Estan bojos aquests castellers!

Per fi ja ha arribat el dia. Aquell dia amb el qual portes pensant des de fa dos anys (sí, dos anys perquè en acabar el Concurs del 2014, sé del cert que tu també et vas fer la pregunta: i com serà el concurs del 2016?).

Són dies de no parar de parlar de castells, de mirar les xarxes socials en acabar els assaigs per esbrinar quines proves han fet els teus rivals i fer les mil i una preguntes indiscretes a amics d’altres colles per intentar extreure la màxima informació possible.

De fet, l’altre dia parant l’orella de manera indiscreta, algú va fer la reflexió de com anirien les temporades si cada any féssim un concurs, cosa que em va fer pensar.

El calendari de les colles que actuen el diumenge, sobretot les de la zona tradicional, és molt exigent. Els castellers solen enfaixar-se als voltants del mes de març i desenfaixar-se per Tots Sants. Però durant aquests mesos, ells i elles gairebé es passen més hores als seus locals d’assaig que a la platja prenent el sol o a la muntanya.

Els anys de Concurs i els anys de no Concurs varien molt i sobretot per una vessant més psicològica. Sí que any a any totes les colles mantenen els seus calendaris amb les seves diades de màxims però, saber que has d’arribar a l’octubre encara amb les forces i les energies al cent per cent, sol ser una càrrega emocional afegida.

Però benvingudes aquestes càrregues! Perquè, pels bojos dels castells, el Concurs de Castells és el dia.

És el dia en què Tarragona es converteix en l’epicentre del món. És el dia en què les mirades d’aquells que no segueixen a diari l’activitat castellera estan pendents de la televisió. És el dia en què Catalunya es projecta al món mostrant uns valors de cohesió, unitat i força. És el dia de veure a totes les colles elevades als seus màxims exponents. És el dia en què s’ajunten més camises en una mateixa plaça. És el dia que es deix de banda la part més festiva i cultural dels castells i tothom va a competir per a ser els millors. I és el dia de superar-se i veure com tothom treu el millor de si mateix.

Pàgina en blanc

I sí, a dia d’avui ja gairebé no hi ha secrets i tots ens imaginem quins són els castells que portarà cada colla. Però això sí, ara mateix res està fet i tot el que sabem són simples hipòtesis.

Sense desmerèixer en cap moment l’edició del concurs de Torredembarra ni la del dissabte, la jornada del diumenge té quelcom que no es pot descriure en paraules (i no només per les construccions que les colles porten a plaça). Els nervis, l’ambient, el públic, els mitjans de comunicació, la graderia, els mosaics de colors, els càntics, els pares, els avis, els amics, els aficionats, etc., és el conjunt de tots els elements els que fan que el Concurs de diumenge sigui molt més que un concurs, tal com el descriu el mateix director del certamen, Xavi Gonzàlez.

Això sí, molta emoció i molt de sentiment. Però no ens enganyem, va. Aquest diumenge a la Tarraco Arena Plaça s’hi va a fer castells, a sumar punts, a guanyar i a fer el millor concurs de la història dels castells (i ben respectades aquelles colles que decideixen no participar-hi perquè això no correspon a la seva filosofia de colla).

I dit això, m’atreveixo a fer les meves pròpies hipòtesis del que portarà cada colla i fer el meu particular 1x1. Comencem, va!

Els Xiquets de Reus arribaran a Tarragona amb el tres i el quatre de nou amb folre en cartera. Els Nens del Vendrell, a tornar a descarregar el tres de nou amb folre, el quatre de vuit amb l’agulla i crec que s’atreviran a portar el pilar de set folrat (que seria el primer descarregat a la plaça de toros). Els Castellers de Sabadell aniran també amb el tres de nou amb folre. Els Castellers de la Vila de Gràcia, tenint en compte que van patir una relliscada per La Mercè, portarien el quatre de nou amb folre i, si tot va bé, també el tres folrat. Els Castellers de Barcelona repetirien la tripleta vilafranquina que van fer per la diada de La Mercè de colles convidades. Els Castellers de Sants portarien tres castells de nou: el tres, el quatre i tornarien a enfrontar-se amb el dos emmanillat. Els Xiquets de Tarragona recuperarien sensacions amb una tripleta màgica. Els Capgrossos de Mataró sortiran de tres de nou amb folre i aniran amb el dos de nou amb folre i manilles i si tot va com els hi ha d’anar, el cinc de nou o el nou de vuit podrien entrar al seu programa. La Joves de Valls, tot i l’entrebanc de la Mercè tornaria a portar a plaça el cinc de nou amb folre, amb el tres de deu amb folre i manilles com a plat fort del dia. La Jove de Tarragona començaria amb la catedral folrada, seguit del tres de nou amb folre i agulla i posaria la cirereta, si tot va bé, amb el tres de deu. La Vella de Valls sortiria amb el tres emmanillat, seguit del quatre i tindria en cartera el quatre de nou i el tres de nou sense folre. I els Castellers de Vilafranca sortirien també de tres de deu amb folre i manilles, quatre de deu i aleshores, jugarien o amb el dos de vuit o amb el tres de nou sense folre.

Carai, què ràpid que es diu tot això, no? Però recomano que, ara que estem a la prèvia del millor concurs de tots els temps, parem-nos un moment i analitzem-ho bé tot plegat.

Quina bogeria castellera senyors i senyores! Estan bojos aquests castellers!