El Nobel de la Pau reivindica l’abolició de les armes nuclears

La Campanya per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, per les seves sigles en anglès) ha estat distingida enguany amb el premi Nobel de la Pau. L’ICAN és una coalició global que treballa per pressionar els seus respectius governs amb l’objectiu que s’adhereixin al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, aprovat el juliol passat per l’ONU. Cap dels països amb armament nuclear l’ha signat i només entrarà en vigor quan el ratifiquin formalment 50 membres. Fins al moment, només Guyana, El Vaticà i Tailàndia ho han fet. Del total de 17.000 caps nuclears al món, Rússia lidera la llista (8.500), seguida dels EUA (7.700). 

El Nobel de la pau a l’ICAN arriba en un moment d’escalada de les amenaces nuclears entre Corea del Nord i els Estats Units. Els EUA són l’únic país que ha fet servir armament nuclear en una guerra. Va ser durant la II Guerra Mundial a les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki. Les esteles de destrucció, mort i contaminació per radiació serveixen avui en dia de testimoni macabre de les conseqüències que l’ús d’armes nuclears té sobre la població. 

Un dels motius que va portar al Comitè dels Nobel a atorgar-lo a l’ICAN ha estat «l’enfocament cap a les catastròfiques conseqüències humanitàries» que l’ús d’armes nuclears comportaria. Prenent com a mostra la bomba atòmica llençada sobre Hiroshima, els científics han extrapolat els efectes que això tindria en altres ciutats més poblades. D’entrada, l’explosió que genera la bomba atòmica provoca una onada de calor i radiació que destrueix tot en un ampli radi al seu voltant. L’onada expansiva genera lesions de pulmó, hemorràgies internes a més a més de greus cremades. Les temperatures són tan altes que els edificis es fonen i fins i tot les persones resguardades a refugis antinuclears soterrats respirarien un aire enverinat. 

Un planeta inhabitable

Segons dades de l’ICAN, una guerra nuclear en què es fessin servir 100 caps nuclears, el que representa un 5% de les provisions mundials, transformaria el planeta en inhabitable. Pertorbaria el clima global de tal manera que els efectes per a l’agricultura serien letals. Com a conseqüència més d’un bilió de persones estarien en risc de fam severa. Per acabar de dibuixar aquest escenari dantesc, la resposta humanitària seria impracticable pel col·lapse dels sistemes de comunicació, de transport i dels mateixos hospitals.