Quim Miracle: 'Fer emocionar és la millor recompensa'

Entrevista al músic resident a Tarragona

19 mayo 2017 20:20 | Actualizado a 21 mayo 2017 21:27
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

- Què fa un professor de clàssica fent concerts de bossa nova?

- Bé, des de sempre compagino el clàssic amb d’altres estils musicals. Aquest cop és cool wave, una manera de fer versions de temes que ja formen part de la història de la música pop, rock o soul amb els tempos i l’harmonia de la bossa nova, sense descuidar la pròpia música brasilera: Caetano, Buarque, Djavan...

 

- Quin tipus de peces versiona?

- Des de Beatles o Marley, fins a Clapton o Dylan, entre d’altres.

 

- Els arranjaments els fa vostè?

- Sí, realitzar l’arranjament és una part del procés , molt interessant. Passes molta estona buscant la manera d’arribar a sentir la peça amb un estil propi.

 

- On toca, ara?

- Ara em podeu trobar cada dijous a partir de les nou del vespre a la Creperia del Pallol, gràcies a l’Helena i la Inés, que han apostat per la música en viu.

 

- Fa falta, això, a Tarragona?

- Crec que sí. Hi ha pocs llocs on es pugui escoltar música en directe i és difícil gaudir del reconeixement de la música en viu com passa en d’altres països. Molts músics professionals busquem sovint espais per poder exposar el nostre treball, i actualment és realment complicat.

 

- Els dijous a les 21 h a la Creperia del Pallol. És l’hora de sopar. No el molesta que la gent xerri i mengi mentre toca?

- Gens. M’agrada tant que la gent estigui atenta escoltant, com si parlen i gaudeixen del sopar, d’un te, una canya o una copa de vi.

 

- Què li aporta a vostè aquest tipus d’experiència?

- És molt gratificant. Quan estàs assajant sempre penses com serà la pròxima actuació, i un cop sents el públic a prop, sempre és diferent. Hi ha hagut dies que he vist gent que, escoltant-me, s’ha emocionat, ha plorat. Si jo puc connectar tant amb una persona amb la meva música, quina millor recompensa!?

 

- I en aquest CD que ha tret ara, què hi podem escoltar?

-Es música principalment napolitana interpretada per Fràgil, un grup format per l’Anton Baixeras al contrabaix, el Samuel Garcia al violí, trompeta i percussió, i jo mateix a la veu i la guitarra. És un projecte que va néixer a Panamà, conjuntament amb la pintora romana Lucia Piangatelli, i que el vàrem finalitzar aquí a Tarragona.

 

- Com es diu el CD?

- Carosonada. És un homenatge a Renato Carosone i a la cançó napolitana. Tot passat pel tamís del cool wave, és a dir, amb molts tocs de bossa, de latin i força retocats, però respectant sempre la melodia i la manera de fer napolitana. El CD s’ha gravat amb el suport de Ricard Masjoan de manera totalment artesanal, i el disseny gràfic és de Josep M. Guillén ‘Xuspa’.

 

- S’adiu la cançó napolitana amb la bossa nova?

- Sí, crea un ambient molt íntim malgrat ser peces tan conegudes, és curiós. Molta gent m’ha dit que es posen el CD al cotxe quan surten de la feina i que arriben a casa superelaxats!

 

- Quins altres projectes té entre mans?

- El més proper és l’estrena, el 19 de febrer, d’una composició per a orquestra de cambra realitzada per encàrrec i que s’interpretarà al Trinity College de Londres. Allà intercanviem coneixement amb d’altres composi- tors, la qual cosa em permet ampliar les perspectives envers la composició.

 

- No es fa un embolic amb tants d’estils?

-Ha, ha, ha… No. De música només n’hi ha una. Tots els estils s’ajuden entre si, és com una simbiosi. A mi la música popular m’ha ajudat molt a entendre la clàssica. En cada context nou per on la vida m’ha dut, la música m’ha servit per adaptar-me, i alhora aquella experiència ha enriquit la meva música. Així he pogut connectar cada vivència. És un aprenentatge constant!

Comentarios
Multimedia Diari