El crim de dos agents rurals obre el debat sobre el control d'armes

L’homicidi de dos agents rurals al vedat d’Aspa (Segrià) per un caçador sense el permís vigent per usar la seva escopeta ha obert un debat sobre els controls a les persones amb llicència per utilitzar armes de foc, i fins i tot sobre l’activitat mateixa de la caça, per part d’entitats ecologistes.

Durant el dia d’ahir van seguir les mostres de dol i de solidaritat amb el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat, després que el dissabte el caçador Ismael Rodríguez, de 28 anys, disparés al cap dels dos agents quan li van requerir que mostrés la documentació que l’autoritzava a portar una escopeta de cartutxos.

Desenes de veïns d’Alcoletge (Segrià) van mantenir ahir el migdia un minut de silenci davant l’ajuntament en senyal de dol per l’homicidi dels dos agents, un dels quals, David Iglesias, de 39 anys, era veí de la població.

Avui al migdia s’han convocat també concentracions de dol davant l’ajuntament de Lleida, on residia l’altre agent, Xavier Ribes, el de Vacarisses (Vallès Occidental), d’on és veí l’homicida, i a totes les seus de CCOO, sindicat al qual pertanyien els morts.

La Federació Catalana de Caça convocava també els caçadors catalans a sumar-se als minuts de silenci en repulsa per l’assassinat de dos agents rurals i a suspendre les caceres previstes per avui al territori de Catalunya.

El funeral per les dues víctimes se celebrarà avui a la tarda a l’església de Sant Llorenç de la capital lleidatana, acte al qual assistiran el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret.

En la seva declaració davant els Mossos d’Esquadra, el caçador va manifestar que no sabia per què va disparar contra els agents rurals i va assegurar que no recordava res del que va succeir.

Segons va informar la Cadena Ser, que va tenir accés a la declaració del caçador, Ismael Rodríguez va assenyalar que va haver de buidar l’escopeta en «un acte instintiu, no voluntari» i que no recordava ni haver apuntat els agents ni què li va passar pel cap per disparar la seva arma.

L’únic que recordava el caçador, segons la seva declaració, és que els agents rurals el van saludar amb un «bon dia» i que li van demanar que descarregués l’arma, moment a partir del qual va dir no recordar la seva reacció.

Al mig de la consternació que ha produït pel crim dels dos agents, s’ha obert un debat sobre els controls als quals han de sotmetre’s les persones autoritzades a portar armes i les competències dels cossos policials encarregats d’això. Així, el conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, reivindicava que els Mossos d’Esquadra tinguin competències sobre tinença d’armes i explosius, que actualment corresponen a la Guàrdia Civil.

Jané va afirmar, en declaracions a RAC1, que la Guàrdia Civil «ha de fer la seva feina de comprovar que les persones que tenen llicència d’armes les poden tenir, i per a això hi ha una sèrie de proves que en teoria i sobre el paper s’han de fer». El conseller va admetre la dificultat de preveure un fet violent com l’ocorregut, però sí que «es pot evitar que gent així pugui tenir permís d’armes».

«Hem de tenir uns protocols capaços de detectar que estem davant persones que actuen amb violència, que tenen inestabilitat i que per tant no poden tenir la responsabilitat de tenir una arma», va afirmar Jané, que va advertir que no cal criminalitzar el col·lectiu de caçadors pel que ha fet un d’ells.

De la seva banda, el sindicat UGT va sol·licitar «replantejar» els protocols d’actuació i seguretat del Cos d’Agents Rurals i va indicar que seguiran treballant perquè «ara, més que mai, la seguretat al lloc de treball dels agents rurals no estigui a l’atzar de persones agressives i incíviques».

Al seu torn, Ecologistes en Acció reclamava una «profunda revisió» de la legislació de caça amb la finalitat de limitar la caça a llocs i ocasions en què sigui «realment necessària».