Pròstata: la importància de la detecció precoç

La pròstata és una glàndula localitzada en la part inferior de l'abdomen de les persones de sexe masculí. A partir d'una certa edat, els homes poden començar a tenir problemes prostàtics de diferents tipus i amb diferent transcendència clínica.

Habitualment els problemes protàstics provoquen incomoditats en qui els pateix, entre els quals cal destacar les dificultats per orinar, freqüència molesta, dolor i transtorns de la funció sexual.

La patologia prostàtica més freqüent acostuma a ser la inflamatòria, les anomenades prostatitis agudes i cròniques, i la coneguda com la hiperplàsia benigna de la pròstata que provoca un engrandiment de la glàndula i dóna lloc a gran part de les incomoditats descrites anteriorment. És a dir, que la patologia més freqüent de la pròstata seria benigna, però hi ha un percentatge que té un caràcter maligne.

El tumor de pròstata és el tumor amb la incidència més alta en els homes, aproximadament un 21%. Aquest fet, probablement, és degut a l'envelliment progressiu de la població, ja que aquesta augmenta amb l'edat. La incidència total sol ser baixa abans dels 50 anys i, posteriorment, aquesta va augmentant amb l'edat, augmentant la seva freqüència, especialment en majors de 65 anys.

A diferència d'altres tumors, en el càncer de pròstata no hi ha factors de risc tan clars com per exemple en el cas del melanoma i l'exposició solar. Com en altres tipus de tumors, s'han buscat sistemes de detecció precoç que en la pròstata ha estat la determinació dels nivells d'una proteïna, produïda per les cèl.lules epitelials de la pròstat, coneguda com a P.S.A. (antigen prostàtic específic) i les seves variants. L'increment dels nivells normals d'aquesta proteïna faria sospitar la possible presència d'una lesió prostàtica. Per això, és important la determinació d'aquest paràmetre a partir d'una determinada edat. En funció dels nivells d'aquestes, l'exploració clínica i la història del malalt, l'uròleg indicarà o no la realització d'una biòpsia d'agulla.

La biòpsia prostàtica consisteix en l'obtenció de mostres de teixit de diferents zones de la glàndula prostàtica perquè, després d'un procés tècnic d'aquesta en el laboratori d'Anatomia Patològica, pugui ser observada en el microscopi i determinar si la lesió és benigna o maligna, i d'aquesta forma poder instaurar el tractament més adequat en cada cas i amb l'eficàcia més gran possible.

DRA. MARTA MESTRES, DR. CARLOS BARRANCO Y DRA. MONTSE ARUMÍ, ESPECIALISTA EN ANATOMIA PATOLÒGICA