Joan de Serrallonga, de conte

Pau Torres és l’autor del text del nou títol de la col·lecció Els Contes del Seguici Popular, editada per l’Associació d’Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació, que veurà la llum en les prèvies de les Festes de Santa Tecla. Una col·lecció que, enmig de la desertització cultural de la festa auspiciada per l’Ajuntament en la darrera dècada, ha treballat i ha buscat les aliances necessàries per mantenir viva la flama dels continguts generats sobre el nostre patrimoni immaterial.

El Pau ha escrit un conte sobre Joan de Serrallonga, personatge que en el seu dia va encarnar dins el Ball de Serrallonga. «Sento una mica de nostàlgia recordant les sortides i els parlaments dins el ball, i alhora la responsabilitat d’intentar apropar el personatge del Serrallonga als més menuts», explica el tarragoní.

Pau Torres ha escrit el nou conte del seguici popular

«Hi vaig entrar amb 17 anys, i com que no podia tenir permís d’armes, vaig fer de bossa», rememora Torres. «L’any següent ja vaig sortir com a bandoler, se’n va atorgar el rol de Miquel Gainada, i em vaig iniciar a fer parlaments. Quan va plegar qui havia fet de Serrallonga, em van oferir la possibilitat d’assumir-ho. Durant tres anys vaig liderar el ball pels carrers», relata completant la trajectòria dins l’entitat tarragonina, recuperada el 1987.

Va marxar a treballar a la Xina durant vuit anys, va haver de tornar per una malaltia que acabaria sent diagnosticada com l’ELA, i avui en la seva lluita diària contra aquesta tipologia neurodegenerativa es dedica als vins des del projecte Ilusion+, junt a la seva esposa Gina. Els resultats permeten realitzar donacions a iniciatives clíniques així com a fundacions que ajuden malalts i familiars.

Els tarragonins disparaven salves amb arcabussos el 1572

Als seus dos fills –la Montse i el Ferran– els ha educat en el món del patrimoni immaterial. «Teníem a casa “El Negrito de la pau” –primer títol d’aquesta col·lecció– i ens servia per fer arribar l’esperit del seguici als nens». Home inquiet, un dia va proposar als editors «fer-ne un del Serrallonga i em van oferir si el volia fer jo». El resultat el podran veure vostès, amb il·lustracions del jove Eric Martínez.

Mitologia popular

«Com a pare he hagut de pensar que, en ser el Serrallonga un bandoler, un assalta-camins que robava i matava, aquest aspecte s’havia de matisar molt perquè els nens poguessin entendre-ho sense explicitar la sang», detalla. La col·lecció ha alternat els títols referents a la imatgeria amb els que tracten de balls. El Pau considera que «la imatgeria crea una fascinació especial en els més petits i potser els balls no tenen aquest punt».

L’autor del llibre Pau Torres, que serà publicat abans de les festes de Santa Tecla de Tarragona ens afegeix: «Però crec que el fet que cada any es vagi a les escoles amb els elements del seguici fent tant pedagogia com una explicació de l’origen de cadascun, o amb aquesta espècie de mitologia que crea aquesta col·lecció de contes, pot generar la mateixa fascinació entre l’espectador/nen i els balls».

Qui fou Joan de Serrallonga considera que «és evident que el so del trabuc no ajuda massa a tenir una percepció propera d’aquest ball envers a la ciutadania, però contribueix a una clara identificació enmig de la resta dels elements del Seguici». I amplia: «la bona feina feta durant molts anys per millorar tant el nivell dels parlaments com el de la teatralització ajuda perquè hi hagi una percepció positiva i alhora expectació per veure qui surt en els versos satírics».

Vi sota unes llosses

En una de les escenes apareix el vi que uns pagesos guarden sota unes llosses perquè els homes del rei no el robin. Pau Torres hi empatitza especialment: «la veritat és que de ben segur tots tenim ben guardat el bon vi o els bons licors perquè els homes del Rei no se’l beguin per error», ironitza.