Racons amb la petjada de Jujol

La petjada de Josep Maria Jujol als Pallaresos és una de les més profundes que va deixar l’arquitecte modernista. A part del seu llegat més conegut a la localitat, com la casa Bofarull, hi ha altres petits detalls del creador tarragoní repartits entre els carrers i edificis del poble. A la plaça de l’Església, conviuen la casa Solé i la casa d’Andreu Fortuny, ambdues protegides com a bé cultural d’interès local, exhibeixen a les seves façanes algunes de les idees creatives del dissenyador.

De la casa Solé destaca la reixa de la finestra esquerra de la planta baixa que va ser projectada per Jujol l’any 1927. L’habitatge, edificat el 1796, va ser restaurat per l’arquitecte modernista el 1941. El seu estat de conservació és bo, i la façana, originalment de tipus neoclàssic, va ser embellida amb les reixes de la planta baixa projectades per Jujol l’any 1927 i forjades pel serraller Joan Cardó, del Vendrell. No van ser instal·lades fins al 1942 i la de la dreta és una còpia de l’original feta el 1996.

La reixa de la casa Solé és de forja pintada de color gris, i no massa recargolada, més aviat és de forma geomètrica. Està situada a la planta baixa de la casa, a l’esquerra de la porta, segueix estructuralment la forma de la finestra la qual protegeix.

La forma de la finestra és irregular; rectangular als costats laterals i amb forma cilíndrica a la part central. La reixa està protegida per una teuladeta àrab que sobresurt de la façana.

A l’altra banda de la plaça, hi ha la casa d’Andreu Fortuny. Els orígens de l’edifici són del segle XVI, però les restes més destacades daten del segle XIX i XX. La reforma de la casa Andreu la va realitzar Jujol. Es tracta d’una restauració per a la Sra. Fortuny-Solé què va començar el 1920 i es va allargar fins als anys 1940. El 1943 la casa es va partir en dos per allotjar els fills de la propietària.

Jujol va transformar la porta d’accés amb motllures geomètriques, diversos elements interiors (vestíbul, paviments, mobles), els finestrals del primer pis de llinda i ampit corbats i a la planta baixa un original balcó trigeminat. Encastada a la façana hi ha una font, de l’any 1863. El més característic és la finestra del primer pis, un càntir d’aram, la porta de la planta baixa, el banc de manises, la galeria correguda de les golfes i el menjador amb galeria de fusta del primer pis.