Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Catalunya registra el doble de temptatives de suïcidi en un any

Fa 12 mesos de la implantació del Codi Risc Suïcidi amb què Salut detecta els casos i en fa seguiment a tot el territori

Europa Press

Whatsapp
Familiars i amics han d’aconsellar a les persones en qui detectin conductes suïcides que vagin al metge. Foto: DT

Familiars i amics han d’aconsellar a les persones en qui detectin conductes suïcides que vagin al metge. Foto: DT

Catalunya ha registrat 6.388 temptatives de suïcidi (realitzades per 5.721 persones) en complir-se un any de la total implantació al territori del Codi Risc Suïcidi (CRS), la qual cosa suposa gairebé el doble que en el període de desplegament 2014-2016, quan es van notificar 3.500 intents. 

Són dades de la Conselleria de Salut sobre el CRS, un instrument pioner que detecta casos de risc i en fa un seguiment telefònic proactiu i també presencial a través del metge de família. 
El cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital del Mar i un dels impulsors del CRS, Víctor Pérez, ha explicat que l’augment dels casos de temptativa en un any respon al desplegament total del programa  al gener de 2016. Víctor Pérez ha afegit que caldrà que el CRS estigui tres anys en funcionament per poder avaluar convenientment la seva eficàcia. 

Celebrà Víctor Pérez, això sí, que des que es va engegar el CRS, «ha millorat la sensibilització del sistema sanitari», especialment dels metges d’urgència i de capçalera, i destacà que és important que la societat també es conscienciï i, quan detecti risc en una persona propera, li recomani anar al metge. «La gent acostuma a dir coses com ‘no diguis ximpleries, anem a prendre una cervesa’, però hauria d’aconsellar a aquestes persones que anessin al metge de capçalera». Víctor Pérez remarcà que el 80% de les persones que han intentat llevar-se la vida pateixen una malaltia mental, com una depressió, o una addicció a l’alcohol. 

Explicà que entre el 25% i el 30% dels afectats que tenen un primer contacte amb el CRS descarten després rebre assistència mèdica o diuen que ja han solucionat el seu problema perquè visiten un psiquiatre o psicòleg privat.  

Els experts advoquen per la conscienciació de la ciutadania i per donar un paper clau al metge de família

La presidenta de l’associació Després del Suïcidi-Associació de Supervivents (DSAS), Cecília Borràs, elogià el fet que el CRS «s’està convertint en l’instrument més fi per a la detecció de les temptatives», la qual cosa permet actuar molt més en un segon intent, quan el risc encara és més gran, per la qual cosa es poden salvar vides. 

El director de Salut Mental de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Diego José Palao, destacà que el paper del metge de família és «essencial» per millorar la prevenció de les conductes suïcides en general, i ressaltà que el CRS estudia la seva participació en la detecció inicial i en la col·laboració en el seguiment. 

Alfabetització sanitària

Remarcà el doctor Diego José Palao la importància de l’‘alfabetització sanitària’ com a repte pendent. «En l’àmbit social, s’ha de considerar el suïcidi com un símptoma d’un trastorn, d’una malaltia tractable. El suïcidi es considera un problema de feblesa individual i no ho és», diu. 
Sobre l’impacte de sèries com Thirteen Reasons Why, Diego José Palao creu que pot ajudar «desestigmatizar» i a parlar-ne més, encara que advertí de la culpabilització dels companys de l’adolescent protagonista que es lleva la vida. Cecília Borràs no la veu aconsellable per a menors sense l’acompanyament d’un adult.

Temas

Comentarios

Lea También