'Quan no et queda temps, pots dir el que vulguis i quedar-te descansat'

Quim Masferrer (Sant Feliu de Buixalleu, 1971), està dins la categoria de joves autors contemporanis. De ben jove va començar a escriure els seus propis guions teatrals i va fundar la seva primera companyia. Va ser l’any 1998 quan va fundar Teatre de Guerrilla, de la qual és el director, l’autor dels espectacles i actor. Aquest dissabte, 21 de gener, arriba al Casal Cultural (19 h) de la Pobla de Mafumet amb l’obra 'Temps'.

- Temps és el que li queda poc al personatge de l’obra.

- 'Temps' et planteja què faries si només et quedessin 90 minuts de vida, que és el que acostuma a durar una obra de teatre. Com a actor, et permet jugar per ficar-te a la pell d’una situació dràstica i terminal on hi ha espai per tocar una paleta de colors molt variada.

- Per exemple?

- Hi ha un discurs molt crític on el personatge es queda descansat. També hi ha moments de tristesa perquè la mort és a prop. Però pot tornar a l’humor i la comèdia en un moment, entrant en un joc contradictori. El millor és que damunt de l’escenari sents la llibertat per fer el que vulguis.

- La situació crítica del personatge convida a la reflexió.

- No és la meva intenció. El personatge només vol dir el que pensa. Té l’oportunitat de pronunciar en veu alta el que callem, les pot dir de molt grosses i l’espectador moltes vegades pensa que és la seva veu. No té por a patir represàlies, ja que no li queda temps perquè ningú el denunciï o li faci passar comptes.

- En aquest sentit, algú podria considerar l’obra conflictiva?

- Des dels escenaris es pot dir el que vulguis, fins i tot criticar el poder i els polítics. A més, l’espectador sol crear un sentiment de compassió amb el personatge:«Digues el que vulguis i desfogat». És un joc de complicitat interessant i personalment, mentre escrivia l’obra també, molt gratificant.

- Cada vegada més s’està especialitzant en els monòlegs.

- Amb aquesta obra no tens la sensació d’estar davant d’un monòleg típic de comèdia amb un micro. És un estil dramatitzat on hi ha un tsunami d’emocions.

- La posada en escena per exemple aquí és important.

- L’escenografia és a càrrec de LlorençCorbella, la il·luminació de Cesc Pastor, i sobretot la direcció de Ramon Fontserè d’Els Joglars. A diferència d’El Charlatán, on jo portava la direcció, en aquesta obra tenia clar que necessitava un cop de mà des de fora.

- Quin ha estat el repte més difícil de 'Temps'?

- El fet de tocar tots els pals de la interpretació d’una manera molt dinàmica. Passes de l’enfonsament a l’humor en pocs segons, abans de tornar a la tragèdia. Vaig haver d’assajar molt per dominar aquest ventall d’emocions.

- Quin paper juga el futur en l’obra?

- 'Temps' té un espòiler claríssim perquè només començar ja s’anuncia que el personatge morirà quan el comptador arribi a zero. Això trenca el codi de la dramatúrgia de situació, nus i desenllaç i ho trobo molt interessant. A més, no s’enganya a ningú, quan cau el teló s’acaba la vida i la funció.

- Com apunta el seu futur com a actor?

- Ara intento gaudir del moment professional que visc. Compagino el teatre amb l’enregistrament d’una nova temporada d’El foraster. És un privilegi poder guanyar-me la vida fent el que m’agrada, que són les arts escèniques. Així que intentaré estirar al màxim aquesta bogeria.