Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El TC declara inconstitucional el nucli de la Llei de consultes i la convocatòria del 9-N original

Els magistrats acorden les dues sentències per unanimitat després d'una reunió de 45 minuts
Whatsapp
El TC declara inconstitucional el nucli de la Llei de consultes i la convocatòria del 9-N original

El TC declara inconstitucional el nucli de la Llei de consultes i la convocatòria del 9-N original

A només quatre dies que expiri el termini de cinc mesos de suspensió temporal, el ple del Tribunal Constitucional ha acordat aquest dimecres declarar inconstitucionals, i per tant nuls, la convocatòria del 9-N original i dos preceptes de la Llei de consultes no referendàries. Ho ha fet per unanimitat, i ha posat fi a un procés que l'executiu de Mariano Rajoy va iniciar el 29 de setembre del 2014 quan va presentar els dos recursos i va forçar la suspensió dels textos. Els ponents de les dues sentències són el conservador Pedro González -Trevijano (Llei de consultes), i el progressista Juan Antonio Xiol (convocatòria del 9-N), que han acordat en les últimes jornades la resposta conjunta.

 

Han comunicat la seva decisió dsprés d'una reunió de només 45 minuts que havia estat convocada d manera extraordinària, perquè aquesta setmana no constava cap ple al calendari del TC. La reuniño ha començat a les 11.15 minuts i segons fonts del TC ha acabat prop de les 12.

 

Els magistrats declaren nul·la la convocatòria i suspenen dos preceptes de la Llei de consultes no referendàries de l'article 3, que defineix la modalitat de consulta i estipula que poden ser d'àmbit "nacional" si es refereixen a tot el territori de Catalunya, o local, així com de caràcter general o sectorial.

 

Han adoptat la decisió perquè entenen que les consultes de caràcter "general" permeten convocar un cos electoral i són, en realitat, referèndums que, en cas de ser convocats pel govern autonòmic, haurien de comptar amb un permís exprés i previ del govern espanyol.

 

A més, entenen que les consultes no poden superar les competències que tenen assignades les comunitats autònomes i els parlaments regionals, i consideren que la convocatòria del 9-N tenia com a objectiu celebrar un autèntic referèndum sobre una qüestió que afecta la integritat territorial de l'Estat, fet contradiu la Constitució i sobrepassa, al seu criteri, les competències d'una comunitat autònoma.

 

En canvi, el Constitucional no qüestiona les consultes sectorials que consten al mateix article 3 de la Llei, perquè segons els magistrats sí que s'adeqüen a les competències de les comunitats autònomes.

 

Atenen d'aquesta manera parcialment el fons del recurs del govern espanyol, que es dirigia contra tot el títol II de la Llei de consultes, les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final primera. Segons l'executiu espanyol, la Llei de consultes permetia processos que "constitueixen materialment un autèntic referèndum" quan aquesta potestat per convocar referèndums "correspon exclusivament a l'Estat".

 

Pel que fa a la convocatòria del 9-N original, l'Estat adduïa motius de caràcter competencial i assegurava que atemptava "contra l'atribució de la sobirania nacional, que correspon al poble espanyol, i davant la indissoluble unitat de la nació espanyola".

 

Han adoptat la decisió després de setmanes de trobades i d'una reunió que ha servit per acabar de tancar els serrells de les sentències, especialment sobre l'abast de la declaració d'inconstitucionalitat de la Llei de consultes no referendàries.

 

El Constitucional avala d'aquesta manera la via judicial que va adoptar l'executiu espanyol per provar d'aturar el procés sobiranista a Catalunya, que amb aquests dos recursos va intensificar el conflicte jurídic entre els dos governs.

 

L'acceptació a tràmit d'aquests recursos al setembre del 2014 -i la seva suspensió automàtica en aplicació de l'article 161.2 de la Constitució- va forçar el president de la Generalitat a activar el 9-N alternatiu -que també va ser impugnat però es va acabar celebrant- i va obrir un procés que s'ha saldat amb la imputació d'Artur Mas, la renúncia del fiscal general de l'Estat Eduardo Torres-Dulce, i un agreujament del conflicte entre Catalunya i l'Estat.

 

Els magistrats han estudiat els recursos de 36 i 94 pàgines, que el govern espanyol els va fer arribar dos dies després que el Parlament aprovés la Llei de consultes el 26 de setembre, i que el president de la Generalitat, Artur Mas, convoqués la consulta el 27 de setembre.

 

En només 24 hores, l'executiu espanyol va activar tres institucions: El consell d'Estat, que es va reunir d'urgència per emetre dos dictàmens favorables als recursos, el consell de ministres, que els va aprovar també en una reunió de caràcter extraordinari, i el mateix TC, que els va acceptar a tràmit en un ple també extraordinari i urgent que va donar peu a la suspensió temporal.

 

Abans de dictar sentència sobre la Llei de consultes, a l'octubre de l'any passat, el TC va rebutjar les recusacions que el Parlament havia presentat contra el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, i el ponent de la sentència, Andrés González-Trevijano, per "manca d'imparcialitat", ja que el primer havia estat militant del PP i el segon havia expressat la seva animadversió vers el nacionalisme català en diversos articles. Contràriament al criteri que s'havia seguit amb Pérez Tremps pel què fa a la sentència de l'Estatut, aleshores va dir que "cap magistrat pot ser desqualificat per les seves idees".

 

La resolució crea jurisprudència abans que el TC resolgui un altre recurs de l'executiu espanyol: el que l'advocat de l'Estat va presentar contra el 9-N alternatiu, el que es va acabar celebrant.

 

Els magistrats van admetre a tràmit l'escrit de l'advocat de l'Estat el 4 de novembre, que adduïa que el procés participatiu era un referèndum encobert i un frau de llei, i van dictar la suspensió cautelar del 9-N alternatiu durant cinc mesos.

 

També està pendent de resoldre el recurs que el govern de Zapatero va presentar contra la Llei de consultes del 2010, del què és ponent el magistrat Luis Ortega.

 

Un tribunal amb majoria conservadora

 

El TC, presidit per l'exmilitant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora de set magistrats contra cinc del sector progressista. Pérez de los Cobos, que al seu llibre 'Parva memoria' criticava "l'onanisme de la política catalana" i afirmava que el nacionalisme és "l'única ideologia capaç de seguir produint malsons", lidera el sector que conformen els també conservadors Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas. Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.

 

Al sector progressista hi figuren Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juam Antonio Xiol Ríos, Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que va anul·lar la declaració de sobirania del Parlament, i la catalana Encarna Roca.

Temas

  • CATALUNYA

Comentarios

Lea También