Naltros El racó de...

Un paradís natural a les muntanyes de Prades

Un oasi per als excursionistes. Fonts, salts d’aigua, cingles i coves s’amaguen dins d’uns paratges encisadors i de gran riquesa geològica i vegetal Capafonts

MERITXELL BARBERÀ

Whatsapp
Meritxell Barberà amb els seus dos fills a les Tosques de Capafonts. FOTO: CEDIDA

Meritxell Barberà amb els seus dos fills a les Tosques de Capafonts. FOTO: CEDIDA

Quan em van demanar que escrivís sobre el meu racó preferit de l’estiu vaig pensar... Un? Això és impossible... N’hi ha tants de racons bonics a la nostra comarca i al nostre país que se’m feia difícil només escollir-ne un, però si, n’hi ha un de molt especial. Des de ben petita he passat sempre els meus estius al Reus Mediterrani, una urbanització de Cambrils que s’omple de reusencs i reusenques als estius. Però des de fa uns quants anys cada estiu la meva família i jo canviem el mar i la platja uns quants dies per anar a Capafonts, al cor de les muntanyes de Prades.

Capafonts, s’aixeca damunt d’un turó que senyoreja la vall que forma la capçalera del riu Brugent, rodejat pel circ de muntanyes i penya-segats que s’enfilen cap a l’altiplà dels Motllats. Fonts, salts d’aigua, cingles i coves s’amaguen dins d’uns paratges encisadors i de gran riquesa geològica i vegetal. Tot un paradís per a excursionistes.

Capafonts és un poble amb un entramat de carrers especial i uns habitants d’allò més hospitalaris. No són per casualitat les meves visites a Capafonts. El Josep i l’Encarna, els meus cunyats, i la seva filla Coia hi tenen una casa i allí passem uns dies en família lluny del bullici de la costa. Es un poble amb encant, que conserva tota l’essència dels pobles, vida al carrer, amabilitat dels seus habitants, solidaritat entre veïns. Encara no arribem, la tieta Enriqueta (bé, tieta del meu cunyat) ja surt a la finestra per saludar-nos i donar-nos la benvinguda amb el seu somriure. Els meus fills, la Maria i el Biel, enamorats de la natura com els seus pares, s’hi senten com a casa des del primer minut.

Aquest any a més, tenen unes ganes especials d’anar-hi perquè volen veure la guineu que es passejava pel poble durant el confinament. Sopars a la fresca amb vistes al Picorandan sota el cel estrellat de les nits d’estiu et fan sentir com en un hotel de 1000 estrelles. La nit d’havaneres amb el grup Balandra, i caminar. Caminar i relaxar-nos, l’ermita de la Mare de Déu de Barrulles, les Fous, el Pont Vell, la Font de la Llódriga, on neix el riu Brugent, la roca Foradada i el que és per mi un racó molt especial: les Tosques. Les Tosques són un dels secrets que amaguen les muntanyes de Prades, unes piscines naturals d’aigua cristal·lina i fresquíssima que et revitalitza i on es pot desconnectar de tot i gaudir de la pau que s’hi respira.

En ruta des de les Tosques

I quan volem caminar una mica més, des de la Llódriga i les Tosques podem agafar bonics senderons que ens permeten descobrir o retrobar un grapat de racons que converteixen qualsevol ruta en un passeig d’allò més agraït, com la gran balma anomenada cova de les Gralles, el Pont de Goi, el barranc de La Pixera i el salt d’aigua que s’hi despenja, la cova del Grèvol, la font de l’Escudelleta... i sempre amb la remor de fons de l’aigua del riu Brugent i dels barrancs que el van nodrint al llarg de la fondalada que li fa de bressol.

Un cop l’any, pels voltants de la Mare de Déu d’agost, tinc una cita amb un dels racons més bonics del nostre territori.

Temas

Comentarios

Lea También