Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre genera més de 490 llocs de treball

Així ho constata el projecte de recerca Impacte econòmic i social dels espais naturals a Catalunya que revela que els espais naturals analitzats, setze en total, generen 192 milions d´euros anuals
Whatsapp
D´esquerra a dreta: Maià Martí, gerent del Parc de Collserola Santi Vila, conseller de Territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Jaume Giró, director general de la Fundacio Bancaria La Caixa Miguel Hernánd

D´esquerra a dreta: Maià Martí, gerent del Parc de Collserola Santi Vila, conseller de Territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya Jaume Giró, director general de la Fundacio Bancaria La Caixa Miguel Hernánd

Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, i Miguel Hernández, gerent de Medi Ambient de l’Institut Cerdà, han presentat avui, al Parc Natural de Collserola, els resultats del projecte de recerca Impacte econòmic i social dels espais naturals protegits a Catalunya, que duu a terme una anàlisi de l’activitat econòmica i social que generen 16 espais naturals protegits catalans, entre ells el Parc Natural del Delta de l'Ebre, que dóna una ocupació total de 493 persones.

L’objectiu principal de l’estudi és posar en valor l’impacte econòmic i social dels espais naturals protegits a Catalunya. Amb aquesta finalitat, s’han analitzat 16 d’aquests espais. Per fer l’estimació dels ingressos associats a les diferents activitats de serveis, s’han utilitzat les memòries dels mateixos espais, així com dades de la Generalitat de Catalunya i enquestes presencials a més de 5.800 persones.

 

Més de 5.100 llocs de treball i 192 milions d’euros d’aportació socioeconòmica

L’estudi conclou que els espais naturals analitzats generen 192 milions d’euros anuals en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (83 %), a la gestió dels mateixos espais (9 %) i a activitats agrícoles (8 %).

Pel que fa a l’ocupació, segons dades de l’any 2013, el conjunt d’espais naturals va generar 5.110 llocs de treball (3.909 empleats en el sector serveis, 727 en la gestió dels espais i 473 en les activitats agrícoles).

A més, per cada euro que s’inverteix en la gestió, se’n generen 8,8 en forma de valor afegit brut. Tot i això, el nivell de recursos econòmics i humans disponibles per als diferents òrgans gestors varia en cada cas. Els dos espais amb millor finançament són els dos parcs que compten amb la intervenció activa de la Diputació de Barcelona. Si es deixen de banda aquests espais, la figura del parc nacional disposa de més recursos que els parcs naturals, i aquests, al seu torn, en tenen més que la resta d’espais protegits.

 

Sector primari: productes vinculats a la marca «espai natural»

De l’estudi es desprèn que, des dels òrgans gestors (en els casos en què n’hi ha), s’ha impulsat el manteniment de l’activitat productiva a través d’ajudes econòmiques directes o a través d’actuacions de manteniment de les infraestructures agrícoles o ramaderes dutes a terme per les brigades de manteniment dels espais naturals. A més, els espais protegits tenen accés a ajudes en el marc de la política agrària comunitària. Respecte dels productes obtinguts a partir de les primeres matèries dels parcs estudiats, aquests es beneficien de poder utilitzar una marca vinculada a un espai natural i, per tant, associada a la idea de qualitat.

 

Sector serveis: més de 180 milions d’euros anuals

Tal com afirma l’estudi, els ingressos del sector serveis arriben als 181,5 milions d’euros anuals. Els valors naturals, paisatgístics i culturals representen un factor decisiu per atreure visitants. L’existència d’òrgans gestors fa que el potencial d’atracció sigui més elevat als espais naturals de protecció especial, ja que els ens gestors hi impulsen una sèrie de productes turístics com ara rutes, espais d’interpretació, fires i esdeveniments, tant en solitari com en col·laboració amb altres actors del territori. A més, els darrers anys s’ha apostat per la diversificació dels continguts turístics i per la generació de nous productes orientats a una demanda més especialitzada, amb l’objectiu de desestacionalitzar l’afluència de visitants.

 

Economia del coneixement: impuls de la investigació

La utilització del coneixement en forma d’informació per crear un valor afegit més gran inclou l’educació, la investigació, el desenvolupament i un ús més ampli de la informàtica i les telecomunicacions.

 

Economia social: oportunitats laborals per a persones en risc d’exclusió

Pel que fa a la mateixa gestió, activitats com ara la restauració de boscos afectats per incendis i els treballs de recuperació d’hàbitats tenen el suport econòmic de l’Obra Social ”la Caixa” i donen oportunitats laborals a persones en risc d’exclusió social. Aquestes activitats suposen una part important de l’economia generada al voltant de la gestió dels espais naturals.

L’estudi permet disposar de dades útils per a la gestió i la planificació d’aquests espais, així com per a l’impuls d’estratègies de reactivació i millora econòmica del territori vinculades a la protecció del patrimoni natural. Des de fa deu anys, l’Obra Social ”la Caixa” contribueix a la conservació dels espais naturals protegits, tot afavorint la reinserció social i laboral de col·lectius en risc d’exclusió social i potenciant el teixit econòmic i laboral dels municipis que integren aquests espais.

 

Temas

  • ECONOMÍA

Comentarios

Lea También