Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

El TSJC admet a tràmit les querelles contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N

La Sala Civil i Penal rebutja les querelles i denúncies contra altres càrrecs públics i se centra només en la "presumpta desobediència" a la resolució del TC
Whatsapp
Mas mostra el sobre amb la papereta a dins abans de votar. Foto: ACN

Mas mostra el sobre amb la papereta a dins abans de votar. Foto: ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit aquest dilluns al migdia admetre a tràmit totes les querelles i denúncies presentades contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, "vinculades als fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014". El ple de la Sala Civil i Penal del TSJC ha acordat, per majoria, rebutjar les denúncies i querelles contra altres càrrecs públics.

 

En una reunió de més de quatre hores, els sis magistrats de la sala han acordat, per majoria, investigar "els fets relatius a la presumpta desobediència" a la resolució del TC "així com tots aquells fets que, de manera directa o indirecta, hi estiguin relacionats".

 

De les set querelles i 25 denúncies presentades, només s'han acceptat total o parcialment les referents a aquests fets i als tres alts càrrecs de la Generalitat. Així, s'han rebutjat les dirigides contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, els consellers d'Interior i Presidència, Ramon Espadaler i Francesc Homs respectivament, els membres de la mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Corominas, Josep Rull i David Companyon, i el líder d'ERC Oriol Junqueras.

 

El ple també ha acordat acumular totes les querelles i denúncies admeses a tràmit en una de sola, en concret la més antiga, la presentada pel sindicat ultradretà Manos Limpias. Per això, el cas l'instruirà el magistrat Josep Manel Abril. Totes les resolucions es notificaran als querellants i als querellats a partir del 8 de gener.

 

Totes les denúncies i querelles, inclosa la de la fiscalia, s'havien anat repartint entre els diversos magistrats perquè decidissin si s'admetien a tràmit o no. En tots els casos, excepte en la querella de la fiscalia, es va demanar al ministeri públic que es posicionés, però la fiscalia volia esperar la decisió del TSJC sobre la seva pròpia querella. Per superar aquesta espera i evitar decisions divergents en casos similars, el president de l'alt tribunal català, Miguel Ángel Gimeno, va decidir que fos la sala sencera qui admetés a tràmit o no de les denúncies i querelles.

 

Ja abans del mateix 9-N es van presentar querelles i denúncies de particulars i organitzacions contra Mas i altres càrrecs públics pels preparatius de la consulta inicialment prevista i finalment el procés participatiu, acusant-los principalment dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Els escrits acusaven als polítics de saltar-se la suspensió decretada pel Tribunal Constitucional, però alguns també els acusaven de sedició o coaccions. El mateix 9 de novembre es van presentar desenes de denúncies en jutjats de guàrdia de tot Catalunya, algunes de les quals també apuntaven contra els directors d'institut o els funcionaris que havien permès l'obertura dels punts de votació. Durant el cap de setmana, la fiscalia havia demanat als Mossos informació sobre el procés, però alhora va oposar-se a qualsevol mesura cautelar per retirar les urnes dels col·legis electorals.

 

Després del diumenge de votacions, les mirades es van posar sobre el ministeri públic. Tot i que semblava que en pocs dies es presentaria la querella, les reticències i diferències de criteri sobre els possibles querellats i els delictes que se'ls atribuirien per part d'alguns membres de la Fiscalia Superior de Catalunya van fer que emetessin un informe contrari a la presentació del text. No obstant això, el fiscal general de l'estat d'aleshores, Eduardo Torres-Dulce, va convocar una junta de fiscals de sala i gairebé per unanimitat van ordenar presentar la querella, que finalment va ser formalitzada el divendres 21 de novembre contra Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions.

 

Aquest dilluns el TSJC ha admès a tràmit la querella de la fiscalia i parcial o totalment altres querelles i denúncies, sempre que es dirigissin contra Mas, Ortega i Rigau i fossin per la suposada desobediència a la resolució del TC que el 4 de novembre va suspendre cautelarment la celebració del procés participatiu del 9-N, convocatòria alternativa que la Generalitat va tirar endavant després que el TC setmanes abans suspengués la consulta formal convocada inicialment.

Temas

Comentarios

Lea También