Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Jordi Sànchez Picanyol: 'És trampós dir ara que cal comptar vots i no escons'

Entrevista al President de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC)
Whatsapp
Jordi Sànchez nega que es pretengui declarar la independència si el 27-S les forces sobiranistes aconsegueixen majoria absoluta. Foto: Pere Ferré

Jordi Sànchez nega que es pretengui declarar la independència si el 27-S les forces sobiranistes aconsegueixen majoria absoluta. Foto: Pere Ferré

- Ha resultat la crida a reactivar el ritme d’inscripcions a la Via Lliure de la Meridiana?

- Sí, hi ha hagut resposta, i s’ha produït un increment superior al ritme que portàvem. La gent sap perfectament que aquest és un moment històric i únic, que cal ser-hi perquè hi ha una oportunitat de fer història, de viure-la. No tinc cap dubte que la Via Lliure desbordarà la Meridiana.

 

- Algú pot pensar que, havent-hi la convocatòria electoral del 27-S, la mobilització de la Diada ja no és tan necessària.

- Cal que aquesta Diada sigui encara més multitudinària que les anteriors. Serà una mostra de la vitalitat del país i de la força de la societat civil, per agafar ànims i força en l’últim tram abans del 27-S. És una manera de tornar a donar una imatge al món, a Europa, que no deixarà d’observar-nos, i de tornar a posar sobre la taula la voluntat cívica i democràtica de la societat catalana. Crec que tenir la possibilitat, una vegada més, de compartir amb tanta altra gent un moment tan important de la història del nostre país, és una oportunitat que no ens podem deixar perdre. Crec que som molts els que tenim un record molt potent tant de la Via Catalana com del 9-N, de sentir-nos formar part d’un país, d’una societat, de ser un entre tants construint el futur. Això és un instrument molt potent que ens ajuda a créixer democràticament com a societat.

 

- El protagonisme mediàtic enguany se l’estan enduent les llistes, oi?

- És evident que el protagonisme aquest cop és compartit, perquè el 27-S hi ha unes eleccions que són molt importants. Però la Diada no és un pas més electoral. La Diada està al marge de la disputa electoral. I l’ANC no demanarem el vot.

 

- Per què?

- Per dos motius. Un, perquè la legislació no permet que les entitats que no es presenten a les eleccions puguin fer campanya. Per tant, no donarem cap argument a cap entitat, a cap partit, ni a la Junta Electoral, perquè obri expedient i embruti el 27-S, que volem convertir en un acte festiu, democràtic, plebiscitari.

 

- I segon?

- L’ANC és transversal. Tenim socis, i també membres del secretariat, amb sensibilitats i militàncies molt diferents. Hi ha gent de CDC, d’Unió, de Demòcrates, de la CUP, d’ERC, d’ICV...

 

- Són intel·ligents els atacs recíprocs entre Junts pel Sí i Catalunya Sí que es Pot?

- Jo crec que el nostre adversari és el PP i les polítiques de les institucions espanyoles, perquè són ells els que han negat el dret a decidir a Catalunya. L’ANC manté la neutralitat. Estem convençuts que el dia 28 de setembre hi ha un camí conjunt a recórrer entre totes les formacions que, amb els matisos que es vulgui, van estar plegades el 9-N. Evidentment aquest recorregut serà més fàcil si hi ha una majoria absoluta dels qui defensen l’opció independentista. Res del que passi entre Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot, cap de les polèmiques que hi hagi, pot posar en risc el treball que hem de fer a partir del 28 de setembre.

 

- Què vol dir? Es refereix a un govern d’unitat?

- Em refereixo a majories qualificades, de vora els 90 escons, per poder tirar endavant el procés constituent. Aquí no només hem de comptar amb les majories independentistes, sinó també amb els partidaris que aquest país decideixi el seu futur.

 

- Hi ha cap perill que s’impedeixi la mobilització de la Diada?

- Jo crec que no, fonamentalment perquè, com he explicat, nosaltres serem els primers interessats que no hi hagi arguments que barregin la Diada amb la campanya electoral. En no demanar el vot, en no entrar en campanya, en quedem fora. El més important és que hi ha moltes sentències, del Tribunal Constitucional, de l’Audiència Nacional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que clarament fan prevaler el dret de manifestació com un dret superior a qualsevol altre. Hi ha sentències del Tribunal Constitucional que donen la raó als manifestants per poder fer mobilitzacions ciutadanes fins i tot el dia de les eleccions, amb l’única limitació que no condicionin l’exercici del sufragi. L’Onze de Setembre estem parlant no de la jornada electoral, sinó del primer dia de campanya. I estem parlant d’una Diada que té precedents de mobilitzacions massives de gran civisme, sense cap tipus d’aldarull. Per tant, motius per impedir la mobilització no n’hi ha.

 

- L’independentisme aspira a una majoria inequívoca el 27-S. Què vol dir ‘inequívoca’?

- Home, doncs una majoria absoluta en escons.

 

- I no en vots? Per què?

- Nosaltres som els primers que volem comptar en vots. Per comptar vots es va voler fer el 9-N, i no ens el van voler reconèixer. El que no s’hi val és no deixar-nos fer la consulta, portar-nos a fer eleccions, que és l’única via que tenim per poder consultar el ciutadà, i dir-nos ara que el que és important en unes eleccions no són els escons sinó els vots. Això és trampa. A qui ens digui que hem de comptar vots, la resposta és clara: feu el possible i l’impossible perquè tinguem un referèndum, i només comptarem els vots. Ara no.

 

- Amb 68 escons n’hi ha prou per declarar la independència?

- La majoria d’escons no és per declarar la independència. Quan el senyor Josep A. Duran Lleida diu que per escollir el Síndic de Greuges fan falta tres cinquenes parts del Parlament, i que per declarar la independència pretenem fer valer els 68 diputats... No, escolti, no faci trampes, senyor Duran. No es pretén declarar la independència amb 68 diputats. El que es farà és obrir un procés que haurà de culminar, esperem, en un acord de separació amb Espanya, però sobretot amb una consulta, que és el que l’haurà de validar, i aquí sí que es comptaran vots.

 

- De debò confia en un acord de separació amb Espanya?

- Si l’Estat no s’avé a negociar i torna a mantenir l’actitud tancada, antidemocràtica, intransigent del 9-N, la diferència entre el 9-N i la data que serà al 2016 o al 2017, és que nosaltres ja haurem tingut unes eleccions, mercès a les quals, si hi ha una majoria d’escons independentistes, la legitimitat serà absoluta.

 

- Per tant?

- Per tant, si no hi ha manera de tancar un acord amb l’Estat, serà el moment d’una declaració unilateral, però no ara; d’aquí a sis, vuit, dotze o divuit mesos. Havent fet tota la feina per poder substituir la legalitat espanyola per la catalana. No quedarà més remei que el Parlament aprovi una llei de transitorietat, una constitució provisional, que declari el naixement d’un nou Estat. El procés s’ha de fer molt ben fet i cal donar seguretat a tothom; seguretat jurídica a les empreses i a les persones. La substitució d’una legalitat per una altra no es fa de la nit al dia. Aquest és el recorregut.

 

- Un recorregut que serà impugnat al Tribunal Constitucional.

- Ja no ens afectarà, perquè haurem substituït la legalitat espanyola per la nova legalitat catalana. En algun moment les institucions espanyoles reconeixeran en públic el que ja fan en privat: que no estem davant d’un problema jurídic, sinó polític. I que el problema polític es resol, en democràcia, a través de les urnes i escoltant el mandat dels ciutadans.

 

- I si abans suspenen l’autonomia?

- L’autonomia no es pot suprimir. Aquesta afirmació forma part de la campanya de la por. El Govern espanyol i alguns actors afins han iniciat de manera desacomplexada la campanya de la por, que vol restar suports a la majoria que, jo n’estic convençut, vol la independència. I pretenen restar suports amb afirmacions el menys rellevant de les quals és que siguin certes. Volen espantar. La Constitució no dóna instruments per suspendre l’autonomia. Dóna instruments, l’article 155, per intervenir l’autonomia. Un exemple seria que el Govern central decidís recuperar les competències dels Mossos i posar-los a les ordres del Ministeri de l’Interior. Ara, aquestes accions tenen unes conseqüències polítiques molt profundes.

 

- Conseqüències que preocuparan l’Estat espanyol?

- Saben que Europa segueix molt atentament el procés català. Amb presència permanent de tècnics, de professionals dels cossos diplomàtics, amb un interès dels grans mitjans de comunicació... Si s’encaparren a aplicar només eines jurídiques, s’estimbaran.

 

- I si el 27-S no guanya la independència? Serà com al 1714?

- No. Guanya el que queda primer, el que treu més escons, oi? I si parlem de blocs o d’espais amplis, guanyen els qui els representen. Avui no hi ha alternativa creïble a l’independentisme. Si guanyen en escons C’s, PP i PSC, jo seré el primer a reconèixer-ho. Si aquests tres partits junts obtenen més vots que els partidaris del sí, s’haurà de reconèixer que, efectivament, s’han fet les coses malament, teníem una idea de Catalunya que no s’ajustava a la realitat i, per tant, la legitimitat per governar la tindran ells i seran ells els qui hauran de fixar els escenaris de futur. Dono per fet que també passarà a l’inrevés. El que no valdrà i el que no serà legítim és que la nit del 27-S aquells que hagin obtingut tots junts 40 escons en un Parlament de 135 vulguin fer creure que han guanyat. Les coses no van així. Jo ho he dit diverses vegades i ho mantinc: no hi ha projecte alternatiu a la construcció d’un Estat propi, no hi ha alternativa creïble a l’independentisme. El suport social a l’espai que ocupen C’s, el PSC i el PP és minoritari. És indiscutible que guanyarà el sí.

 

- I si es produeix un quasi empat entre Junts pel Sí més la CUP, i Catalunya Sí que es Pot?

- Amb el que conec del comportament electoral d’aquest país i amb el que diuen les enquestes, crec que en aquest moment l’únic dubte és saber si una llista obtindrà la majoria absoluta o en faran falta dues. No hi ha més dubtes. La segona qüestió és saber si el PP, amb el candidat Xavier García Albiol, aconseguirà frenar una mica C’s i quedar-hi per davant o no. I el tercer dubte és saber qui quedarà com a segona força política. Ningú no dubta que la primera serà Junts pel Sí.

 

Temas

  • CATALUNYA

Comentarios

Lea También