les escales.

- Veuen, però, patrons equívocs al cinema, i altres productes. Com s’atura això?
- Aquest seria l’aspecte més important. L’escola i la família ha d’oferir un model coeducatiu coherent i sòlid per combatre el missatge que ens fan arribar els mitjans de comunicació i la televisió. Tot i que l’Observatori de Mitjans Audiovisuals hauria de fer aquesta feina. Hem de contrarestar aquesta situació, perquè no només són les pel·lícules, sinó que hi ha programes sexistes a la pantalla.

Hem de contrarrestar amb una coeducació força sòlida els missatges sexistes que veiem als mitjans de comunicació i la televisió

- Les famílies són conscients que existeix la coeducació?
- N’hi ha que si i n’hi ha que no. El que s’hauria de mirar molt és deixar de tractar les nenes com a princeses. Hi ha coses que fan les famílies sense saber-ho i d’alguna manera s’hauria d’evitar caure en estereotips. És molt fàcil passar llindars i arribar a caure en educacions de caràcter sexista sense ser conscient. Després, els fills tenen una identitat molt vulnerable i s’obsessionen amb el seu propi cos. A molts, se’ls ha suprimit la infantesa i aprenen molt aviat a voler agradar i establir-se com a dona o home a partir de referents sexualitzats.

- Què s’ha de fer per no arribar a sobreprotegir el fill?
- No es tracta d’això. Educar en una actuació igualitària, vol dir que les famílies deixen que els fills siguin com vulguin ser. Sigui triant els colors sense aplicar cap estereotip sexista i educant de forma diversa: amb tots els contes, els jocs i de la manera més rica. No caure en el que ens exigeixen els mitjans. 

- Quin és el resultat d’una educació plena?
- Nenes i nens sense marques de gènere amb llibertat d’escollir i sense esquemes reductors.