'És poc eficaç que ens amenacin amb eleccions'

Anna Gabriel (Sallent de Llobregat, 1975) és una de les cares més conegudes de la CUP. La diputada per Barcelona va estar ahir a Tarragona per assistir a l’acte amb què la CUP va celebrar el seu primer any de presència al consistori. En l’acte van intervenir Gabriel i els dos regidors cupaires: Laia Estrada i Jordi Martí.

– Què tal el seu sentit de l’humor?

– Bé, bé.

– Li ho dic perquè amb la polèmica que s’ha muntat per les seves declaracions sobre ‘la tribu’, no sé si saludar-la amb un ‘jau!’ o un bona tarda.

– (Somriu). Si vol parlem de la tribu, però necessitaria quatre o cinc hores per explicar-ho bé.

– No tenim temps. Parlem d’alguna cosa més seriosa. La CUP s’oposa al projecte de BCN World. No creu que, si es portés a terme, es crearien uns llocs de treball tan necessaris avui dia?

– Si es fa la pregunta des d’aquesta perspectiva, sense altra consideració, la resposta és sí. Ha donat treball el boom immobiliari? Sí. Dóna feina la prostitució? Sí. Dóna feina la central nuclear d’Ascó? Sí...

– Però?

– Però no és responsable analitzar la feina sense altres consideracions de context. És cert que hi ha molt d’atur i nosaltres ho denunciem. Anem a l’arrel del problema: el propi sistema. Cal respondre amb mesures integrals, no amb projectes que no són beneficiosos per al territori.

– Quina seria la seva ‘aposta’ per a un territori com el nostre, turístic i amb un sector químic potent?

– Per construir un model alternatiu caldria deconstruir coses, però és difícil. És difícil revertir la pressió urbanística sobre el litoral. Però això no vol dir que puguem afegir més depredació del territori.

– La seva aposta econòmica per a Tarragona?

– Estem en un país que té una diversitat de fonts primàries interessantíssima, que no estan sent ateses. No s’atén la pesca, en una dinàmica de petita escala. Tampoc la pagesia. Al contrari, expulsem pagesos cada any. Hem desmantellat i deslocalitzat sectors fabrils.

– Serà un ‘no’ al projecte de BCN World condició perquè donin suport als pressupostos, com ja ho va ser per donar suport a la investidura?

– No es va recollir la nostra proposta perquè se segueix parlant del projecte. Ara ho hem tornat a posar sobre la taula, com altres projectes. Ja veurem si acaba sent una línia vermella o no.

– El president Puigdemont ha advertit que si la CUP no aprova el pressupost, prorrogarà el de 2015, la qual cosa seria ‘encara pitjor’.

– Si consideren que la pròrroga és possible és perquè creuen que els pressupostos no estan a l’altura, no ja del que demana la CUP, sinó a l’altura d’una legislatura que havia de ser excepcional. La lectura no és ‘estarem pitjor per culpa de la CUP que no ha aprovat els pressupostos’ sinó ‘ha fet el Govern els esforços perquè siguin uns pressupostos de canvi?’

– Posi un exemple d’en què hauria de consistir aquests pressupostos de ‘ruptura’.

– Que incloguessin els ingressos derivats de les taxes que va fixar la Generalitat i que ha suspès el Constitucional. I també explicitar partides que han de servir per construir estructures d’Estat. Que fossin uns pressupostos que el Constitucional voldria suspendre.

– La seva posició respecte als pressupostos pot provocar eleccions anticipades?

–En un procés de secessió, hi ha moltes altres coses importants a part dels pressupostos. L’últim favor que li fem al Procés és fer xantatge amb aquesta qüestió. Ja van massa vegades que s’amenaça amb eleccions.

– Se senten víctimes d’un xantatge?

– Més que víctimes d’un xantatge, estem acostumats per desgràcia que ens diguin què hem de fer i que si no ho fem s’anticiparan les eleccions. Ja és un instrument poc eficaç.

– Creu que el diàleg amb l’Estat és possible?

– No. Però no perquè jo sigui pessimista sinó perquè ho diuen els mateixos partits.

– Què li sembla l’absolució dels mossos jutjats pel ‘cas Quintana’ (vegeu pàg. 35)?

– Una vergonya, una vergonya. S’ha perdut l’oportunitat de dibuixar una policia responsable amb les víctimes que provoca.

– S’acusa la CUP de donar suport als violents que han causat els disturbis al barri de Gràcia, a Barcelona.

– El primer acte de violència ha estat el desallotjament. Allà hi havia un espai de vida, d’alternatives, d’ajuda mútua. Ho han buidatge per posar unes planxes de ferro a la porta. A més els operatius policials han estat absolutament desproporcionats, de càrregues amb preocupants dosis de brutalitat. Cal buscar alternatives i no militaritzar el barri.

– Donen suport als violents?

– La lectura de qui està o no al costat dels violents és una lectura molt reduccionista que no contribueix a solucionar el problema. Al contrari.

– Què li sembla que el govern de Xavier Trias (CiU) pagués el lloguer del local ocupat?

– El senyor Trias va comprar la pau social. Els mateix ocupants van ser els primers als quals els va disgustar que es paguessin 5.500 euros al mes de lloguer.