‘Els terroristes saben més de nosaltres, que nosaltres d’ells’

Tomàs Alcoverro és corresponsal a l’Orient Mitjà de 'La Vanguardia'. Acaba de publicar ‘¿Por qué Damasco? Estampas de un mundo árabe que se desvanece’ (Diëresis)

04 junio 2017 15:01 | Actualizado a 24 noviembre 2017 19:57
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Tomàs Alcoverro i Muntané va néixer a Barcelona el 1940. Els seus pares són de Gandesa. És el corresponsal a l’Orient Mitjà més veterà i més admirat. Ha signat més de 8.000 cròniques; en la seva darrera etapa, a ‘La Vanguàrdia’. Acaba de publicar ‘¿Por qué Damasco? Estampas de un mundo árabe que se desvanece’ (Diëresis)

 

- «A l’Orient Mitjà el pitjor està per arribar». Per què ho diu, això, al seu darrer llibre ‘¿Por qué Damasco?’

- Ho he escrit, efectivament. Ho penso jo i ho pensa molta gent. Penso que encara que als membres del Daeix els aniquilessin completament, ells es podrien venjar d’una manera molt fàcil incendiant tot el món amb actes terroristes.

- Com el de Manchester?

- Demostren que en qualsevol moment poden actuar.

- El seu llibre porta com a subtítol ‘Estampas de un mundo árabe que se desvanece’. Per què s’esvaeix?

- Perquè la situació política és cada dia més terrible. No és gens difícil que, una vegada la batalla militar contra el Daeix acabi, que acabarà algun dia, comenci una guerra ideològica que, al meu entendre, serà molt més difícil de guanyar. 

- Per què serà més difícil aquesta guerra ideològica?

- Entre altres coses, perquè nosaltres, Occident, no estem massa motivats a jugar-nos-la. 

- Occident segueix esperant que algú altre li tregui les castanyes del foc?

- Jo crec que sí. En la seva novel·la Submissió que m’ha agradat tant, Michel Houellebecq diu que, a l’hora de la veritat, els europeus no fem massa esforços per defensar els nostres valors; en el cas de França, els valors republicans. Aquesta indolència no és bona, perquè els altres la poden aprofitar.

- Vol dir que en el fons no som hipòcrites i certes situacions ja ens van bé, o simplement ens són igual?

- En el tema de Síria això és molt clar. Hi ha molta hipocresia, sí. La guerra no s’ha acabat, ni se sap quan s’acabarà, i hi ha molta gent que ja es freguen les mans pensant en el negoci que faran amb la reconstrucció.

Els europeus no fem massa esforços per defensar de veritat els nostres valors

- La dificultat de l’escenari que és l’Orient Mitjà és de debò tan gran, o s’ha magnificat perquè serveixi d’excusa per no implicar-s’hi? Hi ha voluntat real a Occident d’entendre l’Orient Mitjà?

- Objectivament l’escenari és molt complicat. Una mostra n’és la guerra a Síria. Té moltes cares: una oposició que vol una democràcia, contra una dictadura; el conflicte entre Iran i l’Aràbia Saudita; les lluites entre sunnites i xiïtes... I sumant tot això encara no ho explicaríem tot, i podríem dir que en l’origen hi ha la divisió de l’Orient Mitjà després de l’Imperi otomà, quan França i Anglaterra es van repartir aquests països... Són un munt de coses!

- Al llibre parla dels ‘criminals monarques’ saudites. Trump els ha proposat un acord basat en els ‘valors comuns’. Creu que n’hi pot haver, de valors comuns, amb l’Aràbia Saudita?

- El que hi ha són interessos comuns. I la por. Tothom tenim molta por.

- Són comparables el discurs d’Obama al món musulmà des del Caire el 2009, amb el que ha fet Trump des de Riad?

- Jo no crec en discursos. El discurs que va fer Obama, no el va complir. Jo no crec que Obama hagi fet una bona política a l’Orient Mitjà, de cap de les maneres. Crec que es va trencar l’statu quo de les dictadures anteriors, que servien per mantenir una situació que no era bona, però que permetia a la gent anar fent. 

Jo no crec que Obama hagi fet una bona política a l’Orient Mitjà, de cap manera

- Les primaveres àrabs van ser un fracàs?

- El resultat ha estat catastròfic. I el discurs d’Obama al Caire malauradament no es va portar a la pràctica, va quedar en paraules. L’Orient Mitjà és un cementiri de paraules, de promeses, de plans de pau... i continuarà sent-ho.

- Trump assegura que vol treballar per la pau. Quan vam estar més a prop d’aconseguir-la?
- Mai. 

- Mai?

- Al final de la guerra de l’Iraq, el 1991, es va fer a Madrid aquella conferència de la pau... Hi va haver una possibilitat, sí. L’Iraq havia perdut la guerra i es pensava en aquella idea dels EUA de democratitzar l’Orient Mitjà i fer la pau entre palestins i israelians. Però van començar les discussions i no es va arribar a res. Ara ningú ja no pretén res semblant. Si de cas, s’intenta posar pedaços.

- El president sirià Baixar al Assad és un mal menor?

- Representa una part important del país. Per als cristians, sobretot, que tenen por que els integristes els facin la vida encara més difícil. Controla les ciutats, que és on viuen més milions de sirians, i té la paella pel mànec. Les seves tropes han guanyat més terreny. Se l’ha de tenir en compte.

- La particular relació entre Trump i Putin podria ajudar a desencallar la situació a Síria? Tots dos estan d’acord a mantenir Al Assad...

- L’estratègia dels EUA a la regió és bastant clara: suport a Israel fins al final, i suport a l’Aràbia Saudita, a canvi de petroli, fins al final. I això no canviarà.

L’estratègia dels EUA és clara: suport a Israel i a l’Aràbia Saudita fins al final

- Per què diu vostè que els terroristes tenen una certa superioritat cultural?

- Perquè ells estan aquí entre nosaltres, de manera que coneixen, a més de la seva cultura, la nostra. Saben quina és la nostra forma de vida, les nostres pors, les nostres passions... De nosaltres ho saben tot. A l’inrevés no passa. Els terroristes ens coneixen millor a nosaltres que nosaltres a ells.

Hi ha una incultura enorme que és molt perillosa i que ens porta pel mal camí

- Cada cop que hi ha un atemptat ens fem les mateixes preguntes, oi?

- Exacte. Hi ha molta gent que no saben res del que significa ser àrab, de què és l’islam. Molta gent confonen àrab i musulmà. Hi ha una confusió enorme i una incultura enorme, que és molt perillosa i ens porta a nosaltres pel mal camí. A més, quan un es considera superior als altres, ja no fa l’esforç de dedicar-se a mirar què fa aquell altre... Aquí funcionem amb clixés i ja en tenim prou. No sabem res de res i a més a més ens agrada molt mirar-nos el melic.

- Al llibre vostè parla de Damasc com si la portés dintre del cor. És així?

- Sí. Damasc és una de les ciutats més antigues del món. Té una muntanya que, segons la llegenda, és on Caín va matar Abel. També és on es va produir la famosa conversió de sant Pau. Per la seva situació geogràfica, és al mig del món àrab, i té una identitat molt lligada al califat. És una ciutat amb un enorme pes a la història. La batalla de Damasc decidirà l’esdevenidor d’aquella part del món!

Comentarios
Multimedia Diari