Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

‘Som els adults els que volem separar la religió de la vida per no complicar-nos’

El ‘Diccionari de les religions per a noies i nois de 10 a 14 anys’ explica els principals conceptes de les religions més nombroses presents a Catalunya. Lourdes Monfort (Barcelona, 1963), mestra de religió a l’escola pública durant més de 30 anys, és l'autora del llibre juntament amb Ricard Toledo

Sílvia Fornós

Whatsapp
L'obra està dirigida a noies i nois de 10 a 14 anys. FOTO: FREEPIK

L'obra està dirigida a noies i nois de 10 a 14 anys. FOTO: FREEPIK

- Com sorgeix la idea d’editar el Diccionari de les religions per a noies i nois de 10 a 14 anys?
- Enric Vendrell, director del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat, tenia un especial interès que es fes una adaptació del Diccionari de les Religions editat el 2015, també per AUDIR, amb més de 1.600 paraules, per al públic més jove del nostre país. L’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós em va fer la proposta, que vaig agafar amb moltíssima il·lusió.

- Quins són els principals dubtes sobre les religions?
- Com a mestra de religió catòlica de l’escola pública des de fa més de 30 anys, on he estat interessada a ensenyar les diferents religions a l’alumnat del cicle superior, puc dir que partim d’un gran analfabetisme. Cal que l’alumnat trobi un professorat interessat a ensenyar-ho, si no els infants surten de la primària sense saber-ne quasi res.

Lourdes Monfort
Lourdes Monfort és l'autora, juntament amb Ricard Toledo, del ‘Diccionari de les religions per a noies i nois de 10 a 14 anys’. FOTO: AUDIR

- Què és el que més li pregunten els joves alumnes sobre les religions? 
- Quan ensenyo la diversitat religiosa, una de les coses que em pregunten més és: quina diu la veritat?, o quina és la bona? Això em fa pensar molt que cal treballar-les sempre fent un paral·lelisme amb les cultures. Quina cultura és la bona? Existeix una veritat per a tothom igual i per tant hem de creure que els pensaments o creences dels altres són falses? Cal partir d’un paradigma importantíssim: cadascú busca el millor per viure feliç. No hi ha una veritat absoluta. 

- Quin mal fa la desconeixença i la ignorància? 
- Ja t’ho pots imaginar. És el niu de la por i la de deixar-se manipular per persones que tenen interès a crear conflictes. Si es desconeix que la pregària i els rituals que fa una comunitat religiosa són per aprendre a viure en pau, i crear uns lligams d’amor entre tots i totes, llavors qualsevol pot dir tot el contrari. La cultura és bàsica per aconseguir la llibertat i la justícia.  

- La tolerància i el respecte a la diversitat ha de ser la base?
- Tu mateixa ho has dit. És la base per a una bona convivència. És el valor primordial dels drets humans. A vegades hom creu que per defensar el dret a creure i manifestar públicament aquestes creences, cal desvalorar les altres, i això és un gran error. Respectant l’altre tothom hi guanya. 

- Quin moment viu el valor de la pluralitat religiosa? 
- Està augmentant. A causa dels moviments migratoris, la pluralitat és gran i això ens exigeix apropar-nos amb admiració i respecte al fet cultural i religiós dels veïns i veïnes que formen part de la nostra vida. Com t’he dit abans, la desconeixença porta a la por, i aquesta porta al fet que hi hagi persones que voldrien que no existís aquesta pluralitat. Però això és anar en contra d’un fet a què ens hem d’adaptar i valorar com una riquesa per a tothom.

‘Diccionari de les religions per a noies i nois de 10 a 14 anys’
Imatge de la portada del ‘Diccionari de les religions per a noies i nois de 10 a 14 anys’. FOTO: DT

- Com pot connectar la religió amb els infants? 
- La religió toca de prop els sentiments, qüestions íntimes, arrelades a les famílies des de fa generacions... i per tant és realment fàcil per als infants no separar-ho. Crec que som els adults que volem separar la religió de la vida per no complicar-nos. Pensem que si fem veure que no existeix, evitarem conflictes. O creiem que la laïcitat és igual a justícia. Quan realment és a l’inrevés. L’acolliment de les diferències és el que farà que hi hagi justícia. 
Els infants han d’anar coneixent com és el món i és important educar-los perquè vegin que tots som diferents i alhora igual d’importants i, com t’he dit abans, aquesta diferència ens enriqueix i fa que el món sigui millor. 

- L’adolescència és l’etapa on els joves decideixen la seva identitat religiosa? 
-És l’etapa on decideixen o descobreixen la seva identitat. Però no hi ha edat per veure què és el que més et convé per ser feliç. La religió o les creences (on també hi són l’agnosticisme i l’ateisme) donen sentit a la vida, i crec que durant tota la vida es fa aquesta recerca. Durant tota la vida es va descobrint el seu sentit.  

- Segueix sent la religió un tema ‘tabú’ en l’àmbit familiar? 
- Crec que no. Avui en dia crec que no hi ha temes ‘tabú’ (potser el tema de la mort és un dels que més costa parlar-ne), més aviat hi ha desconeixença i per tant moltes vegades no se sap què dir. També falta incentivar i motivar a tenir cultura en aquest aspecte. 
Crec que cal fer cursos de formació per poder adonar-nos dels prejudicis i tòpics que tenim, i poder avançar. Aquest tema ha de ser-hi dins els currículums educatius.

- És la religió una qüestió que només es parla a casa?
- Crec que és un tema que es parla a tot arreu, contínuament hi ha festes de diferents cultures i diferents religions, hi ha notícies de conflictes i també de resolucions d’aquests. Si la teva pregunta es refereix que les persones religioses, no ho expressen públicament, sí que et diré que crec que per cautela, per sentir-se més protegides davant els atacs de la poca tolerància d’algunes persones. Depenent on hom es troba, no es manifesten les creences. I no parlo de religions nouvingudes, sinó del mateix catolicisme. Per algunes persones dir públicament que combregues amb unes determinades creences és donar peu a ser ‘etiquetada’ i ser mirada amb els ulls de qui té prejudicis.

- Consells perquè les famílies puguin parlar amb els seus fills de religió.
- Parlar-ne amb admiració i respecte. Que els mateixos adults estiguin interessats a tenir cultura al respecte. Els infants són com ‘esponges’, així que aprendran si la família també hi aprèn. Les paraules d’aquest diccionari estan agrupades per temes amb una intenció pedagògica, que els infants vegin que les persones som més semblants del que ens pensem.

Temas

Comentarios

Lea También