Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Tenim un paradís prop de casa'

Entrevista a (Professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV)
Whatsapp
Jaume Folch va parlar, el dilluns passat, sobre ecosistemes i comunitats marítimes al mar català. foto: Pere Ferré

Jaume Folch va parlar, el dilluns passat, sobre ecosistemes i comunitats marítimes al mar català. foto: Pere Ferré

-És professor de la Facultat de Medicina. Com és que combina la docència amb xerrades sobre ecosistemes?

- Pot semblar contradictori però no ho és. A la universitat, diuen que fem tres coses: classes, recerca i transferència de tecnologies. En el meu cas, dedico la meva recerca a un grup que estudia les malalties neurològiques com l’Alzheimer i quins factors hi tenen a veure. La transferència de tecnologies, en canvi, és el servei que ofereix la universitat a la societat. Aquí és on s’inclouen les xerrades. La meva formació de base és la biologia, de manera que parlar sobre ecosistemes marins no és incompatible amb la meva recerca.

 

-Dilluns feia una xerrada dins el cicle ‘Un mar ben viu’. És el litoral de la Costa Daurada un bon exemple de varietat marina?

- La veritat és que sí, encara que fa relativament poc temps que sabem el que tenim. A la Costa Daurada tenim posidònia oceànica i gespa aquàtica cymodocea. A Tarragona en tenim quasi tretze quilòmetres continus en una franja d’uns dos-cents metres de cymodocea. És la més important de Catalunya després de la zona que es troba a les Terres de l’Ebre. De praderies de posidònia, les millors conservades del territori estan entre Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

 

-Quin creu que és el motiu pel qual no s’ha estudiat què hi ha al fons del nostre litoral fins ara?

- A Catalunya en particular, tota l’atenció s’ha centrat al nord, la zona de les illes Medes, el cap de Creus... Suposo que allà s’ha estudiat més perquè compten amb més varietat marina. La naturalesa dels fons de les platges també són diferents; mentre que al nord hi ha fons rocosos, nosaltres comptem amb bancs de sorra. Però no veure què hi ha sota el mar no vol dir que no existeixi. A més, al nord compten amb centres de recerca d’aquest àmbit. Nosaltres ens hi posem ara, però més val tard que mai.

 

-Quins són els principals problemes als quals s’enfronta el Mediterrani?

- La gent no n’acaba de ser conscient. Tot i tenir zones catalogades com d’especial interès per la Unió Europea, les zones marines són un món molt proper que per a molts és desconegut. Vivim una mica d’esquena a la conservació, hi ha molta feina per fer.

 

-Últimament s’estan duent a terme iniciatives per repoblar la flora i fauna marina en determinats punts de la costa. Són suficients?

- Són una molt bona manera de conscienciar la gent i alhora de repoblar les espècies marines. Però es pot fer molt més, sobretot en la gestió integrada. M’explicaré: el litoral està gestionat per diferents ajuntaments i administracions que han d’avançar cap a la mateixa direcció. Però la part marítima depèn de Madrid i no sempre es posen totes les parts d’acord.

 

-Quins beneficis tenen les posidònies i les praderies de gespa aquàtica?

- Serveixen per poder mantenir l’activitat de la pesca i ajuden a madurar peixos que després trobem a les places dels mercats.

 

-A mode de conclusió, quin diria que és l’estat de les platges de la Costa Daurada?

-Tenim un patrimoni natural molt bo i variat: platges de sorra fina, platges amb dunes, platges en desembocadures de rius o aiguamolls... Tenim un paradís al costat de casa i cal que en siguem conscients. L’objectiu ara és conservar-ho al màxim.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También