Catalunya proclamarà la independència entre setembre de 2017 i març de 2018

El Parlament va tornar a situar ahir dijous el referèndum com l’objectiu central de la legislatura i va aprovar per majoria absoluta –la que sumen Junts pel Sí i la CUP– el nou calendari amb què Carles Puigdemont i els seus socis anticapitalistes pretenen culminar el procés sobiranista.

En la votació de les resolucions del debat de política general, la Cambra va donar llum verda, amb els 72 vots (sobre 135) de les dues formacions secessionistes, a la nova agenda rupturista que està prevista, com les anteriors, per diverses etapes. La primera serà l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, al juliol de 2017 (estarà a punt per a finals d’aquest any), una norma que les forces secessionistes presenten gairebé com una declaració de facto d’independència.

A continuació, se celebrarà el referèndum vinculant sobre la secessió de Catalunya, «com a molt tard» al setembre de 2017, i «amb una pregunta clara i de resposta binària». Puigdemont va proposar la setmana passada: «Vol que Catalunya sigui un Estat independent?». La CUP es va decantar per una altra pregunta: «Vol que Catalunya esdevingui una república independent, sí o no?». En cas que l’opció independentista aconsegueixi més del 50% dels vots –Junts pel Sí i la CUP consideren que no caldria una participació mínima, com van establir Londres i Edimburg per al cas escocès–, la Cambra proclamarà la república catalana. Dintre dels sis mesos després de la consulta sobiranista se celebrarien eleccions constituents, de forma que, com a molt tard, la Cambra catalana es renovarà al març de 2018. Això, sempre que la CUP aprovi dintre de les properes setmanes els Pressupostos de 2017 i no obligui el president a avançar els comicis.

Després de les eleccions constituents, la Cambra elaboraria una Carta Magna, que hauria de ser validada en referèndum, i amb posterioritat es tornarien a convocar nous comicis en el marc de l’hipotètic i nounat Estat català.

Aquest és el nou full de ruta dels independentistes que compta amb la majoria absoluta del Parlament autonòmic. Els vots a favor no arriben, però, als dos terços de la Cambra com volia Puigdemont. Catalunya Sí Que Es Pot no va donar suport a la via que proposen Junts pel Sí i la CUP, entre d’altres raons pel seu caràcter unilateral. La coalició està a favor del dret d’autodeterminació, però aposta per una consulta acordada.

Puigdemont i els antisistema, en canvi, es van comprometre que la votació tingui lloc fins i tot «en absència d’acord polític amb el Govern de l’Estat espanyol».

En qualsevol cas, la fórmula que va proposar la confluènciad’esquerres –una consulta que «compti en la seva convocatòria, formulació i organització, amb les màximes garanties d’inclusió, que busqui el reconeixement previ de la Unió Europea i la comunitat internacional, i impulsi les iniciatives polítiques i parlamentàries necessàries davant l’Estat espanyol»–, va obtenir un vot més que la de Junts pel Sí i la CUP. En aquest cas, Junts pel Sí va donar suport les dues propostes, la que plantejava amb la CUP i la de Catalunya Sí Que Es Pot.