Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Pau Subirós: 'Els productors apaguem focs'

Entrevista al productor de la pel.lícula 'La plaga'
Whatsapp
Subirós va venir a Cal Massó de Reus, on es va projectar el film i va fer una xerrada sobre el seu ofici. Foto: Pere Ferré

Subirós va venir a Cal Massó de Reus, on es va projectar el film i va fer una xerrada sobre el seu ofici. Foto: Pere Ferré

-Tothom sap què fa un director de cinema però la tasca del productor no la tenim tan clara, oi?

- M’he passat els últims anys contestant als amics que em preguntàvem «però tu què fas exactament?». I de fet, és difícil de dir perquè hi ha gent que fa coses diferents i a tots se’ls diu productor. A grans trets, és la persona que intenta posar els mitjans perquè una idea del director, o de qui sigui, es faci realitat. Des de trucar portes per aconseguir diners fins a trucar molta gent per demanar favors. El Joaquim Jordà, un director de Barcelona i que va ser professor nostre, deia que el més important era aconseguir convertir els desitjos en encàrrecs i els encàrrecs en desitjos.

 

-Com una cursa d’obstacles però amb una part bona?

- Sí que és cert que normalment els productors apaguem focs però quan tens un rodatge amb tanta gent, amb tants fronts oberts i veus que això ho ha arrencat el teu equip és molt satisfactori. A més, jo he compartit molt intensament el procés creatiu amb la Neus (Ballús) i tens molts bons moments quan veus que surt bé.

 

-Tu has estat un ‘productor accidental’, tal i com dius en el teu llibre. Però hi ha gent que ho vol ser?

- N’hi ha poca perquè a les escoles de cinema tothom vol ser director o director de fotografia, però afortunadament n’existeixen perquè és una feina molt necessària. I ara hi ha escoles que ofereixen una formació específica. Amb tot, crec que és una feina que molta gent l’ha fet, tradicionalment, per accident. Els productors més grans, per exemple, tenen formacions molt variades.

 

- De fet, tu has acabat sent productor per amor...

- Sí, al llibre explico que la Neus i jo som parella i quan ella va començar a treballar en el projecte de La plaga, la idea era trobar un productor. Finalment, però, ens vam adonar que el que necessitàvem era algú que es comprometés amb el projecte i es va anar imposant la conclusió que havia de ser jo. Tot i que primer no ho veia clar.

 

-El teu llibre t’hauria anat bé per produir La plaga?

- Jo crec que sí perquè per mi era un terreny molt nou. He de dir però que no és tan un llibre que parli de produccions de cinema sinó d’algú que vol fer una cosa i no sap com fer-la.

 

- Quin és el punt més dur com a productor de La plaga?

- Que no s’acabava mai! Vam estar quatre anys treballant-hi i hi ha molts moments pel camí que has de fer grans sprints perquè s’acaben les convocatòries. A més, quan ja teníem la còpia final de la pel·lícula, va venir la distribució i has d’empènyer contínuament.

 

- Us imaginàveu el reconeixement que heu tingut?

- Ho somiàvem potser però no ens ho pensàvem. De fet, hi ha un moment en què depèn de l’atzar. Vam presentar la nostra candidatura perquè la pel·lícula s’estrenés al festival de Berlín i això ens va obrir les portes.

 

- Esteu tips del dilema de si La plaga és una ficció o un documental?

- Sí, ha estat esgotador! A la fase prèvia és molt important perquè tens accés a unes vies de finançament o a unes altres en funció de com es defineixi. Hem barrejat recursos que s’utilitzen en un documental per aconseguir una veracitat en el discurs. I jo crec que utilitzant dades històricament comprovables també pots fer dir grans mentides.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También