Una nova era per les pujades de muntanya a Andorra

Des que el 2009 es va disputar la darrera cursa andorrana de velocitat pura en muntanya, la Pujada Valls d´Andorra-Ordino, en certa manera l´Automòbil Club d´Andorra va començar a pensar en el retorn d´aquesta especialitat genuïnament andorrana, objectiu que amb l´elecció d´Enric Pujal el 2014 com a president de l´ACA, s´ha concretat ni més ni menys que amb la tornada del Campionat d´Espanya.

19 mayo 2017 21:56 | Actualizado a 22 mayo 2017 12:54
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Però el camí del país en aquests tipus de competició ha viscut grans pàgines que ara aspiren a ser reeditades. Gairebé totes les carreteres del país han servit en algun moment de la història per cronometrar-hi curses d’automòbils: Engolasters, La Massana, La Comella, Erts-Pal, Coll de la Gallina, Els Cortals d’Encamp, Aixovall-Bixessarri, Coll de Jou, Coll de la Botella i, entre mig de totes, una cursa emblemàtica que es fon en aquells anys 60 tant plens de curses: la pujada al Port d’Envalira, una competició que es feia a primers de gener i de nit, la qual cosa garantia neu en quantitat i tota la màgia de la foscor per veure evolucionar els cotxes en una pujada habitual en els ral·lis de l’època, coneguda com Fra Miquel.

Sigui com sigui, aquesta intensa activitat en l’organització de cronometrades a muntanya (se’n van arribar a fer mitja dotzena per temporada) va tenir un important referent el 1975, quan es va fer la primera Pujada Internacional d’Andorra, a la carretera de Pal al Coll de la Botella, gairebé un assaig general del que vindria un any més tard, amb la primera cursa puntuable per al Campionat d’Europa de l’especialitat. Aquell any 1975, la pujada la va guanyar tot un biCampió d’Europa, el francès Jimmy Mieusset (March-BMW F-2), amb Eugenio Baturone (Brabham-Ford F-2) primer català i espanyol (3r) i Joan Vinyes Casanovas (Martini-Seat F-1800) primer andorrà (5è).

Un any més tard, al 1976 i ja amb puntuació europea, la pujada era dominada per la gran figura europea del moment, l’italià Mauro Nesti (Lola-BMW), després d’un cap de setmana de pluges que van fer molt difícil la cursa. Una llarga llista d’especialistes europeus van precedir al primer català i espanyol (7è), de nou Eugenio Baturone (Brabham-Ford F-2), mentre que el primer andorrà (10è) va ser Antoni Puigdellivol (Lola-Roc).

El 1977 l’europeu va venir acompanyat, de nou, d’una gran i qualificada inscripció i també d’una intensa pluja, i aconseguia la segona victòria consecutiva Mauro Nesti (Lola-BMW), just per davant d’Eugenio Baturone (Brabham-Ford F-2), essent Carles Santacreu (Porsche Carrera) el millor pilot de casa.

Van ser tres anys intensos, amb un espectacle d’allò més vistós, però el campionat europeu de curses de muntanya hauria d’esperar més de quinze anys per tornar a ser vist al principat, ja que fins al 1993 no va retornar la Pujada Internacional Valls d’Andorra-Canillo, puntuable de nou per al Campionat d’Europa, cursa que va guanyar Andrés Vilariño (Lola-BMW), amb el francès Bernard Chamberod (Toj-BMW) segon i Joan Vinyes Dabad (Osella-BMW), quart.

La quarta edició d’aquesta prova europea es va fer el 1994 i en va resultar guanyador l’alemany Horst Fendrich (Martini-BMW F-2), seguit de Pancho Egozcue (Osella-BMW), que a final d’any es proclamaria Campió d’Europa (darrer pilot espanyol a aconseguir-ho) i d’Espanya, i del primer local, Joan Vinyes Dabad (Osella-BMW). Després d’aquest any tornarien a desaparèixer les grans curses de muntanya del principat, però no l’activitat competitiva, encara que amb proves de puntuabilitat catalana i andorrana que tot i això van reunir esplèndides inscripcions.

Tots els grans pilots andorrans han destacat en les curses de muntanya, Joan Vinyes (pare i fill), Antoni Puigdellívol, els germans Ramon i Josep March, Gerard de la Casa, Carles Santacreu, Isidre Garriga, Joan Aleix, Joan Montes, Bonaventura Riberaygua, Carles Puig i un llarg etcètera, entre els que també es poden mencionar cognoms importants com Arajol, Micó, Cerqueda, Casal, Mas, Recasens, etc.

Amb la Pujada Ordino-Arcalís que arrenca el 2015 torna l’espectacle de la muntanya al país. L’Automòbil Club d’Andorra, amb el suport de les federacions espanyola i catalana, reunirà en aquesta tercera gran època els millors pilots i màquines d’Espanya, Catalunya i Andorra, amb el gran objectiu que en un proper futur la cursa sigui puntuable també per al Campionat de França, la qual cosa permetria que els ràpids i ben proveïts pilots francesos, col·laborin amb la seva presència a protagonitzar més jornades de glòria a les carreteres de muntanya andorranes.

Comentarios
Multimedia Diari