El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Els tenidors d’habitatges, com bancs, fons d’inversió o de capital risc, hauran d’oferir un lloguer social a persones o famílies que portin més de sis mesos ocupant un habitatge sense contracte i que estiguin en situació de vulnerabilitat acreditada abans d’iniciar una demanda judicial.
El decret llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge aprovat ahir pel Govern inclou el lloguer social obligatori, amb una durada de fins a set anys, per a persones que acreditin una situació de vulnerabilitat i se’ls acabi el contracte de lloguer, estiguin afectats per processos de desnonaments o portin més de sis mesos ocupant un habitatge en el moment d’entrada en vigor del decret.
Com a novetat, el decret també inclou entre els grans tenidors d’habitatge els particulars que tinguin més de 15 habitatges en propietat, cosa que permetrà la Generalitat expropiar, com la resta de grans tenidors, els pisos que estiguin més de dos any buits per el 50% del seu valor.
No obstant això, aquestes persones físiques no hauran d’oferir lloguer social en el cas de pisos ocupats.
El conseller de Territori, Damià Calvet, va explicar que el 2018 es van realitzar uns 13.900 desnonaments a Catalunya, un 4,8% més que l’any anterior, i que en els dos primers trimestres d’aquest any la xifra ha sobrepassat els 6.900.
Calvet va presentar aquest nou decret com un «pla de xoc» que pretén combatre les situacions d’emergència residencial, augmentar el nombre d’habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus dels lloguers en habitatges privats.
La Generalitat ja va aprovar un decret de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge al març d’aquest any però, en no comptar amb els suports necessaris per aprovar-lo al Parlament, el govern català va optar per retirar-lo.
En la línia de crear condicions per augmentar el parc d’habitatges, el sòl d’equipaments admetrà construir allotjament temporal per atendre famílies en situació d’emergència.
També s’implementen eines per considerar com desocupats els edificis en obres inacabades i es podran mobilitzar per generar més habitatges assequibles.
Les administracions tindran més oportunitats per comprar habitatges via tempteig i retracte per destinar-los a lloguer assequible i, a més, la Generalitat podrà aplicar-lo en segones i terceres transmissions d’habitatges anteriorment comprats a grans tenidors.
Per tal d’ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer, els ajuntaments hauran de fer, abans d’un any, un inventari de tot el sòl de titularitat municipal i una programació del seu desenvolupament, en dos anys.
La Generalitat aprovarà abans d’un any el Pla Territorial Sectorial d’habitatge i permetrà reservar per a habitatge protegit un mínim del 50% en sòl urbanitzable i d’un 40% en sòl urbà no consolidat en municipis de demanda residencial forta i acreditada.
Nou model d’habitatge protegit
A més, el decret també defineix un nou model d’habitatge de protecció oficial que, en el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, ha d’establir un mòdul únic, que fixarà el preu màxim de venda i renda de l’habitatge protegit, fet que la Generalitat creu que animarà els promotors a construir aquest tipus d’habitatges.
El decret també inclou mesures per propiciar una moderació dels preus de lloguer dels habitatges de mercat lliure a través de l’Índex de Referència del preu del lloguer, que informa sobre la mitjana del preu del lloguer d’un habitatge de característiques similars a la mateixa zona.
