Isabel-Clara Simó, 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó ha estat distingida amb el 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per una «obra ingent», que ha estat traduïda a una desena d’idiomes, a la vegada que s’ha tingut en compte la seva lluita durant anys a favor «de la llibertat, les dones i la infància».

L’autora de Júlia mostrà ahir el seu profund agraïment per la distinció, que qualificà com el Premi Nobel català, encara que, segons va dir, no sempre s’ha sentit tan estimada com avui. «Per a molta gent del país –precisà– he donat la imatge que, pel fet de ser dona i gran, escric per a tietes, que escric històries d’amor, cosa que no he fet en la vida [...]. M’he sentit rebutjada moltes vegades i, no obstant això, no he parat d’escriure. No m’he sentit estimada sovint, ara sí. Això és un acte d’amor complet».

Isabel-Clara Simó creu que el premi l’ajudarà a tenir més confiança en si mateixa, i va ressaltar que és la cinquena dona que el rep: «Avui puc dir que és una sort ser dona, perquè habitualment dic que desgraciadament ho sóc».

Subratllà que no entén la seva vida sense escriure i advertí que no pensa abandonar perquè «no em sentiria jubilada, em sentiria cadàver». L’escriptora recordà el seu marit mort, Xavier Dalfó, fundador de la revista Canigó , al qual va cuidar en la seva malaltia, i revelà que va ser durant aquell període en el qual, per primera vegada en la seva vida, va utilitzar la literatura com a teràpia i va escriure uns contes curts humorístics. No obstant això, assegurà que la literatura «no serveix per a res, és una obra d’art, un instrument per pensar, sentir». Avançà que ha començat a escriure poesia i desvetllà que té al cap una nova novel·la.