Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Artur Mas: 'Ens asseuríem a parlar, però no per aturar el Procés'

Entrevista amb el president de la Generalitat

Josep Ramon Correal

Whatsapp
´No tinc vocació de màrtir, escolto el clam del poble de Catalunya´, diu el president  Artur Mas. Foto: Jordi Bedmar

´No tinc vocació de màrtir, escolto el clam del poble de Catalunya´, diu el president Artur Mas. Foto: Jordi Bedmar

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Comença al sector públic al 1982 com a cap del Servei de Fires. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Barcelona, conseller d’Obres Públiques, d’Economia i conseller en Cap. Des del 2010 és president de la Genralitat.

 

President, realment està convençut que el procés ara iniciat durà Catalunya a la independència?

Això està a les mans dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que aquest diumenge tenen l’oportunitat de fer allò que no ens han deixat fer de cap altra manera: expressar-se a les urnes per decidir quin futur polític volen per a aquesta nació. Un cop s’hagin pronunciat, si, com espero, guanyen les forces del Sí, aleshores iniciarem el procés per construir un estat a Catalunya amb voluntat de diàleg i negociació tant amb l’Estat espanyol com amb les autoritats de la Unió Europea.

 

El Quebec i Escòcia porten anys amb el mateix objectiu i encara no se n’han sortit? No creu que a Catalunya s’ha volgut anar molt de pressa?

La gran diferència entre el procés polític català i el del Quebec i el d’Escòcia és que en aquests dos casos es va poder fer un referèndum de manera acordada i pactada amb els respectius estats, Canadà i el Regne Unit, mentre que nosaltres cada cop que hem posat aquest tema sobre la taula se’ns ha respost amb un no rotund, ens hem trobat un mur granític al davant. El mateix primer ministre britànic, David Cameron, després del referèndum escocès, ara fa un any, va dir que ell es podia haver negat a acordar el referèndum i no ho va fer, perquè, com ell mateix va dir, és un demòcrata. El que estem fent a Catalunya és donar veu, a través de les urnes, a un clam que s’ha manifestat de forma massiva al carrer els darrers quatre anys. Abans de convocar aquestes eleccions hem intentat tots els camins jurídics i polítics possibles per fer un referèndum acordat.

Se l’acusa que les presses per la independència responen més a interessos de partit que a interessos de país; que ha volgut tapar els problemes de corrupció d’algunes persones de Convergència, vaja…

Vull fer notar que des que sóc president de la Generalitat, en els darrers més de quatre anys i mig, no hi ha hagut cap denúncia d’irregularitat. A més, durant els més de 20 anys que he dedicat a la política, amb grans responsabilitats, no em poden atribuir ni una sola responsabilitat. Bé, només una: haver posat les urnes el 9 de novembre. També vull recordar que des d’aquest Govern hem fet polítiques actives per millorar la transparència i la renovació democràtica. Vaig proposar 51 mesures en aquest sentit, de les quals 26 eren competència directa de la Generalitat. Un 61% d’aquestes mesures ja s’estan duent a terme i la resta estan en curs. Fruit d’aquestes polítiques, fa uns mesos la Generalitat va obtenir la màxima puntuació a l’índex de transparència del conjunt de l’Estat.

Insisteixo en el que li deia abans, el que estem fent és intentar comptar a les urnes, que és com es fan les coses en democràcia, quines són les majories favorables a què Catalunya tingui un estat. També vull fer notar que en el marc del joc brut o de la guerra bruta per intentar frenar aquest procés m’he hagut de trobar, per exemple, en plena campanya electoral l’any 2012, amb una denúncia periodística suportada amb teòrics informes no signats de la policia espanyola i, després de tres anys ningú ha pogut confirmar res del que es deia. Hi va haver un atac flagrant contra l’estat de dret i els drets electorals i ningú, ni a Madrid ni aquí, s’ha interessat mai per això.

 

En els darrers dies hi ha hagut una ofensiva internacional contra la independència de Catalunya. Fins i tot Obama. No creu que menystenir les paraules del president nord-americà és anar de molt pinxo?

El que vaig dir d’aquestes declaracions és que no em sentia al·ludit. El president Obama hauria pogut dir el mateix respecte a qualsevol altre país del món. A més, amb Catalunya o sense, Espanya seguirà estant unificada i seguirà sent un estat. El que no entenc és que el Govern espanyol hagi d’anar a tot arreu, fins i tot a la Casa Blanca, i en canvi no parli amb les institucions catalanes, que som les que representem el poble de Catalunya.

Si després de les eleccions generals, Espanya té un govern distint de l’actual amb majoria absoluta el PP, i fan una oferta de diàleg, que per descomptat no contemplarà la independència, estaria disposat a parlar? O vostè creu que actualment ja només es poden negociar els termes de la separació?

Sóc molt escèptic respecte a què després de les eleccions generals del desembre la cosa sigui gaire diferent. La meva experiència política, des de fa ja uns quants anys, pel que fa a les relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol em fa ser molt escèptic. Ara bé, si això passa i hi ha un canvi d’actitud respecte a Catalunya i algú ens ofereix alguna cosa ens asseuríem a parlar, però no per aturar el procés, sinó per implementar el resultat que hagi sortit de les urnes a Catalunya. Si algú ens ofereix un referèndum pactat, a l’escocesa o a la quebequesa, estarem encantats, perquè el que volem és comptar vots i, com a Escòcia, amb un resultat vinculant.

 

Fa uns dies vostè va dir que ‘en veurem de tots colors’. Entre aquesta gamma cromàtica preveu que hi pugui haver la suspensió de l’autonomia de Catalunya?

Amb aquestes paraules em vaig referir a la reacció de l’Estat davant la convocatòria electoral del 27S, des de l’estratègia de la por fins al joc brut que poden arribar a utilitzar. Vaig alertar que hi haurà reaccions molt dures perquè el que tenim entre mans no és qualsevol cosa. Hi ha hagut i, malauradament, crec que n’hi haurà moltes intoxicacions i desinformacions absolutament interessades per intentar que tinguem por, perquè és la manera de tenir-nos tenallats i engabiats.

A nivell personal, vostè no tindrà pas cap vocació de màrtir?

No tinc vocació de màrtir. El que estic fent ho faig després d’escoltar el clam del poble de Catalunya, que cada any s’ha manifestat massivament al carrer. I per haver escoltat aquest clam i haver posat les urnes el 9N estic querellat per la via penal per quatre possibles delictes, tres dels quals comporten inhabilitació de càrrec públic i un, presó. Ens l’estem jugant de veritat, al cent per cent, sense mirar per nosaltres mateixos ni pels nostres partits, ni per la nostra comoditat, personal o política. Hem tirat endavant i hem donat la veu al poble de Catalunya, amb tot en contra i amb un Estat molt poderós i molt potent que exercia clarament tota la seva capacitat per intentar silenciar-la.

 

Els economistes discrepen sobre les dificultats de la transició cap a la independència. No tem que realment Catalunya ho passi malament, almenys durant aquest període de transició?

Atenció, no s’ha de confondre els economistes amb la veu d’un president d’una entitat o patronal o amb un empresari amb especial poder. Fa pocs dies hi ha hagut un manifest de diferents cambres de comerç i patronals de petites i mitjanes empreses en el qual defensaven el dret a decidir i es comprometien a respectar el resultat de les eleccions del 27S.

Dit això, insisteixo en què volem fer aquest procés de manera negociada i dialogada. No volem perjudicar ningú, ni que Espanya, ni Catalunya, ni la Unió Europea en surtin perjudicades. No volem girar l’esquena a l’Estat espanyol, desentendre’ns d’ell, del deute públic o de la solidaritat amb altres territoris. El que diem és que volem fer-ho bé, d’acord amb l’Estat i amb la UE. Crec que ens interessa a tots, no només als catalans, també a Espanya i als països de la Unió Europea.

Amb l’economia no es pot jugar des del punt de vista del seu normal funcionament. Requereix seguretat jurídica en tot moment perquè la gent pugui complir tranquil·lament amb les seves obligacions. Volem fer les coses bé i les hem estudiades per fer-les molt bé. Si jo sóc president del país, dono garanties que ningú es trobarà en una situació violenta personal que li creï una inseguretat jurídica permanent, de cap manera.

 

Vostè posa la mà al foc que cap pensionista estarà ni un sol mes sense percebre la seva pensió; ni cap funcionari públic sense cobrar el seu sou?

Les afirmacions que en una Catalunya independent no es podran pagar les pensions o els sous dels empleats públics formen part de la campanya innoble i immoral de la intimidació i de la por per condicionar el vot democràtic de la gent. Es pot votar sí o no, però no barrejar-hi temes tan sensibles amb afirmacions que són completament falses. Les pensions no només estan garantides sinó que no corren cap perill, perquè es paguen amb les cotitzacions d’avui i a Catalunya, en comparació amb la resta de l’Estat, hi ha més volum de cotitzants de mitjana i els sous són una mica millors, per tant, en un futur Estat català encara es cobraran les pensions amb més garanties.

No té por que el procés sobiranista acabi provocant una divisió insuperable entre la societat catalana?

No, si es vota. El moviment d’independència va començar espontàniament des de les arrels. A diferència del que alguns han volgut fer creure, això no va ser idea d’un polític radical o d’un partit irresponsable. Aquest procés ha vingut de baix a dalt. I quan governes un país en el qual cada any, durant quatre anys, surten al carrer un milió i mig de persones, és a dir, una quarta part de la població adulta; en el qual dos terços del Parlament estan a favor del dret a decidir, així com més del 90% dels ajuntaments, què has de fer? Escoltar el poble o donar l’esquena com si no anés amb tu?

 

Després del 27-S caldrà governar. L’Executiu resultant, si donem per fet que guanyarà Junts pel Sí, quan hagi d’afrontar temes de model econòmic i social,  no creu que serà una olla de grills?

Aquestes no són unes eleccions per governar a la manera tradicional, sinó per comptar-nos, però tenim un programa comú amb uns mínims imprescindibles que ens permetin avançar, aprofitant el creixement econòmic i la creació d’ocupació que s’està produint. També seguirem amb polítiques que ha s’estan aplicant com la millora de l’èxit escolar o la consolidació de la Formació Professional. D’altra banda, les majories per aprovar determinades polítiques es poden obtenir més enllà del tema nacional o sobiranista, com s’ha demostrat aquesta legislatura en què en moltes lleis s’han aprovat amb majories molt àmplies.

Hi ha veus crítiques que retreuen que el Procés ha aparcat la resta de temes pendents del país. Al sector sanitari, per exemple, hi ha reorganitzacions aturades perquè el govern no governa…

Això no és veritat. Sempre he dit que la primera prioritat del meu Govern és la recuperació econòmica i la creació d’ocupació i, amb l’acció del Govern i de molta altra gent, estem començant a superar la que ha estat l’etapa més difícil de la nostra història moderna. El balanç d’aquesta legislatura demostra que al costat del procés polític català s’han abordat un munt de temes, que estan fent que el paisatge actual comenci a ser una mica millor que el que teníem anys enrere. S’està creant feina per primer cop des de l’inici de la crisi; la nostra economia està cada vegada més internacionalitzada; hem millorat el rendiment educatiu; hem accentuat els programes socials sensibles i prioritaris per a la població, especialment per a les persones més vulnerables, i, a més, ens hem situat a dalt de tot de l’Estat en transparència.

Pel que fa a l’àmbit sanitari, malgrat les restriccions, el pressupost que hi destinem és en percentatge més alt que els que destinaven governs anteriors. Així, si abans representava un 36% del pressupost, ara arriba al 40%. Per tant, hi posem més atenció que mai. El model sanitari català, no només no s’ha enfonsat, sinó que s’ha salvat davant la prova més dura que ha passat mai des del seu naixement. Això ha estat fruit d’un esforç compartit també amb ajuntaments i, sobretot, amb milers de professionals que s’hi dediquen. A més, en alguns temes de màxima sensibilitat social i màxima urgència sanitària estem millor que el 2010. Per exemple, Catalunya presenta els millors resultats en disminució de la mortalitat per infart de miocardi de tota Europa i, entre el 2010 i el 2013, hi ha hagut una reducció del 4,8% de la mortalitat per càncer.

Amb la mà al cor: com creu que acabarà el camí que vostè ha decidit encetar?

Amb la mà al cor, si la gent de Catalunya realment ho vol i així ho fa constar a les urnes, hi ha sortida. Ara bé, res serà fàcil, però tot és possible.

 

És un tòpic preguntar com li agradaria passar a la Història. Digui’m només com li agradaria sortir-se’n d’aquesta.

M’agradaria sortir-me’n com el darrer president de l’autonomia catalana

Temas

  • ELECCIONS 27-S

Comentarios

Lea También