Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

‘Si entrenéssim cada dia la felicitat, el món aniria millor’

Anna Rocamora, coach

Sílvia Fornós

Whatsapp
Imatge de la coach Anna Rocamora durant la xerrada a El Corte Inglés de Tarragona. Foto: Cedida

Imatge de la coach Anna Rocamora durant la xerrada a El Corte Inglés de Tarragona. Foto: Cedida

L’Anna Rocamora Pomar (Lleida, 1988) és doble diplomada en Ciències Empresarials i Relacions Laborals per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva carrera professional en el món de la gestió d’empreses. Enmig de xifres va descobrir que la seva passió eren les persones i la potenciació de les seves capacitats. Va submergir-se en l’apassionant món de la Intel·ligència Emocional i el Coaching mitjançant un màster impartit per l’IL3-Universitat de Barcelona. Recentment ha impartit una xerrada sobre felicitat a El Corte Inglés de Tarragona.

- Per què ens entestem a buscar la felicitat?
- El sistema ens porta a buscar aquesta felicitat a l’exterior, però realment on és duradora i profunda és a l’interior. En les xerrades que faig ajudo a diferenciar entre el benestar objectiu i el benestar subjectiu.

- Quina és la diferència principal?
- El benestar objectiu engloba el benestar material, és a dir, els objectes materials que tots tenim i els que acumulem; el físic, que fa referència al cos i a la salut; i el benestar social que fa referència al sistema polític on hem nascut, el país, la família, les amistats, etc. En canvi, el benestar subjectiu és el psicològic i l’emocional.
Tot plegat ho resumeixo dient que el benestar subjectiu fa referència a com ens prenem el benestar objectiu.

- Quin és més important?
- En temes de percentatge un 50% ens ve donat pel nostre ADN, el 10% és el benestar objectiu i el 40% és el subjectiu. Els estudis evidencien que aquest 50% es pot modificar i, per tant, la tendència és augmentar el benestar subjectiu. 

- Com es pot entrenar la felicitat?
- Modificant els hàbits. És com anar en bicicleta. En la primera parada la persona és inconscientment competent, quan no sap anar en bici i no sap que existeix; després descobreix que existeix i passa a ser conscientment incompetent perquè no sap com funciona; seguidament arriba a la fase conscientment competent, és a dir, sap que existeix una bici i la sap fer funcionar de forma conscient i pensant tots els moviments; mentre que en la quarta fase és conscientment incompetent, és a dir, té integrat l’ús de la bicicleta com a hàbit.

- Però cada persona té unes capacitats diferents?
- Hi ha persones que tenen més capacitats que unes altres per fer determinades coses. Algú li serà més fàcil entrenar un hàbit que a una altra persona. Hi ha una part que és innata, i les persones que són més optimistes potser els serà més fàcil accedir al benestar que unes altres, les quals hauran d’invertir més esforç.

- Ser més o menys optimista té relació directa amb la felicitat?
- Estaria dintre del cinquanta per cent que ens ve donat per l’ADN i també es pot entrenar.

- Durant el dia hem d’entrenar aquesta felicitat?
- Si dediquéssim uns minuts a entrenar la felicitat, el món aniria millor. Si dediquem un temps a coses que ens generen benestar, podrem estar millor amb el nostre entorn.

- Què hauríem de fer?
- La recepta de la felicitat és única per a cada persona i cadascú sap on trobar-la. Sí que és cert que hi ha algunes coses a la vida que aporten benestar subjectiu. Podem començar per expressar gratitud, evitar pensar massa, cultivar l’optimisme, cultivar l’amabilitat, cuidar les relacions socials, aprendre a perdonar, comprometre’ns amb els objectius, ocupar-nos del nostre cos, tenir llibertat per escollir, agradar-se i relaxar-se... Això a la vegada inclou moltes altres coses que cadascú pot treballar i que li produiran benestar.

- En les diferents etapes de la vida aquestes coses es poden explotar més o menys?
- Depèn del que a una persona li cridi més l’atenció. Si durant una determinada etapa de la vida a una persona li aporta molt benestar nedar, doncs ho posarà més en pràctica. A més la llista és totalment modificable i adaptable a cada moment que vivim i les circumstàncies.

- En algun moment de la vida hem de fer algun esprint per aconseguir la felicitat que desitgem si encara no l’hem aconseguit?
- A una persona que es planteja aquesta qüestió el primer que li preguntaria és què vol. Si vol ser feliç, en comptes de fer un esprint, és millor que gaudeixi del camí i dels petits avenços i que no esperi la gran felicitat. Gaudir dels petits avenços ens produeix benestar. També és important que l’objectiu que ens posem sigui realista, és a dir, si ens fixem objectius que no podem aconseguir també ens frustrarem.

- En aquest camí hi ha moments d’infelicitat i de frustració. Aquests també formen part de la felicitat?
- Existeix l’emoció i l’estat emocional. La primera és més curta i més intensa i la vivim en un determinat moment, com per exemple l’alegria. En canvi, la felicitat és un estat emocional que és més llarg en el temps i més intens, és aquest equilibri, aquesta pau interior, l’estat de benestar. Aquest estat emocional el creem nosaltres, és una disposició de cada persona. Això significa que la vida i la felicitat estan plenes d’entrebancs que succeeixen, no són una línia recta sinó que hi ha corbes. Però l’important és com nosaltres ens posicionem davant d’això.

- Hi ha persones més o menys disposades a ser felices o que puguin viure en la infelicitat?
- En la vida hi ha emocions negatives i emocions positives. Nosaltres, per aconseguir aquesta felicitat, hem de tenir cobertes les necessitats bàsiques, en cas contrari ens movem en la supervivència. En canvi, si les tenim cobertes, podem preocupar-nos pel nostre benestar i per tant per la felicitat.

Temas

Comentarios

Lea También