Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Más de Naltros

Til Stegmann: 'A Catalunya ja no hi ha marxa enrere'

Entrevista al lingüista alemany i catedràtic de filologia
Whatsapp
Til Stegmann, sempre rialler, presentant el seu llibre al Centre de Lectura de Reus. foto: Pere Ferré

Til Stegmann, sempre rialler, presentant el seu llibre al Centre de Lectura de Reus. foto: Pere Ferré

- Un alemany enamorat de la cultura i la llengua catalanes. D’on neix aquesta passió?

- Els meus pares, alemanys, vivien a Barcelona quan jo vaig néixer. Hi vaig viure fins als 10 anys, quan ens vam traslladar a Düsseldorf. Durant aquells anys només sentia alemany i espanyol. Va ser a unes vacances a Eivissa, l’octubre de 1960, que vaig tenir la meva primera il·luminació catalana gràcies a una encisadora noia de l’illa. Però després d’assistir al 2n Col·loqui Internacional sobre el Català que es va celebrar a Amsterdam l’any 1970 vaig poder parlar amb gent important de la cultura com Antoni Badia i Margarit, Francesc Vallerdú, Sebastià Serrano o Josep Carner, i vaig decidir que parlaria en català.

 

- Quina va ser la seva primera paraula en català?

- De fet, va ser una frase (riu). Volia convidar la noia eivissenca a beure «una naranjada con hielo», però, com que vaig pensar que a Eivissa es parlava català, li vaig demanar si m’ho podia traduir. «Una taronjada amb gel» van ser les meves primeres paraules en català.

 

- Com triomfa un alemany d’aquesta manera a Catalunya?

- En comptes de preocupar-me d’una família, jo em vaig preocupar per Catalunya (riu). Quan em vaig traslladar a Berlín cap allà el 1976 vaig aconseguir que el català es comencés a ensenyar d’una manera seriosa. Era una ciutat amb una bona capacitat de finançament d’activitats culturals i hi vaig veure l’oportunitat amb les Setmanes Catalanes a Berlín, que van ser un èxit, el 1978. Des de llavors amb jornades, publicacions, associacions i d’altres hem ajudat que la cultura catalana creixés exponencialment a Alemanya i Katalanische ja és un terme conegut.

 

- I tant n’ha hagut de fer que fins i tot va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1985.

- Allò va ser una sorpresa fantàstica! Un dia em va telefonar el conseller de Cultura de l’època, Max Cahner, i em va demanar si acceptaria rebre la Creu de Sant Jordi. Vaig quedar bocabadat, però no m’ho vaig pensar gaire a dir que sí!

 

- Segurament el dia del lliurament va ser un dia molt feliç per a vostè...

- Molt! Quan el president Pujol em lliurà la Creu vaig rebre un fort aplaudiment del públic i ho vaig comprendre com que la meva activitat de promoure el coneixement del català havien estat vistes positivament.

 

- Tornant a l’actualitat, aquest no és el seu primer llibre. ‘Catalunya vista per un alemany’ va ser un èxit, oi?

- Allò va ser un èxit inesperat! Va ser un encàrrec de Josep Maria Espinàs i durant la primera setmana l’editorial ja va haver de fer una segona edició! Vaig viure anècdotes molt simpàtiques: com que la foto sortia a la portada la gent em reconeixia. Una de les més gracioses va ser quan, pujant al petit poblet de Meranges a 1.540 m d’altura, ens vam trobar amb una cambrera llegint. En arribar, va aixecar el cap, em va mirar, mirà la coberta novament i em va dir espantada:«Però si vostè és Til Stegmann!»

 

- Què en pensa, del procés constituent a Catalunya?

- Ho trobo molt bé. No crec que sigui un camí fàcil, però els catalans s’han implicat decisivament i ara no hi ha marxa enrere sense que Catalunya perdi la seva dignitat.

 

- I com ho veuen els alemanys?

- A l’inici no gaire bé, però quan veuen tanta gent a les manifestacions, creuen que les coses van de debò i esperen que sigui una resposta democràtica.

Temas

  • CONTRAPORTADA

Comentarios

Lea También