Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Naltros TEATRE

'Quan no et queda temps, pots dir el que vulguis i quedar-te descansat'

Entrevista a Quim Masferrer que aquest dissabte arriba a la Pobla de Mafumet amb l'obra de teatre 'Temps'

Iñaki Delaurens

Whatsapp
Imatge del conegut actor català que aquest dissabte arriba a la Pobla de Mafumet. Foto: Teatre de Guerrilla

Imatge del conegut actor català que aquest dissabte arriba a la Pobla de Mafumet. Foto: Teatre de Guerrilla

Quim Masferrer (Sant Feliu de Buixalleu, 1971), està dins la categoria de joves autors contemporanis. De ben jove va començar a escriure els seus propis guions teatrals i va fundar la seva primera companyia. Va ser l’any 1998 quan va fundar Teatre de Guerrilla, de la qual és el director, l’autor dels espectacles i actor. Aquest dissabte, 21 de gener, arriba al Casal Cultural (19 h) de la Pobla de Mafumet amb l’obra 'Temps'.

- Temps és el que li queda poc al personatge de l’obra.

- 'Temps' et planteja què faries si només et quedessin 90 minuts de vida, que és el que acostuma a durar una obra de teatre. Com a actor, et permet jugar per ficar-te a la pell d’una situació dràstica i terminal on hi ha espai per tocar una paleta de colors molt variada.

- Per exemple?

- Hi ha un discurs molt crític on el personatge es queda descansat. També hi ha moments de tristesa perquè la mort és a prop. Però pot tornar a l’humor i la comèdia en un moment, entrant en un joc contradictori. El millor és que damunt de l’escenari sents la llibertat per fer el que vulguis.

- La situació crítica del personatge convida a la reflexió.

- No és la meva intenció. El personatge només vol dir el que pensa. Té l’oportunitat de pronunciar en veu alta el que callem, les pot dir de molt grosses i l’espectador moltes vegades pensa que és la seva veu. No té por a patir represàlies, ja que no li queda temps perquè ningú el denunciï o li faci passar comptes.

- En aquest sentit, algú podria considerar l’obra conflictiva?

- Des dels escenaris es pot dir el que vulguis, fins i tot criticar el poder i els polítics. A més, l’espectador sol crear un sentiment de compassió amb el personatge:«Digues el que vulguis i desfogat». És un joc de complicitat interessant i personalment, mentre escrivia l’obra també, molt gratificant.

- Cada vegada més s’està especialitzant en els monòlegs.

- Amb aquesta obra no tens la sensació d’estar davant d’un monòleg típic de comèdia amb un micro. És un estil dramatitzat on hi ha un tsunami d’emocions.

- La posada en escena per exemple aquí és important.

- L’escenografia és a càrrec de LlorençCorbella, la il·luminació de Cesc Pastor, i sobretot la direcció de Ramon Fontserè d’Els Joglars. A diferència d’El Charlatán, on jo portava la direcció, en aquesta obra tenia clar que necessitava un cop de mà des de fora.

- Quin ha estat el repte més difícil de 'Temps'?

- El fet de tocar tots els pals de la interpretació d’una manera molt dinàmica. Passes de l’enfonsament a l’humor en pocs segons, abans de tornar a la tragèdia. Vaig haver d’assajar molt per dominar aquest ventall d’emocions.

- Quin paper juga el futur en l’obra?

- 'Temps' té un espòiler claríssim perquè només començar ja s’anuncia que el personatge morirà quan el comptador arribi a zero. Això trenca el codi de la dramatúrgia de situació, nus i desenllaç i ho trobo molt interessant. A més, no s’enganya a ningú, quan cau el teló s’acaba la vida i la funció.

- Com apunta el seu futur com a actor?

- Ara intento gaudir del moment professional que visc. Compagino el teatre amb l’enregistrament d’una nova temporada d’El foraster. És un privilegi poder guanyar-me la vida fent el que m’agrada, que són les arts escèniques. Així que intentaré estirar al màxim aquesta bogeria.

Temas

  • NALTROS

Lea También