Salvador Mas: 'Dirigint altres orquestres he après rigor i exigència'

Nascut a Barcelona, Salvador Mas dirigirà demà l’Orquestra Simfònica Camera Musicae en el concert que tindrà lloc al Teatre Tarragona (21 hores). La simfonia núm. 3 en mi bemoll major, op. 55, de Beethoven, coneguda com l’Heroica, i el Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 107, de Xostakóvitx, són el repertori del concert. 
 

Quin repte suposen com a director aquestes dues grans obres del repertori musical universal?
El repte és fer música. Per mi suposa, al mateix temps, molta responsabilitat i molt de goig. El Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 107, de Xostakóvitx,  és una obra magnífica, concentrada, compacta i dificilíssima per al solista, que en aquest cas és el violoncel·lista Lluís Claret. És també una obra amb molt de caràcter i molta fúria interna. 
L’Heroica de Beethoven és una de les obres més importants de tota la història de la música simfònica. La música simfònica va passar a ser una altra cosa després de la seva estrena. Des d’aquell moment és una obra present en tot el món musical, i és l’obra simfònica més alta de Beethoven. És una d’aquelles composicions cabdals en la història de la tradició musical.

Amb aquesta actuació iniciarà un treball de fons, amb una previsió de tres anys, amb l’Orquestra Simfònica Camera Musicae.
Comencem una col·laboració de tres anys amb dos projectes anuals. La meva intenció és ajudar a aquests joves músics, tan preparats i tan entusiastes. Actualment a Catalunya es formen nous violinistes i nous instrumentistes preparats per poder formar part de conjunts simfònics de primera categoria, però el que passa és que tenim la fàbrica però no tenim el lloc on col·locar tota aquesta gent. En aquest moment, a tot Catalunya estan sorgint moltes orquestres, des de Girona, Lleida, Terrassa, Barcelona, Sabadell, Tarragona... Però els responsables de la vida cultural del país no han previst que tota aquesta gent ha de ser incorporada, i tot funciona a base de l’impuls privat i de l’entusiasme i la creativitat de la gent. 

El futur d’aquests músics implica viatjar a altres països?
En aquest moment hi ha molts músics catalans que estan tocant arreu del món. Alguns són molt considerats i tenen una molt bona reputació. És una pena que aquesta gent no pugui actuar aquí. 
Jo ho vaig tenir molt difícil al començament de la meva carrera, fruit de la postguerra. Però en aquest moment és al revés. Hi ha persones molt preparades però, a diferència d’aleshores, no hi ha institucions que els hi donin la mà. I penso que és el meu deure donar-los-hi la mà. 

Quina ajuda els dóna?
Sento un amor immens per segons quines obres i per una manera de fer música i el vull transmetre a les generacions següents. 
És la meva obligació transmetre aquesta tradició als que van darrere meu en la vida. Seré feliç si sé que alguna cosa de les que he après, al llarg dels anys, pot ser recollida i seguir endavant.

Com defineix la seva manera de fer música?
La meva manera de fer música és mirar de fer-la a fons. No em conformo amb aproximacions o interpretacions. M’interessa arribar al fons, perquè en el gran art hi ha la veritat. 

En el cas de les orquestres simfòniques, als músics què se’ls exigeix? 
S’exigeix una manera de fer, no s’expliquen gaires coses. Els assajos no són per parlar, són per tocar i fer música. Es fa música d’una manera o una altra, amb una exigència o una altra. 
El director d’orquestra és el responsable del resultat artístic d’una execució. En els assajos tothom ha de respirar de la mateixa manera i anar en la mateixa direcció, perquè les obres tenen un desenvolupament orgànic, un començament i una fi.

«Hi ha molts músics catalans que estan tocant arreu del món. Alguns són molt considerats i tenen una molt bona reputació»

És considerat com un autèntic especialista en Beethoven.
La veritat és que no m’ho crec. Evidentment, tota la vida m’he dedicat a estudiar les grans obres dels grans compositors. Com que ja tinc anys d’experiència em toca saber-ne una mica, malament si no hagués après res durant aquest temps. La música de Beethoven m’interessa perquè és una de les músiques més grans que hi ha en tota la història, però també m’agrada estudiar a fons Mozart, Schubert, Brahms...

També ha dirigit importants orquestres europees. Què n’ha après?
He estat molts anys dirigint orquestres a Alemanya, Holanda, Israel... El que s’aprèn de l’experiència és rigor i exigència. Això és un bagatge que ajuda a créixer artísticament i humanament.