Sada Keita: «Ser model és una feina més, on has de complir»

Entrevista. Representant de Tarragona Nascut a Mali fa 23 anys i tortosí des dels 6, va guanyar el títol entre 54 candidats de tot Espanya

09 agosto 2020 10:50 | Actualizado a 09 agosto 2020 17:54
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Felicitats pel títol de ‘Millor cos’ al certamen Mister International Spain 2020, on ha representat Tarragona. Va ser a Orpesa de Mar fa uns dies. Era el primer cop que participava en un concurs de bellesa?

Sí, era la meva primera experiència en aquesta mena de certàmens. Pot semblar un concurs de bellesa, però és molt més. Se suposa que el guanyador és, entre cometes, «un home complet», en el sentit que sap comportar-se, sap expressar-se i, a banda de ser atractiu físicament, és atractiu com a persona; és a dir, que és guapo per fora i per dins.

Com ha estat l’experiència? La repetiria?

L’any vinent potser sí. En totes les proves menys en la física, vaig quedar sempre entre els cinc primers. L’experiència ha estat molt bona, he après moltes coses i he fet molts amics d’arreu d’Espanya. Potser això darrer ha estat el principal. També ha estat per a mi un bon aparador.

Ha pogut donar-se a conèixer?

Sí, en un certamen d’aquest tipus hi ha fotògrafs, dissenyadors, empreses del món de la imatge i la moda, i es fan molts contactes i es coneix gent. El més normal és que després d’haver-hi participat t’arribin ofertes de feina. Tot i que del certamen me n’esperava més, estic content per l’experiència i per les opcions que se m’obren ara, i molt agraït a les persones que m’ho van proposar i als qui m’ho van facilitar.

Com és que va decidir presentar-s’hi?

Jo havia treballat amb una marca de cosmètica de luxe per a home, Yag Men, i ells em van dir si voldria anar-hi. Com que sóc de Tortosa, vaig representar la província de Tarragona.

Va néixer a Tortosa?

Tot i que jo vaig néixer a Mali, a la ciutat de Segou, vaig arribar a Tortosa quan tenia sis anys, i m’hi he criat. Allí vaix créixer i allí vaig anar a l’escola i a l’institut. Jo em sento de Tortosa, sempre dic que sóc de Tortosa, que és on viuen els meus pares i els meus germans, i els meus amics. El meu pare hi va arribar primer, deu fer uns 23 anys. Jo ara fa tres anys que visc a Londres.

Viu a Londres i allà fa de model?

Com a model vaig fent alguna feina, però la meva ocupació principal és estudiar. Em queden dos anys per acabar Enginyeria Robòtica. Estic a la Universitat de Cardiff, a Gal·les.

Quants idiomes parla?

Uns quants: català, castellà, bàmbara, francès i anglès. I voldria parlar-ne més, m’agraden.

I al seu cos, li dedica molt de temps?

No realment.

És tot gràcies a l’ADN?

És tot ADN (riu). Bé, intento menjar bé, m’agrada cuinar i m’agrada molt, molt, molt menjar. Entreno, però no em mato al gimnàs, perquè l’obsessió pel gim no m’agrada. Menys mal que la genètica ajuda!

Quines metes es proposa?

Jo puc tenir una idea d’aquí a deu anys, o quinze anys, i em veig amb la meva empresa, però més a curt termini diguem que em deixo sorprendre per la vida. Estic obert al que em presenta i em guio per la meva intuïció.

La seva família com ho viu? Els agrada veure’l en anuncis, o en una revista, o en una entrevista al ‘Diari’?

La meva mare sí que em comenta «t’he vist aquí, t’he vist allà», però no estan massa posats en aquest món. Als meus germans els fa més gràcia. El meu germà de deu anys és el meu fan número u.

Els preocupa l’aparent frivolitat del món de la moda?

Des de fora pot donar aquesta impressió, però ser model és una feina més, on has de treballar i complir.

Ha patit racisme?

Jo no he experimentat racisme, però existeix, òbviament. Són actituds i creences apreses, no naturals. Crec que igual que s’aprenen, es poden desaprendre.

I a Londres?

Tot i que és més cosmopolita, també hi ha racisme. I passa una cosa. Si tu veus un negre a Espanya, és fàcil que treballi al camp. A Londres veus un negre i pot ser l’amo d’una gran companyia. Aquí no s’ha produït aquest ascens social. Almenys encara no. Tampoc no hi ha negres en el món de l’espectacle. I la gent normalitzem el que veiem...

La campanya que va fer per a Yag Men crec que anava en aquesta línia, oi? Van voler visualitzar un home racialitzat, per reivindicar la diferència?

Sí. Això ajuda a normalitzar una realitat, com passa amb les dones en llocs de gran responsabilitat. També passa amb la imatge d’Àfrica que donen els mitjans. Sempre projecten Àfrica relacionada amb pobresa, fam, immigració... i Àfrica és més coses, és alegria i música. Els mitjans de comunicació tenen un gran poder, i responsabilitat.

Vostè sembla més gran de 23 anys. Li diuen?

Sí, m’ho diu tothom. De fet, les meves amistats solen ser més grans, sempre m’ha passat. La veritat és que veig la gent de la meva edat com a poc conscients de la vida en si, en general infantilitzats, desorientats, poc independents. Jo em veig diferent. Esclar que algú altre potser em veu a mi diferent de com em veig jo! (riu).

Què fa per tenir els peus a terra?

Motivació i fer coses, actuar. Començar per petites coses i anar avançant. Has de creure en tu mateix. Des de fa uns cinc anys o així, he notat un gran canvi en mi, com a persona.

Què va passar?

Vaig acabar una formació de mecanització i control numèric, i després vaig fer un curset d’auxiliar de vol a Tarragona, i la idea era treballar d’això. El fet d’anar a Londres era per millorar el meu anglès i mirar de treballar per a una bona companyia, com per exemple Emirates. Llavors vaig començar a canviar de visió.

I com se li va ocórrer ser auxiliar de vol?

Estava comprant al Mercadona amb els meus pares i els meus germans, amb el carret, i se’ns va apropar un home i em va dir que si m’agradaria ser azafato, que veia que jo podia servir, que tenia molt bona planta i em veia futur. Em va donar una targeta i mira, vaig fer el curset, i després vaig pensar que havia de millorar l’anglès. Vaig anar a Londres per sis mesos, i un cop allà vaig decidir quedar-m’hi per explorar més coses. Tots els estudis d’Enginyeria Robòtica els he fet a Londres.

La seva elegància natural és magnètica i encisa la càmera. Ho sap, oi?

Ara m’hi porto bé.

No em digui que amb la càmera li ha anat malament algun cop!

Al principi em veia molt estrany. Tant en foto com en vídeo, era com... Ara bé, li agafes confiança. Els fotògrafs solen dir-me que tinc molt bon perfil i em veuen amb molt bona projecció, i això també em motiva.

Hi ha alguna marca o dissenyador amb qui li agradaria treballar especialment?

Esclar que m’agradaria treballar a les grans passarel·les internacionals, i de dissenyadors espanyols m’agrada molt Palomo. A la televisió i al cinema també hi estic obert. Ara veig més oportunitats on abans no les veia.

On és més feliç? A Londres?

No, aquí, aquí. El clima, el sol, la temperatura, el menjar... Sempre que vinc de Londres vaig a Tortosa, a veure els pares. Hi veig els amics, i hi ha un lloc vora el riu Ebre on s’està molt tranquil, i on sempre vaig a passejar. Especialment en aquell lloc és ser a casa.

 

*Versión en castellano

Felicidades por el título de 'Mejor cuerpo' en el certamen Mister International Spain 2020, donde ha representado a Tarragona. Fue en Oropesa de Mar hace unos días. ¿Era la primera vez que participaba en un concurso de belleza?

Sí, era mi primera experiencia en este tipo de certámenes. Puede parecer un concurso de belleza, pero es mucho más. Se supone que el ganador es, entre comillas, «un hombre completo», en el sentido de que sabe comportarse, sabe expresarse y, aparte de ser atractivo físicamente, es atractivo como persona; es decir, que es guapo por fuera y por dentro.

¿Cómo ha sido la experiencia? ¿La repetiría?

El año que viene quizás sí. En todas las pruebas menos en la física, quedé siempre entre los cinco primeros. La experiencia ha sido muy buena, he aprendido muchas cosas y he hecho muchos amigos de toda España. Quizás esto último ha sido lo principal. También ha sido para mí un buen escaparate.

¿Ha podido darse a conocer?

Sí, en un certamen de este tipo hay fotógrafos, diseñadores, empresas del mundo de la imagen y la moda, y se hacen muchos contactos y se conoce gente. Lo más normal es que después de haber participado te lleguen ofertas de trabajo. Aunque del certamen me esperaba más, estoy contento por la experiencia y por las opciones que se me abren ahora, y muy agradecido a las personas que me lo propusieron y a quienes me lo facilitaron.

¿Por qué decidió presentarse?

Yo había trabajado con una marca de cosmética de lujo para hombre, Yag Men, y ellos me dijeron si quería ir. Como soy de Tortosa, representé a la provincia de Tarragona.

¿Nació en Tortosa?

Aunque yo nací en Mali, en la ciudad de Segou, llegué a Tortosa cuando tenía seis años, y allí me he criado. Allí crecí y allí fui a la escuela y al instituto. Yo me siento de Tortosa, siempre digo que soy de Tortosa, que es donde viven mis padres y mis hermanos, y mis amigos. Mi padre llegó primero, hará unos 23 años. Yo hace tres años que vivo en Londres.

¿Vive en Londres y allí hace de modelo?

Como modelo voy haciendo algún trabajo, pero mi ocupación principal es estudiar. Me quedan dos años para terminar Ingeniería Robótica. Estoy en la Universidad de Cardiff, en Gales.

¿Cuántos idiomas habla?

Unos cuantos: catalán, castellano, bambara, francés e inglés. Y quisiera hablar más, me gustan.

Y a su cuerpo, ¿le dedica mucho tiempo?

Realmente no.

¿Es todo gracias al ADN?

Es todo ADN (se ríe). Bueno, intento comer bien, me gusta cocinar y me gusta mucho, mucho, mucho comer. Entreno, pero no me mato en el gimnasio, porque la obsesión por el gym no me gusta. ¡Menos mal que la genética ayuda!

¿Qué metas se propone?

Yo puedo tener una idea de que dentro de diez años, o quince años, me veo con mi empresa, pero más a corto plazo digamos que me dejo sorprender por la vida. Estoy abierto a lo que me presenta y me guío por mi intuición.

¿Cómo lo vive su familia? ¿Les gusta verle en anuncios, o en una revista, o en una entrevista en el 'Diari de Tarragona'?

Mi madre sí me comenta «te he visto aquí, te he visto allí», pero no están demasiado puestos en este mundo. A mis hermanos les hace más gracia. Mi hermano de diez años es mi fan número uno.

¿Les preocupa la aparente frivolidad del mundo de la moda?

Desde fuera puede dar esta impresión, pero ser modelo es un trabajo más, donde tienes que trabajar y cumplir.

¿Ha sufrido racismo?

Yo no he experimentado racismo, pero existe, obviamente. Son actitudes y creencias aprendidas, no naturales. Creo que igual que se aprenden, se pueden desaprender.

¿Y en Londres?

Aunque es más cosmopolita, también hay racismo. Y ocurre algo. Si tú ves a un negro en España, es fácil que trabaje en el campo. En Londres ves a un negro y puede ser el dueño de una gran compañía. Aquí no se ha producido este ascenso social. Al menos todavía no. Tampoco hay negros en el mundo del espectáculo. Y la gente normalizamos lo que vemos ...

La campaña que hizo para Yag Men creo que iba en esta línea, ¿verdad? ¿Quisieron visibilizar a un hombre racializado, para reivindicar la diferencia?

Sí. Esto ayuda a normalizar una realidad, como ocurre con las mujeres en puestos de gran responsabilidad. También ocurre con la imagen de África que dan los medios. Siempre proyectan África relacionada con pobreza, hambre, inmigración... y África es mucho más, es alegría y música. Los medios de comunicación tienen un gran poder, y una gran responsabilidad.

Usted parece mayor de 23 años. ¿Se lo dicen?

Sí, me lo dice todo el mundo. De hecho, mis amistades suelen ser más mayores que yo, siempre me ha pasado. La verdad es que veo a la gente de mi edad como poco conscientes de la vida en sí, en general infantilizados, desorientados, poco independientes. Yo me veo diferente. ¡Claro que alguien quizás me ve a mí diferente de cómo me veo yo! (Se ríe).

¿Qué hace para tener los pies en el suelo?

Motivación y hacer cosas, actuar. Empezar por pequeñas cosas e ir avanzando. Tienes que creer en ti mismo. Desde hace unos cinco años o así, he notado un gran cambio en mí, como persona.

¿Qué pasó?

Terminé una formación de mecanización y control numérico, y después hice un cursillo de auxiliar de vuelo en Tarragona, y la idea era trabajar de esto. El hecho de ir a Londres era para mejorar mi inglés y tratar de trabajar para una buena compañía, como por ejemplo Emirates. Entonces empecé a cambiar de visión.

¿Y cómo se le ocurrió ser auxiliar de vuelo?

Estaba comprando en el Mercadona con mis padres y mis hermanos, con el carrito, y se nos acercó un hombre y me dijo que si me gustaría ser azafato, que veía que yo podía servir, que tenía muy buena planta y me veía futuro. Me dio una tarjeta y mira, hice el cursillo, y después pensé que tenía que mejorar el inglés. Fui a Londres por seis meses, y una vez allí decidí quedarme para explorar más cosas. Todos los estudios de Ingeniería Robótica los he hecho en Londres.

Su elegancia natural es magnética y cautiva a la cámara. Lo sabe, ¿verdad?

Ahora me llevo bien con ella.

¡No me diga que con la cámara le ha ido mal alguna vez!

Al principio me veía muy extraño. Tanto en foto como en vídeo, era como ... Ahora bien, le coges confianza. Los fotógrafos suelen decirme que tengo muy buen perfil y me ven con muy buena proyección, y eso también me motiva.

¿Hay alguna marca o diseñador con quien le gustaría trabajar especialmente?

Está claro que me gustaría trabajar en las grandes pasarelas internacionales, y de diseñadores españoles me gusta mucho Palomo. A la televisión y al cine también estoy abierto. Ahora veo más oportunidades donde antes no las veía.

¿Dónde es más feliz? ¿En Londres?

No, aquí, aquí. El clima, el sol, la temperatura, la comida... Siempre que vengo de Londres voy a Tortosa, a ver a mis padres. Veo a los amigos, y hay un lugar cerca del río Ebre donde se está muy tranquilo, y donde siempre voy a pasear. Especialmente ese lugar es estar en casa.

Comentarios
Multimedia Diari