Els Verds aconsegueixen les firmes per crear una comissió d'investigació a l'Eurocambra sobre l'escàndol LuxLeaks

El grup dels Verds-Aliança Lliure Europea ha aconseguit la firma de 194 eurodiputats per impulsar una comissió d'investigació sobre l'escàndol de frau fiscal a Luxemburg, conegut com a LuxLeaks. Amb les signatures d'un 25% dels eurodiputats, el grup pot presentar la petició a la conferència de presidents, que haurà de decidir si permet que la creació de la comissió es voti al plenari. "Cap representat del PP ni del PSOE han volgut firmar", ha denunciat l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun. L'escàndol del 'Lux Leaks' afecta directament al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, president a Luxemburg durant gairebé 20 anys.

En una roda de premsa a Estrasburg per anunciar l'assoliment de les signatures, el co-president dels Verds-ALE Philippe Lamberts, ha admès que són "minoria" a la conferència de presidents on s'ha d'acceptar que la mesura tiri endavant, però que, tot i això, seria políticament escandalós que altres formacions ho bloquegessin.

"Si jo fos Pitella o Verhofstadt, m'ho pensaria dues o tres vegades abans d'oposar-me a una investigació sobre aquest gran escàndol", ha dit Lamberts, en referència als presidents dels social demòcrates i els liberals. De fet, en un comunicat, Guy Verhofstadt ha indicat que no té "cap problema" amb la creació d'una comissió d'investigació.

Segons Lamberts, l'objectiu de la comissió d'investigació no és fer caure Jean-Claude Juncker. "El nostre enemic no és Juncker, sinó el frau i l'evasió fiscal", ha dit el polític Verd, representant belga. En aquest sentit, ha alertat que també hi ha dubtes sobre els pactes amb grans empreses que haurien fet "Holanda i Irlanda", i que noms com els del president de l'Eurogrup, Jeroen Djsselbloem, o el del propi líder dels liberals, Guy Verhofstadt, també poden quedar esquitxats per aquestes pràctiques.

Els Verds han aconseguit signatures d'eurodiputats de tots els grups polítics, inclosos alguns de la CDU de Merkel. "Amb tants suports de tots els grups, la gran coalició no podrà aturar la creació de la comissió d'investigació", ha assenyalat Ernest Urtasun, que considera que la mesura és "molt més ambiciosa" que l'informe que havien impulsat els partits de la gran coalició a l'Eurocambra: populars, social demòcrates i liberals.

Si s'aprova, la comissió tindrà 12 mesos per investigar l'escàndol LuxLeaks, el que podria obligar a Juncker a tornar a comparèixer. Segons han explicat els Verds, una comissió d'investigació, a més, té el dret d'accedir a documentació, i això és molt important per aclarir què va passar. "Necessitem una resposta contundent de la UE davant d'un escàndol que afecta el propi president de la CE", ha dit Urtasun.

L'escàndol 'LuxLeaks'

El passat 6 de novembre es va fer pública una informació del Consorci Nacional de Periodistes d'Investigació que revelava que Luxemburg hauria atorgat acords fiscals a determinades empreses perquè poguessin pagar menys impostos. Aquestes ajudes, firmades entre el 2002 i el 2010, coincideixen amb el període en què Juncker va ser primer ministre d'aquest país (del 1995 al 2013) i afavoreixen a 340 empreses com Amazon, Ikea, Fiat, Pepsi o Apple. La investigació periodística, basada en l'anàlisi de 28.000 documents confidencials, estableix que Luxemburg hauria ajudat les multinacionals a desviar els seus beneficis a aquest país, on podrien pagar impostos per sota de l'1%, enlloc de tributar-los en altres estats.

Arran de l'escàndol, Jean-Claude Juncker va comparèixer el novembre davant de l'Eurocambra, i va superar una moció de censura presentada pels grups euroescèptics del parlament. Amb tot, els partits d'Esquerra i els Verds han reclamat des d'aleshores la creació d'una comissió d'investigació que aclareixi quin tipus de pactes fiscals fan els països de la UE amb les grans multinacionals, i examini, també, el rol de Juncker i altres polítics en aquests acords.